Des del segle XIV fins a la fi dels dominis jurisdiccionals, entorn del 1815, l'ajuntament de Taradell havia fet servir com a escut per a validar la documentació el dels seus antics senyors i barons, que els darrers segles eren molt complicats pels molts títols que havien anat acumulant. Els primers escuts conservats són del segle XIV, i són els dels Taradell-Vilademany, dels quals l'Ajuntament posseeix un exemplar de mitjan d'aquell segle en un pergamí del que li va fer donació la família d'El Colomer, mas de Taradell.

El senyors inicials foren el llinatge dels Taradell, del que n'és la primera anella documentada Ató de Taradell, esmentat el 1002. Els seus dominis, més tard coneguts com a baronia, incloïen les antigues parròquies i després municipis de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons, aquesta fusionada en part amb Sant Julià de Vilatorta a mitjan segle passat.

El 1162 la família Taradell es va refondre amb la dels Vilademany, pel casament de la pubilla Tiburgeta de Taradell amb Pere de Vilademany, i els seus descendents durant un parell de generacions es cognominaven indistintament de Taradell o de Vilademany, però va acabar imposant-se el cognom Vilademany, amb el seu nét Pere Ramon II vers el 1220.

Els escuts senyorials es comencen a usar correntment els segles XII i XIII i és aleshores quan es troba per primera vegada l'escut dels Vilademany, un escut partit en creu: al primer i quart quarter, de gules o vermell, una creu flordelisada buidada d'argent i en el segon i tercer d'argent tres faixes d'atzur o blaves.

Atès que els primers escuts eren molt simples, amb un sol senyal o figura, sempre hem cregut que un dels dos components que es repeteixen en l'escut és el dels Taradell i l'altre, segurament les faixes, el dels Vilademany.

El segle XIX, amb L'abolició dels dominis jurisdiccionals, l'ajuntament a Taradell va fer servir un escut molt simple amb una sola T , fins que a inicis del segle XX es van inventar un escut molt complicat, ovalat, amb unes barres, una T i un teler de teixidor, sense cap fonament històric que era el que tots els grans recorden per estar pintat a l'antic carro de morts de la vila.

L'any 1956, l'alcalde de Taradell Vicenç Autonell i Prat, va demanar a l'autor d'aquestes ratlles un estudi sobre l'escut de Taradell, que es va publicar a la revista TARADELL per la Festa Major d'aquell any, i amb aquest com a base es va demanar al Ministeri de la Governació de Madrid, revalidar l'antic escut històric, afegint-hi al centre un escudet amb la T que s'havia fer servir el segle XIX. La resposta fou positiva però disposava coronar-lo amb "la corona real cerrada" dels reis d'Espanya, en comptes de la baronial que ens pertoca, segons consta a la revista TARADELL, núm. 183 de desembre de 1963. Vàrem fer cas de la supressió de l'escudet però no de la corona.

En crear-se la Generalitat i assumir aquesta les competències de cultura el 1980 vaig instar que es fes revalidar o aprovar l'escut actual d'acord amb les disposicions del RSELC o Reglament Sobre els Escuts i Emblemes dels Ens Locals. I així es va legalitzar com a escut de Taradell el dels Vilademany: quarterat en creu, al 1r i al 4t de gules, una creu floronada buidada d'argent; al 2n i 3r d'argent 3 faixes d'atzur. Per timbre una corona de baró.

També es va fer legalitzar la bandera que és el es coneix com una bandera heràldica, car inclou en el drap les mateixes figures i colors, o esmalts, que l'escut.