Josep Porcar Museros (Castelló de la Plana, 1973) és poeta, traductor, periodista i treballa en el camp de la comunicació gràfica i editorial. Entre els seus llibres, destaquen La culpa (1998, premi Vicent Andrés Estellés 1998), Llambreig (2013, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2014) i Anys llum (2019, premi Ciutat de Sagunt 2018). És coeditor de Salze Editorial. Manté el blog Salms (porcar.net), on recull els seus treballs de videopoesia.
Anys llum. Benicarló, Onada Edicions, març de 2019. Anys llum naix d'una profunda commoció, precursora d'un procés de mudança personal. L'any llum mesura la longitud que recorre la llum en un any. Porcar conjuga el significat d'unitat de distància astronòmica amb el d'època lluminosa per a traduir a clarianes la foscor del sisme patit: dol, desarrelament, decepció i, com a resultat, replantejaments existencials derivats de l'escarpat procés de canvi. També, però, de lluita i recerca, mitjançant pràctiques de salvament que desembullen el fil de vida al qual s'aferra per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts. Un renaixement que culmina amb belles ecografies que traslluen la citació d'Agustí Bartra: «Sóc encara qui vol néixer». Embrionària, mesura i desmesura vital de distàncies espacials i temporals, la llum és així representada en la portada pel propi poeta amb la composició d'una iconografia prehistòrica de dues figures –un ésser humà i un sol– provinents de la pintura rupestre.
Els estius. Valencia, Bròsquil, 2008. Els estius és un sòlid i completíssim poemari de més d'una quarentena de composicions que estan repartides, amb ordre, en quatre seccions ben definides. El títol i el punt de partida del llibre procedeixen d'uns versos de Salvador Espriu. El llibre intenta copsar i fixar els moments de la percepció de la bellesa de la vida i de la felicitat humana, salvant-los de la devastació segura i implacable del pas del temps. Al bell mig d'aquest procés el poeta s'adona que la bellesa i la felicitat no existeixen com a béns aïllats perquè la mateixa consciència que ens els fa percebre és l'agent que també ens mostra la cara més dura i hostil de la vida. I a partir d'aquí el poeta s'adona també que la bellesa i la felicitat mai són completes perquè nosaltres mateixos som éssers escindits, part diví, part infernal com sabia i predicava el visionari William Blake. Com a conseqüència, Els estius, és un llibre serè, líric, bell, per un costat, i realista, brutal i dramàtic, de l'altre.L'autor ha llogat una casa d'estiu per fugir de la ciutat i gaudir de l'estiu en pau però troba, com Kavafis o Hardy, que no hi ha fugida possible perquè la vida és exactament la mateixa arreu.
Els focs ignífugs. Barcelona, Godall Edicions, setembre de 2023. Prova d'existència de vida, en deia Leonard Cohen, de la poesia. I que, si cremem bé, n'és la cendra. Si és així, si els éssers som flames enceses fins a la consumpció, quina mena de combustions les nodreixen? Els focs ignífugs, respon Porcar, que en aquest seu novè llibre de poemes canvia de rumb i ens convida a un viatge ple de caliu i reflexió serena. I ho fa entre dues planes, la de Vic i la de Castelló, i entre les seves muntanyes o, com diu el poeta, entre sotabosc i aiguamoll, on el foc és l'element, primigeni i conductor de meditacions sobre el pas del temps i la condició humana, amb singulars visions de la natura i de relacions amb persones estimades que, amb un llenguatge clar i precís, fan que cada poema cremi per si sol i avanci com una torxa en la fosca.
