M. Carme Pujol Boix va néixer el 28 de juny de 1930 a Taradell. Filla de Maria Boix i Boix, de can Madriguera de Taradell, i de Llogari Pujol i Antúnez. Can Madriguera era una casa de molta feina, un negoci familiar que ja venia dels avis: de la taverna inicial van passar a carnisseria i comestibles i més tard van fer la fonda. En aquest entorn rural va passar els primers anys de la seva infantesa i els estius. Als 5 anys es va traslladar a Barcelona amb els avis paterns i hi va viure la seva adolescència i joventut. L'any 1954 es va casar amb Francisco Antúnez i Senties i es van traslladar Bellvís (Cerdanya). L'any 1983 va ser la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Bellvís i fins al 1991 va ser l'única dona del consistori. L'any 1985 va ser nomenada directora de la revista local El Carrilet i ho va ser fins al 2002. Des de llavors i fins al 2007 en va ser la coordinadora. L'any 1987 va escriure i publicar el seu primer llibre de poemes Cercant la pau. L'any 1994 va ser escollida com a jutgessa de pau per l'Ajuntament de Bellvís i nomenada pel Tribunal Superior de Justícia, càrrec que va ocupar durant 20 anys. L'any 2016 va escriure i publicar el seu segon llibre de poemes: Amb senzillesa. No ha perdut mai la seva vinculació amb Taradell on, sobretot els estius, hi passa una bona temporada.
Cercant la pau (1987) és un reguitzell de poemes tresor de la intimitat de l'autora que, amb força contundència, ens vol fer partícips a tots en els seus sentiments. És, com diu el mateix títol, una recerca de la pau, la fraternitat i l'estima. Poemes com Taradell i El nostre Pirineu remomemoren un pregon i merescut deute d'amor a la seva terra. Reuneix també uns versos que al·ludeixen a la seva vila adoptiva Bellvís, i a la seva patrona la Verge de les Sogues. La natura és majoritàriament l'escenari d'aquests entranyables versos, reblerts de l'harmonia i serenitat de la moral cristiana.
Amb senzillesa (2016). Aquest llibre ha estat creat des de l'absència d'influències forànies. Un llibre lliure d'impureses contaminants, blanc del tot. En aquest llibre crea un univers d'emocions amb els mots, tot copsant, d'una banda, el seu món interior, ric i senzill alhora, i de l'altra, els elements que l'han anat bastint com a persona: els jocs d'infantesa, l'escola, la fe, els paisatges, els viatges, la família, elsa mics... Mostra l'honradesa i domini de la llengua i del llenguatge poètic, que el seu llibre blanc és ple d'amor -també a la literatura i, especialment, a la poesia-, i pau, malgrat que el camí no ha estat fàcil, i hi deixa entreveure l'avidesa que encara avui té.
