Els membres del Club de Lectura de la Biblioteca Antoni Pladevall i Font es reuniran el dijous 24 de novembre a 2/4 de 8 del vespre per comentar i debatre sobre l'obra Ramona, adéu de Montserrat Roig. Es tracta de la primera novel·la de Roig, que va escriure l'any 1972. La història ens és narrada a través de la veu de tres dones -àvia, mare i filla- que, a més del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del títol. En aquesta ocasió Joan Brussosa serà l'encarregat de dirigir el Club de Lectura.
L'argument de l'obra Mitjançant la història de tres dones barcelonines que representen tres generacions d'una mateixa família, Ramona, adéu proporciona un mosaic històric i social de la ciutat de Barcelona entre final del segle XIX i els anys seixanta del segle XX. Un mosaic que té a veure, sobretot, amb la necessitat de Montserrat Roig de recuperar el propi passat, entendre'l i acceptar-lo per poder-lo deixar definitivament enrere: d'aquí l'«adéu» del títol. La centralitat del gènere, i doncs la versió particular d'aquest passat que la novel·la ofereix a través de l'experiència femenina, evidencia els interessos personals i literaris de l'autora, i la importància de la representació i la creació de la mirada i la narració de la dona en la primera etapa de la seva producció. L'autora Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya. 
