L'actuació va tenir el dissabte 1 de febrer de 2025, i va comptar amb la recreació de com era el Taradell Republicà entre els anys 1935 i 1939. Es va poder viure una ruta pels llocs més emblemàtics del centre urbà que van jugar un paper clau durant la república.

La ruta de 3 km va transcórrer pels espais que hi hagué alguna dada clau per la republicana. La recreació dels fets va anar a càrrec dels grups de recreació històrica ARH Montserratí, XV Brigada Mixta i Recreació Història i Patrimoni Junts, i també hi hagué l'acompanyament musical de Ramon Redorta que recreà les cançons de la República.

El primer espai fou l'Església de Taradell on les 150 persones que participaven en la recreació van rebre la cartilla de racionament que portarien al llarg del recorregut i que els serviria per poder gaudir del dinar de trinxera al final. L'església tenia una significació especial per la República, ja que va ser col·lectivitzada i reconvertida en un magatzem d'aliments, on els veïns podien anar amb la cartilla per rebre la seva ració d'aliments. La rectoria també va ser col·lectivitzada i es va utilitzar com a serveis municipals, així com la capella de Santa Llúcia i el Centre Catòlic, on es van instal·lar serveis de l'Ajuntament i fins i tot una escola. També l'edifici de les germanes dominicanes, situat al carrer Macià, va ser ocupat per les autoritats locals i es va destinar a la cultura i l'ensenyament.

L'escola municipal va ser escenari de la nova etapa del sistema educatiu a Espanya que va néixer amb la proclamació de la Segona República, el 14 d'abril de 1931. Durant la República, l'any 1936, Manel Gausa i Raspall, arquitecte municipal, en dissenyà una reforma per adequar l'edifici a la mentalitat republicana sobre l'ensenyament. La idea era projectar una escola amb dues aules pels nois i dues per les noies. Era un projecte de gran envergadura, ja que dissenyava un pati molt gran a la façana sud per on també hi hauria l'entrada. L'edifici a part d'una galeria al sector nord, tenia uns grans finestrals a totes les aules.

A la següent parada es va visitar la Torre Sant Genís que durant la guerra civil, davant les onades de refugiats i l'augment de demanda d'atenció mèdica va ser adaptada com a hospital, que va atendre sobretot refugiats de guerra i alguns vilatans, malalts. 

L'espai de la plaça de les Eres havia de patir una reforma per convertir-se en espai públic. La Plaça de les Eres estava ocupada per un grup de cases i uns coberts, cosa que no la feien diàfana. La reforma que es planteja el 1935, i que evidentment la guerra l'atura, és una plaça com la coneixem avui en dia. També es va recordar l'obús que en la retirada les tropes franquistes hi va impactar. Amb les explicacions dels recreadors es va reviure i entendre com eren els obusos i les seves conseqüències.

L'Ajuntament també va protagonitzar un espai important al llarg de la República amb els tres alcaldes que tingué i que van impulsar les reformes per convertir el Taradell en els ideals democràtics Republicans. 

La següent parada va ser a l'antiga cooperativa on el fenomen corporatiu va agafar empenta amb projectes que abraçaven des d'ERC i amb uns objectius humanitaris i d'aires de llibertat. La generalitat l'any 1932 fa un esforç per potenciar i donar suport a les accions de les cooperatives de caràcter socialitzadores, ja que són conscients de les condicions econòmiques causades de la crisi que afectava les classes més desafavorides.

La Plaça es va poder reviure una recreació de la cantina a les trinxeres i d'un hospital de campanya, i va ser l'espai on els inscrits van rebre una ració de cigrons i una llauna de sardines, un record que evoca la dieta dels soldats de l'època.

L'últim escenari va ser la Font Gran on es va reproduir una de les últimes accions de l'exèrcit republicà a Taradell, la destrucció del pont. La desfeta de l'exèrcit republicà va suposar la sortida cap a l'exili de tota la classe política catalana, la majoria d'intel·lectuals i gran part de la població civil. Catalunya assumeix la derrota sabent que és la fi de l'autonomia i de la llibertat. Un procés que s'havia iniciat amb la República i que, amb la derrota, no arribava la pau sinó la repressió, la depuració i una profunda divisió entre vencedors i vençuts.