Durant el segle XX, l'ús de carretons a les fàbriques tèxtils va esdevenir una pràctica fonamental per a l'optimització dels processos de producció. Aquestes eines de transport es van justificar per diversos motius que van transformar l'eficiència i les condicions laborals dins d'aquest sector.

Un dels principals avantatges dels carretons és la seva eficàcia en el trasllat de materials pesats com bobines de fil, teixits i maquinària. Aquesta capacitat per moure productes de manera més àgil reduïa significativament el temps que els treballadors dedicaven a aquesta tasca, millorant així el flux de treball dins de la fàbrica. Contribuïa al mateix temps a reduir la càrrega física dels operaris evitant que haguessin de transportar manualment materials pesats. D'aquesta manera es van reduir els riscs laborals millorant les condicions de treball i la seva salut.

També van permetre un augment notable de la productivitat. Amb un sistema de transport més eficient, els operaris eren capaços d'acomplir les seves tasques de manera més ràpida, cosa que impactava positivament en la producció general de la fàbrica.

La ràpida expansió del sector tèxtil al llarg del segle XX també feia necessària l'adopció de sistemes de transport efectius. Els carretons es van adaptar perfectament a aquest creixement, i això permetia que les fàbriques fossin capaces de gestionar més volum de producció sense comprometre l'eficiència.

L'ús en les fàbriques tèxtils del segle XX va ser fonamental per millorar l'eficiència operativa, protegir els treballadors de l'esforç físic excessiu, incrementar la productivitat i adaptar-se al creixement de la indústria, establint-se com una peça clau en el funcionament d'aquest sector.