Durant el recorregut es van realitzar diferents explicacions i demostracions dels oficis i de vida al bosc. Es va fer una parada a La Codina, on es va mostrar com preparar feixos de bruc i els feixos de les tradicionals fogueres de Sant Antoni Abat.

S'aconsella roba còmoda per a caminar. Ruta circular de 7 km de dificultat moderada.

Viure al bosc

Treballar al bosc marcava el ritme de vida dels bosquerols. Les jornades al bosc eren llargues i es guiaven pel sol i es feien parades per descansar que aprofitaven per esmolar les eines. Generalment, els bosquerols portaven el menjar de casa excepte quan treballaven prop de casa que llavors eren les dones les encarregades. Les feines de bosc propicaiven que moltes vegades estiguessin llagues temporades fora de casa. En una època en que les famíles eren humils era molt normal trobar els més joves de la casa contribuint en l'economia familiar i per tant, fent d'aprenents de bosquerols. 

Aprofitament dels arbres 

Als boscos de Taradell trobem bàsicament pi, alzines, roures i castanyers. Cada arbre tenia la seva finalitat i aportava algun recurs. 

• Alzina (Quercus ilex): L'alzina s'utilitzava per extreure el combustible més valorat el carbó però també com a fusta per la torneria, la construcció de carros i per fabricar mànecs d'eines. També s'aprofitava el seu fruit, la gla, per alimentar el bestiar. 
• Alzina surera (Quercus suber): a part de les utilitats anteriors també se'n aprofitava el suro. 
• Roure (Quercus): Tradicionalment, ha estat la fusta més emparada en la construcció de les masies: bigues (cairats), portes, finestres... així com en gran part del mobiliari i per a mànecs i altres eines pel camp. Ha estat la matèria primera en la indústria naval, molins fariners, premses i botes, entre d'altres. També s'ha usat per a la producció de carbó. El seu fruit, la gla, ha servit d'aliment pel bestiar. 
• Castanyer (Castanea sativa): S'usava per fer botes de vi, perxes i rodells per caixes. El seu fruit és molt preat.
• Pi blanc (Pinus halepensis): Si l'arbre era ben format s'aprofitava a la fusteria, si no, per a la fabricació de cel·lulosa, aglomerats o caixes, encofrats i palets. L'escorça, ha estat aprofitada per extreure'n tanins. Del seu brancatge se'n feien feixos per als forns de pa. 
• Pi pinyer (Pinus pinea): S'havia utilitzat per a la fabricació de travesses de tren, per a la construcció i per a l'obtenció de cel·lulosa, per a l'embalatge i per a la construcció de vaixells. La producció de pinyes, per obtenir-ne pinyons era molt apreciada, fins al punt que en alguns boscos comptava més aquest aprofitament que l'obtenció de fusta. De les soques que quedaven a bosc se'n feien teies i del seu brancatge feixos per als forns de pa.. 
• Faig (Fagus sylvatica): Té aplicacions per a la fabricació de mobles, torneria, fusteria de ribera (rems), carrosseries i peces de vaixell. També s'ha utilitzat per fer carbó. 
• Lledoner (Céltis Austàlis):  La fusta té una gran cohesió i posseeix una flexibilitat extraordinària. Se'n feien forques i un gran nombre d'estris de fabricació agrícola.
• Ginebre (Funiperus communis): El seu fruit, el ginebró, s'utilitzava en alguns licors. 

Aprofitament dels arbustos

De tot el sotabosc se'n feia feixos per als forns de calç i d'obra.

• Bruc d'escombres (Erica escoparia): S'utilitzava en la manufactura d'escombres per a diferents usos. 
• Burc verdader, bruc boal (Erica arborea): La soca, que és arrodonida com una pilota, s'usava com a matèria primera per a la fabricació de pipes. 
• Boix (Búxus sempervirens): Es feia servir per a la manufactura de culleres, lloses, forquilles i altres estris de cuina, i també per fabricar flabiols, boixets, bastons i les relles de les arades. 
• Roldor (Coriària myrtiforia) : Les seves fulles s'usaven per a la fabricació de tints i com adob per a les vinyes. 

Neteja del bosc i els seus usos

Neteja del bosc significa fer totes aquelles feines necessàries per mantenir-lo en bones condicions per tal que sigui rendible. De tot el que es treia de la neteja, s'aprofitava per fer-ne llenya i del que quedava se'n feia carbonet. Molt sovint també se'n feien feixos de diferents mides i contingut segons el seu destí com a combustible. 

Anar a fer llenya

La gent més humil, per cuinar i escalfar-se havia d'anar a cercar la llenya al bosc. El bosc era una font de llenya per poder cuinar i escalfar-se a casa. Aquest fet també comportava que el bosc es mantingués net. De la llenya recollida se'n feien feixos que es transportaven cap a casa.

Extraccions al bosc

• Les pinyes de pi negre: entre setembre i octubre es recollien les pinyes del pi negre per extreure'n els pinyons i replantar els boscos.
• L'escorça: L'escorça bàsicament s'utilitzava en les adoberies que amb diferents banys les adobaven gràcies a les substàncies de taní que porten. 

