La Flama del Canigó és la festa d'encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l'element del foc com a símbol preeminent.

La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l'any, el solstici d'estiu. D'aquesta manera, s'han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d'aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Nou horari i mesures de seguretat

Enguany, amb motiu del COVID, la Flama arribarà a fora d'horari habitual i avançarà la seva arribada. Serà a 2/4 de 7 de la tarda als Jardins del Centre Cultural Costa i Font. Enguany no hi haurà presència de la gent de la Catalunya Nord i tampoc es donarà coca i cava.

Missatge

Un any més renovem la Flama del Canigó, i ho fem en una situació adversa i plena d'incerteses. Malgrat les dificultats, una petita gran xarxa col·lectiva fa possible, també aquest any, que la flama que es regenera al cim del Canigó arribi a tots els indrets de casa nostra. A cada ciutat, a cada vila, a cada barri, a cada balcó. Treballant col·lectivament per un objectiu comú. 

Un projecte que demostra, com tants altres, com és aquest país. Un país que té la seva principal fortalesa en la gent que el conformem. Ho hem vist, també, aquests darrers mesos, en la manera com hem afrontat la pandèmia: tothom assumint el seu paper, la seva part de responsabilitat individual i col·lectiva. Són moments en què la solidaritat i el suport mutu s'han convertit en la base per seguir endavant. 

És evident que aquesta situació ha estat un cop fort per a tothom, aquí i arreu del planeta. Canvis d'hàbits, increment de les desigualtats, qüestionament de drets i llibertats, pèrdua de gent estimada…

Enguany aprofitem aquest moment de l'encesa de la Flama a cada racó del país, no només per reivindicar la unitat de la llengua i la lluita pels drets i les llibertats dels Països Catalans, sinó també per recordar totes aquelles persones que ja no hi són i que trobem i trobarem a faltar. 

Volem destacar tota aquella gent que manteniu encesa la Flama, dia rere dia, any rere any. Una Flama que, passi el que passi, no s'apaga mai.

Visca la Flama del Canigó! Visca els Països Catalans!