El 14 d'abril de 1931, els valors republicans es van imposar en unes eleccions lliures. Aquell fet, que a ulls d'avui pot semblar només una efemèride, va donar pas a una societat més oberta, més igualitària i més democràtica: van fer possible l'inici de la materialització del programa polític republicà com a via de construcció d'una societat democràtica, en què la prioritat fos el bé públic i la consecució de més llibertats.

L'aposta per l'escola pública, les millores en la sanitat i l'atenció a les persones, el reconeixement de les dones com a subjecte polític, els drets dels treballadors, la rellevància del municipalisme en la vida política i la normalització de la llengua i la cultura catalanes, són algunes de les fites d'aquell període que obria un nou horitzó de progrés polític i social.

Si avui esmentem aquests fets és per reivindicar la necessitat, cada dia, de seguir el camí marcat per aquelles idees, de continuar treballant en l'aprofundiment democràtic i la millora dels drets socials de les persones. I així com llavors la societat catalana reclamava l'autogovern com una eina per millorar les condicions de vida de les persones més desafavorides, ara actualitzem aquella reivindicació i diem que l'eina que necessitem és una república independent.

Fa 90 anys alguns dels drets esmentats no estaven protegits, però això no vol dir que avui estiguin garantits. En ple segle XXI, el dret de les minories nacionals implica reconèixer el dret a la seva autodeterminació. I aquesta és la lluita que hem de mantenir encara avui. Bo i sabent que el no reconeixement extern a aquest dret, no ens resta, en cap cas, legitimitat per fer els passos que siguin necessaris per a exercir-lo.

Encoratgem a tothom a treballar coordinadament, serenament però amb determinació i entusiasme,  per fer possible una República Catalana que ens permeti viure en una democràcia plena.