L'ànima de la Revista Taradell, Mn. Josep Baucells i Reig, ha mort aquest divendres 16 d'abril a Barcelona, després de conviure anys amb una llarga malaltia, malgrat la qual no va deixar mai la seva activitat pastoral. Així, el diumenge 21 de març es va acomiadar al costat de Mn. Fàbregas, en la missa dominical, de la seva feligresia a l'església parroquial. L'endemà es traslladava a la Residència Sacerdotal de Barcelona, però aquella mateixa setmana ja va ingressar en un centre hospitalari.

Nascut l'any 1932, era el petit de quatre germans d'una reconeguda família de la vila, de Ca l'Oliaire. Es va doctorar en Història per la Universitat de Barcelona. Ha exercit de canonge i arxiver de la Catedral barcelonina. Va compaginar la seva tasca pastoral amb diferents responsabilitats com la de Secretari d'Arxivers Eclesiàstics de Catalunya, en unió amb els de València i Balears. És autor de nombrosos estudis històrics, sobretot del període medieval.

El gener de 1981 va assumir la direcció de la Revista Taradell, en morir el seu fundador, Mn. Joan Vilacís, tasca que ha portat fins al darrer número publicat per Nadal, malgrat la notòria davallada física que patia. La revista, mensual, edició del Full Parroquial, va ser la primera en publicar textos en català quan es perseguia la nostra llengua, des del primer número el gener de 1949 amb un text expositiu titulat Déu vos guard i on Mn. Vilacís ressenyava les seccions que inclouria per fer-la cada dia més atractiva. En motiu dels 70 anys de la publicació, en la Festa Major d'hivern de l'any passat l'Ajuntament de Taradell va organitzar un acte commemoratiu i d'agraïment a Mossèn Baucells, com era conegut, a instàncies d'un reconegut activista vilatà.

Així va poder viure un sentit homenatge a la Biblioteca Municipal, on va fer un repàs a la seva intensa trajectòria i, sobretot, a l'interès que li desvetllava el seu poble. Hi va participar la regidora de cultura, Míriam Martínez, i l'arxivera i mà dreta del mossèn, Imma Ferrer, a més de nombrosos familiars i amics. L'acte es va completar amb el lliurament, per part de l'alcaldessa, Mercè Cabanas, dies després en un acte íntim a la Casa de la Vila, d'un merescut trofeu amb la torre de Don Carles.

Emocionadíssim, va insistir en agrair que des de l'Ajuntament sempre se li havia fet costat, tot i reconèixer que “la part escrita sobre paper troba dificultats i ha disminuït el nombre de subscriptors” i de col·laboradors per l'aparició de nous mitjans digitals. Sempre insistia que en la revista “hi vèiem i hi veiem, encara, reflectit el nostre viure, la nostra manera de fer, el nostre tarannà casolà, els espais propers, la natura, les celebracions”. La tasca divulgativa que va fer durant els 70 anys és incomptable: era el recader de qui neix, com viu i quan mor, la nostra gent. Però alhora, una font d'informació única per conèixer el poble.

Entre les seves obres relacionades amb el poble natal hi ha el segon volum de Taradell, passat i present d'un terme i vila d'Osona, II. Vitalitat antiga i moderna, sXIX, un primer treball de més de 500 pàgines ideal per a investigadors, amb un recull inestimable de dades, fets i anècdotes sense abandonar un to alliçonador. Per exemple, parlant de les 10 pessetes que rebia el sereno l'any 1900 com a estrena de Nadal textualment escriu “podríem dir, fent una mica de demagògia, que era un servei tan important com mal retribuït”.

S'interessava vivament per tota l'actualitat del poble, i intentava no perdre's cap acte els caps de setmana, quan era a Taradell, anant a les entitats buscant informació de primera mà d'allò que no havia pogut viure. Amb els membres de la seva quinta organitzava cada any un sol·licitat i atractiu viatge, amb el que van recórrer mig Europa, en una època que era difícil sortir de casa per a la majoria de vilatans. Un concepte que emprava sovint era el d'harmonia, “que embelleix les coses i remarca més que mai les persones que se senten contentes, valorant més que mai el que és la vida” (Revista Taradell, febrer 2020, just abans de declarar-se la pandèmia).

La missa funeral per la seva ànima serà presidida per l'arquebisbe de Barcelona, demà dissabte a dos quarts de cinc de la tarda, amb aforament limitat per la pandèmia. El nostre sentit condol a familiars i amics per aquesta pèrdua.