Mor Josep Miret i Mercè, historiador local
Ens ha deixat l'estimat historiador Josep Miret i Mercè
Sempre sorneguer, se n'enreia de la seva mala salut de ferro. Treballador com ningú, a mitjanit, li costava dormir, era capaç d'enviar-te l'enllaç amb la informació de l'avi del teu home assassinat durant la Guerra Civil. El coneixereu millor rellegint els preciosos articles de Taradell.com, datats cadascun en una població diferent, que havia visitat o li hagués agradat fer-ho. Jo feia un mes llarg que no plorava per dol, i avui l'he plorat. Massa d'hora per deixar-nos, Miret. Hi havia tant per fer, com a poble, com a país... per poc que puguem, quan l'any que ve ens hàgim refet d'aquesta crisi bestial farem el que demanaves, una programació infantil estable pels diumenges d'hivern...
Foto de Taradell.com
Nascut a Cervera (la Segarra) el 1962, residia a Taradell des de 1994. Recordava que no era pota negra, però va fer més que molts que ho són de naixença. Enquadernador d'ofici, en excedència, havia estat funcionari de la Generalitat i de la Diputació, darrerament a l'Institut del Teatre a Vic. Per raons de salut, tan delicada i tan poc que ho deixava entreveure, era pensionista i es dedicava a les seves passions: l'estudi de temes de la Guerra Civil i a la història local, per alguns la petita història, per a molts d'altres la gran, la que parla de les vivències personals.
Membre del Grup de Recerca Local no es perdia cap acte cultural. Estava treballant en posar en context les memòries d'en Pere Codina, de Can Marxant, que va escriure i dibuixar durant la Guerra Civil. Fa poc la Regidora de Cultura i Patrimoni, la Míriam, el va convidar a participar en un acte a l'Institut pels batxillers que han d'investigar. Li va entusiasmar la proposta. Devia ser la seva darrera activitat pública, abans de la intervenció quirúrgica de dimarts. Poc després d'enviar un missatge optimista a les amistats, una baixada de pressió se'l va endur. Ara el seu cos servirà per la ciència.
Per Cap d'Any va enviar un mem on desitjava “que les petites coses t'emocionin tant com les grans”. Quan ens vam conèixer personalment, prenent un cafè fa un parell d'anys, no s'acabava de creure el compromís del nostre grup amb la cultura. Poc després ja no en dubtava. Inoblidable el seu article de 14 de maig de 2019: vaig entrar al despatx d'alcaldia el 17 de juny dubtant si hi trobaria un llibre de poemes i flors, com ell havia suggerit. Ni la planta, no hi quedava. Lògic: era un regal matern.
57 anys d'honestedat. Investigats, llegits, acumulats, compartits, regalats... té publicat un article de com s'havia de fer una necrològica. Avui no me l'he rellegit. Segur que seria una mala alumna. El nostre més sentit condol, de tot l'Ajuntament, per a la seva esposa, família i estimats. Descansi en pau.
Mercè Cabanas Solà
Alcaldessa de Taradell
