Acte d'homenatge a Francesc Viadiu i Vendrell

En memòria a la seva trajectòria per la llibertat i la dignitat dels republicans

El dissabte dia 11 de novembre de 2023 el cementiri de Taradell va acollir un acte de memòria i record a Francesc Viadiu i Vendrell, i un record a totes les víctimes taradellenques del llarg de la Guerra Civil i la postguerra. Aquest acte s'emmarcava dins el reconeixement que l'Ajuntament de Taradell fa des del 2019 per apropar la memòria democràtica a la població.

L'acte que va comptar amb la presència d'autoritats i investigadors que van recordar la seva figura i amb intervencions de Jordi Torner (director de l'Arxiu Comarcal del Solsonès); Enric Cardús (ex-diputat del Parlament de Catalunya); Jordi Font (Director del Memorial); Rosa Viadiu (filla de Francesc Viadiu) i la regidora de memòria Democràtica de Taradell, Míriam Martínez. L'alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, va tancar l'acte recordant la seva figura.

Aquest acte es va fa amb la col·laboració del Memorial Democràtic del Departament de Justícia de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

Seguidament es va fer un record a totes les víctimes de la Guerra Civil i la postguerra de Taradell. On els familiars de les víctimes van poder deixar una rosa blanca a la placa que hi ha al cementiri. Aquesta placa conté es

Francesc Viadiu i Vendrell (1900–1992)

Enterrat a Taradell, fou un destacat protagonista de la política del segle XX. Va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931 i va ocupar nombrosos càrrecs, com el de diputat del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió Assessora d'Assistència Social de Catalunya. Va ser detingut i processat per la seva participació en la revolució catalanista i la mobilització social als Fets d'Octubre de 1934.

A l'inici de la Guerra Civil, l'any 1936, va assumir el càrrec de president del Comitè Revolucionari de Solsona i en destacà la seva actuació per la seva ferma defensa de la població, del patrimoni artístic i religiós; i per haver salvat un gran nombre de vides. Més tard, va ocupar càrrecs importants a la Generalitat com a delegat d'Ordre Públic a Lleida i director general de Patrimoni Artístic. L'any 1938 va ser alcalde de Solsona fins a l'arribada de les tropes franquistes, quan es va veure obligat a exiliar-se a França. En els anys com exiliat va participar activament a la resistència contra l'ocupació nazi i, el 1941, va anar a viure a Andorra on intervingué en el pas d'aviadors internacionals aliats, caiguts en territori francès i que ajudà a tornar a la Gran Bretanya, travessant la península ibèrica.

Malgrat els seus intents per retornar a Catalunya, no va ser fins al 1952 que es lliurà a les autoritats franquistes. El tribunal militar portà a terme un llarg procés contra ell que el portà a ser condemnat a presó atenuada i després preventiva. Tot i haver estat condemnat a una pena de vint anys, el 1955 va rebre un indult complet. En aquell moment es trobava en una situació econòmica precària i treballà representant de carbons i per empreses d'arts gràfiques. Durant la transició i els darrers anys de la seva vida va continuar compromès amb la política a favor de la lluita per la defensa dels interessos per Catalunya. L'any 2002 va ser traslladat al cementiri de Taradell, on reposa.