Jan Grau, tècnic especialista en cultura popular i tradicional, va ser l'encarregat d'encetar l'acte posant en context l'època en què havien nascut els gegants de Taradell: “En un inici de la democràcia i després  de fer els deures en clau política, un seguit de gent es va posar a treballar pel poble, i així és com van néixer la majoria d'entitats i algunes d'elles “que feien carrer, i com a conseqüència, cultura popular”. Grau va recordar que per una banda es van recuperar moltes coses que s'havien perdut amb el franquisme i per l'altre, com el cas de Taradell, va servir per crear-ne de noves en el que va ser l'auge de la cultura popular, sobretot entre el 1980 i el 1982. Va recordar la construcció d'aquests gegants, molt alts i amb molt de pes però va destacar “l'alegria i la il·lusió per fer-los, per sortir el carrer, no érem conscients del què estava passant”.

Després del vídeo es va fer una tertúlia amb Joan Rovira i Eduard Freixas, de la Colla Gegantera de Taradell; Natàlia Vilella, presidenta d'Osona Gegantera; Vicenç Tió, membre de la Comissió de Festes que aquell 1977 van crear els gegants de Taradell i el mateix Jan Grau on van explicar l'origen d'aquests, anècdotes, curiositats i de l'evolució i canvis que s'han produït al llarg d'aquests 40 anys. Finalment es va fer un torn obert de preguntes on diverses persones del públic van poder intervenir. 

L'acte també va comptar amb Pere Casas, del Museu del Ter, que va explicar en què consisteix la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic i la voluntat de recuperar diferents testimonis i formes de vida dels nostres avantpassats. En aquest sentit, Laia Miralpeix, responsable de l'Arxiu Fotogràfic de Taradell, va fer una crida a totes aquelles persones que tinguint imatges del nostre poble o relacionades amb ell, "no només de paper com hem anat recollint en els darrers 30 anys, sinó també gravacions perquè ens les feu arribar per seguir per seguir enriquint aquest fons documental que il·lustren molt bé la historia de Taradell i la seva gent".