Abans de res, vull agrair a tot el consistori que hagi decidit confiar en la meva persona per ocupar el càrrec de Jutge de Pau.

Seré molt clar. Personalment, hagués preferit un acord per unanimitat i no per majoria, però la llibertat d'opinió i fins i tot la discrepància són valors fonamentals de la democràcia. Malgrat aquest fet, en cap cas ni circumstància em desviaré del que entenc que aquest càrrec comporta: ser Jutge de Pau de tots els taradellencs i taradellenques.

Si fa gairebé 39 anys, quan vaig venir a viure a Taradell, algú m'hagués dit que arribaria a ser Jutge de Pau, li hagués dit que somiava truites o que s'havia begut l'enteniment. Us sóc molt sincer, mai m'ho havia plantejat, fins el moment en que la Mercè m'ho va proposar. Després d'assessorar-me i rumiar-ho uns dies, per a mi es va convertir en un repte i un compromís que subscric pels propers 4 anys.  

Ara mateix, els meus sentiments són ambivalents. Per una banda, m'il·lusiona saber que puc participar, col·laborar i ajudar a millorar les relacions entre persones, però alhora també sento un cert neguit davant la incertesa del que hauré d'afrontar, a més de la possibilitat com a humà, d'equivocar-me, i que això pugui perjudicar a algú.  

En les antigues ordres monàstiques els frares llecs eren els que feien les feines menys qualificades. Dins la carrera judicial als Jutges de Pau se'ls considera jutges llecs, per dues raons. La primera es que es tracta del càrrec de menys rang dins la judicatura, i la segona és que, en la immensa majoria d'ocasions, qui ostenta aquest càrrec no sol tenir cap tipus de formació jurídica, com és el meu cas. Aquest fet, però, entenc que no li treu cap mèrit, ans al contrari, perquè es tracta d'un càrrec molt proper a les persones, que junt al sentit comú i seguint sempre la coneguda dita popular de “és millor un mal acord que un bon plet”, intueixo que pot ser un bon sedàs per evitar ficar-se de ple en el mon judicial del nostre país, en aquest moments totalment col·lapsat, imprevisible, polititzat i ple de molta post-veritat.

Per acabar, només em resta dir-vos que posaré totes les meves capacitats al servei del càrrec, amb 3 objectius principals:  

Primer, procurar oferir sempre les propostes més equilibrades i justes possible. Segon, intentar estar al nivell dels meus predecessors. I tercer, maldar molt per estar a l'alçada de les expectatives que s'han dipositat en mi.

Moltes gràcies a tothom. Estic a la vostra disposició.

Pau Rosique Samper
Taradell, 15 d'abril de 2021