La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, acompanyada del director dels Serveis Territorials d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la Catalunya Central, Josep Arderiu, va visitar dimecres els treballs de manteniment i autoprotecció enfront dels incendis forestals que s'han realitzat a la Urbanització de La Roca. Aquests treballs han rebut un ajut del Departament per millorar la seguretat de la zona davant dels incendis forestals. 

L'alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas i el regidor de Sostenibilitat, Joan Canó, van atendre la directora general i el seu equip. Els treballs que s'han fet a Taradell, tant a La Roca com a Goitallops són un referent. Com va destacar el regidor Canó “es tracta d'un treball conjunt entre la Generalitat, que ens subvenciona, l'administració local i els propietaris, a través de la forta implicació de les Associacions de Veïns, per tal de poder donar seguretat a qui viu en urbanitzacions, encara que s'han de fer actuacions que dolen”.

La directora ha explicat el nou Pla de prevenció d'incendis 2022-2025 que té en marxa el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb una inversió a Catalunya de 72 M€. Aquest nou Pla multiplica per sis el pressupost anual destinat a aquesta matèria, que passa en tot Catalunya de 3.128.000 € l'any 2021 a 18.128.000 € aquest any 2022. Amb les diferents línies d'actuació que es duen a terme, es pretén protegir i conservar els ecosistemes forestals de Catalunya amb un paisatge que també ajudi i faciliti que els incendis es puguin apagar.

Aquest 2022, Taradell ha estat l'únic ajuntament osonenc que ha demanat al Departament ajuts per realitzar treballs en les seves urbanitzacions. L'any passat, a més de Taradell, també ho va sol·licitar Viladrau.

Una altra línia de subvencions que anualment rep l'Ajuntament de Taradell és de la Diputació de Barcelona, amb el PPI (Pla de Prevenció d'Incendis), amb la qual s'obren, s'eixamplen o es mantenen pistes forestals considerades troncals per a l'accés a les zones boscoses dels vehicles dels serveis d'extinció d'incendis.

L'any passat a Osona i el Bages es van crear les comissions d'accés motoritzat al medi natural. En aquestes comissions es treballa en el desenvolupament de l'inventari de camins i pistes forestals de diferents municipis per tal de regular l'accés al medi natural, l'accés de vehicles a zones forestals, amb la qual cosa es controla la sobrefreqüentació i es minimitza la possibilitat d'incendis al territori.

En relació amb les ajudes de gestió forestal sostenible que atorga el Departament per a entitats locals i Agrupacions de Defensa Forestal, s'han adjudicat 693.086 euros a la Catalunya Central. Aquestes actuacions contemplen tant la gestió de la massa forestal, amb franges de protecció com a prioritat, com la millora de les infraestructures per a prevenció d'incendis.

Anualment es tramiten a les comarques de la Catalunya Central més de 300 expedients de rompudes i aprofitaments forestals per realitzar actuacions que acaben comportant millores per a la prevenció i extinció d'incendis.

Les urbanitzacions a la Catalunya Central

La situació de les zones urbanes-forestals continua sent una de les principals preocupacions del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i per això un dels objectius fonamentals és incentivar-ne l'autoprotecció. D'aquesta manera, enguany el Departament destinarà fins a un milió i mig d'euros a ajuntaments que facin treballs per millorar la seguretat de les urbanitzacions i els nuclis de població davant dels incendis forestals. Aquesta xifra se suma als 723.032 € que es van destinar l'any 2021. A la Catalunya Central, amb els ajuts del Departament es va poder actuar en 21 nuclis d'urbanitzacions amb un import de 118.795,54 €. 

Les franges de protecció perimetral tenen una doble funció: d'una banda, serveixen per mitigar l'acció d'un foc procedent de la zona forestal per facilitar les tasques d'extinció i, d'aquesta manera, salvaguardar els béns i les persones; d'una altra, aquestes franges han de prevenir el progrés d'un incendi originat dins de la zona urbana i evitar que s'estengui a la massa forestal.

Situació actual del risc d'incendi a la Catalunya Central

L'any 2020 va ser un any plujós a Catalunya. L'any 2021 va ser bastant sec i aquest any, tot i els dies de pluja, la sequera continua. Tot i aquesta primera visió global, la pluviometria és deficitària a les comarques centrals des de la tardor de 2020. En aquestes situacions de sequera, un episodi de pluja com l'actual té un gran valor i aconsegueix frenar el deteriorament de la vegetació. Tanmateix, cal ser conscients que el dèficit hídric és gran i difícilment un episodi de pluja pot solucionar el problema. Així, la situació que s'albira és la de tenir un segon any sec després d'un de plujós. En aquests moments, la Catalunya Central és la zona del país més problemàtica.

La tardor passada ve ser seca en general arreu del país, però particularment a les comarques del sud de la Catalunya Central es troben registres que tot just superen el 60% de la pluviometria habitual per aquesta estació. Durant els mesos d'hivern, la pluja ha estat quasi absent a tot els país. Durant els mesos de març i abril la pluja ha tornat i ha aturat, momentàniament, el deteriorament de la vegetació.

Aquesta manca de pluja es reflecteix en les mostres que es prenen per conèixer l'estat de la vegetació i que és un dels indicador que s'utilitzen per fer el seguiment del perill d'incendi. Enguany, en general, mostren a la localitat del Bruc valors baixos per l'època, principalment en les mostres de l'arbrat. 

Cal recordar que la Catalunya Central és una zona bastant continental i que pateix amb més rigor que d'altres les altes temperatures i baixes humitats dels mesos d'estiu.

Pensant en l'estiu la situació s'encara, en aquests moments, de manera preocupant. Cal tenir present que l'estiu mediterrani és dur i sempre està molt condicionat per les situacions meteorològiques que se succeeixin des d'ara i durant l'estiu mateix. Les previsions estacionals continuen dient que els mesos vinents es preveuen més secs de l'habitual. Si es confirmessin les prediccions estacionals, hauríem d'esperar una campanya molt dura. Això és així, ja que el segon any sec després d'un any plujós és problemàtic perquè durant l'any plujós la vegetació creix molt i quan arriba la sequera (pensem en el segon any sec) hi ha més massa vegetal que les plantes intenten mantenir, però, alhora, més seca atès que hi ha menys aigua per repartir. Aquest és l'escenari ideal perquè el foc pugui fer el seu recorregut.