L'elaboració del carbó

L'ofici de carboner era un dels més durs que es podien fer ja que comportava passar llargues temporades al bosc. L'alzina era la més preuada però es podia fer carbó de qualsevol llenya. La temporada de carbonar començava a inicis de tardor i s'acabava a finals de primavera. Durant la tardor i l'hivern tallaven i preparaven la llenya i en arribar el bon temps, feien el carbó fins als volts de Sant Joan. El procés complet fins a obtenir carbó era el següent:

• Tallar la llenya. Un cop localitzades les places i la barraca a punt, els pilers es posaven a la feina de tallar que duraria fins a la primavera. A mesura que tallaven la llenya l'apilaven per facilitar el transport posterior fins a la plaça. Sovint, aquesta feina la feien a les fosques aprofitant l'estona que les dones preparaven el sopar. 
• Adequació de les places. Quan s'entrava al mes de març es preparaven les places que s'havien triat i aplanat. 
• Transport de la llenya a les places. Els troncs que havien quedat apilats en diferents llocs es portaven dins de les places recolzant-los a les espatlles.
  A mesura que els buscalls arribaven a la plaça el  piler els anava agrupant i ordenant segons el gruix per facilitar la posterior construcció de la pila. Els grossos s'apilaven a la part baixa i els més petits als costats. 
• Construcció de la pila. S'iniciava la pila amb la gàbia i es podia fer de diferents maneres. La més comuna es feia amb troncs més gruixuts posats horitzontalment en forma de quadre. Sobre d'aquests troncs es muntava l'estructura. Recolzats a la gàbia i lleugerament inclinats s'hi anaven col·locant els troncs de manera que els més gruixuts quedessin més a prop de la gàbia, al cor, i els més prims a l'exterior. 
• Escalfar i encendre, alimentar i coure la pila. Un sol piler acostumava a tenir més d'una pila encesa. El piler s'havia de quedar prop de la pila per vetllar-la dia i nit. 
• Rescaldar la pila i treure el carbó. Un cop fet el carbó i tapats tots els forats, calia rescaldar la pila traient la terra. Aquesta es destrossava perquè quedés ben fina i després es tornava a posar a sobre procurant que la pila quedés totalment tapada per evitar l'entrada d'aire que pogués reviure l'escalfor. Un cop rescaldada, calia esperar dos o tres dies que es refredés el carbó per poder-lo treure. Per treure el carbó s'anava descalçant la pila començant per baix. Es treia part del carbó i es tornava a tapar perquè no es tornés a encendre amb l'aire. Aquesta operació s'anava repetint fins que s'havia tret tot el carbó. 

Les culleres i altres estris de boix 

Es buscaven els boixos adequats i, amb l'única ajuda del ganivet, bosquerols i pastors elaboraven una gran diversitat d'objectes per a aquest menester. La fabricació d'estris amb boix era i és una petita indústria artesana que ha servit per complementar l'economia de molts bosquerols i pastors. 

Els esclops

Aquest  calçat de treball al camp, molt adient per moure's per llocs enfangats i pels corrals dels animals era el més utilitzat.En Jordi Coll de Taradell va ser un dels últims esclopaires de Catalunya. 

Els pinyons

De la recollida de pinyes gairebé durava tot l'any. Per recollir les pinyes calia enfilar-se al pi i fer caure les pinyes.  Hi havia pinyonaires com en Peret Pinyonaire de Taradell que s'ajudaven del ganxo i la perxa per passar d'un pi a l'altre sense baixar. Treure els pinyons era una feina que generalment feien els mateixos pinyonaires. El mètode més emparat era el de la construcció d'una sequera. La sequera era un jaç de foc per coure les pinyes.  Algunes masies com la Vallmitjana de Taradell treien un rendiment important del pinyó, i per això tenien un forn per coure les pinyes. Es recollien els pinyocs i es guardaven en un magatzem .

Les tòfones i el ginebró

Aquest fong creix sota terra en simbiosi amb les arrels d'alguns arbres, especialment alzines i roures, però també amb d'altres com els castanyers, les nogueres, els pins pinyers o els avellaners. Les més apreciades són les negres, molt utilitzades en receptes culinàries, pel seu característic olor i sabor. Molts animals les detecten amb el seu olfacte i és per això que des de temps molt reculats, l'home ha ensinistrat porcs i gossos per obtenir aquest deliciós fruit, molt ben pagat al mercat. A la revista Taradell del mes de juny del 1969, en Jordi Minador pregunta a en Lluís Pressegué, tofonaire, quins procediments s'han fet i es fan servir per trobar tòfones. De tòfones se'n poden collir durant tot l'any, cada espècie té el seu moment. La tòfona negra, la més apreciada, es cull de Tots Sants fins a finals de febrer.

La temporada de ginebró comença a principis d'agost per les comarques baixes i s'acaba a finals d'any per les comarques altes. En Pere Pinyonaire s'havia dedicat a la recol·lecció del ginebró.  En una temporada podia fer entre 1500 i 2000 quilos. Els ginebrons s'utilitzen per a medicament, per licors (com el que porta el nom de ginebra) i també en embotits. 

Per trobar més informació es pot consultar el llibre “Tornar al bosc. Les feines dels bosquerols” i “Oficis i jornals del bosc”, ambdues obres de Josep Cot i Antoni Gimeno.

Ruta organitzada per la Regidoria de Patrimoni amb la col·laboració dels Tonis de Taradell i L'Alzinar i guiada per Antoni Gimeno.