Les campanes a Taradell: Patrimoni històric i sonor
Recuperació del toc de campana manual a Taradell
Contingut
La “ruta”
Aquesta ruta va ser una iniciativa de la regidoria d'Educació i Cultura per tal de recuperar el toc de campana manual. No és una ruta estrictament, ja que no té un itinerari, sinó que està emmarcat dins la recuperació del patrimoni. El dissabte 3 de juny del 2023 va tenir lloc al municipi una formació per transmetre els coneixements i la història de les campanes, els tocs i dels campaners, impartida per Xavier Pallàs (músic conegut pel seu estudi dels campanars i de l'ofici perdut del campaner). Seguidament, es va dur a terme un taller pràctic a dalt del campanar, en el qual es va aprendre a tocar les campanes, també a càrrec de Xavier Pallàs. D'aquest esdeveniment n'ha sortit un grup de campaners que en ocasions especials toquen de forma manual les campanes.
Les campanes a Taradell
El toc manual de campanes és patrimoni cultural immaterial de la humanitat declarat per la UNESCO i una herència amb llenguatge propi. El campaner tocava tocs diferents per a diverses accions i esdeveniments com ara morts, cerimònies, incendis, bateigs, casaments, etc.
L'últim campaner a Taradell
Francesc Madriguera va ser l'últim campaner de Taradell, anomenat "Quico", del qual consta una última formació que va impartir l'any 1988 per ensenyar i transmetre els diferents tocs abans de jubilar-se, amb el consentiment del Sr. rector Carles Giol i l'alcalde Josep Munmany. En aquest curs també va mostrar com usar el cavallet per tocar les tres campanes a la vegada, tal i com es representa a la fotografia.
Les campanes
A l'interior del campanar hi podem trobar tres campanes i una quarta a l'exterior.
Sebastiana, Llúcia i Julita. És el nom de la campana petita. Està decorada amb cordons i una creu que data del s. XVIII
Maria, Marc i Bàrbara. És el nom de la campana mitjana. Data de 1800. Aquesta campana estava destinada a fer la funció de rellotge. La foneria era Damià Ventolà de Vic. Hi ha la imatge de Sta. Bàrbara i la Mare de Déu. Els seus padrins van ser Ramon Molist i Petronila Reig i Real.
Genissa, Casimira i Francesca. 
És el nom de la campana grossa. Fa 106 cm de diàmetre. Té un jou per moure. Les imatges que conté son una muntanyeta de calvari amb una inscripció. La campana està feta a Pamplona per Vidal Erice i els padrins van ser Casimir Bellpuig Fluvià i Francesca Vall Llobera, vídua de Seva. Hi ha una inscripció que fica "Lavdo Deum verum plebem voco congrego clerum defunctos ploro nimbum fugo festa de (coro)".
Campana de l'agulla del campanar. Inscripció: "Ave Maria sin pecado concebido". Feta per "Damià Ventura me fecit in Vich".
La construcció de les campanes
La construcció de les campanes seguia un procés llarg i costós en el qual els artesans es desplaçaven a peu de campanar. Les campanes estaven construïdes amb un 80% de coure i un 20% d'estany.
El primer pas era crear un primer motlle de maons amb fang, que donava la forma de l'estructura. Sobre seu es creava un segon motlle també de fang, que s'anomenava "falsa campana" per retirar més endavant i que seria l'espai final de la campana de bronze. En aquesta falsa campana (segon motlle) s'hi incrustaven totes les inscripcions i les imatges lletra per lletra, com una impremta. Tot això es recobria d'un tercer motlle, que seria el negatiu de la part exterior de la campana.
El segon pas s'iniciava un cop el fang s'havia consolidat i assecat. Era el moment de retirar la capa del tercer motlle (l'últim que s'havia fet). Després es retirava el segon motlle i ens quedava l'espai buit de la campana. Es tornava a col·locar el tercer motlle prèviament retirat, de manera que quedava el primer i el tercer motlle amb un forat al mig com a falsa campana. Aquest espai sobrant serà el que quedarà omplert amb el bronze que s'abocarà a l'interior quan estigui fos. El bronze es fon a 1200° i es converteix en líquid.
L'últim pas era acabar de polir la campana que havia sortit i deixar-la a punt per col·locar. Un cop refredada picaven els motlles i es polia per deixar-la a punt de netejar. Un cop neta la campana ja estava a punt per enfilar al seu lloc definitiu, el campanar.
Els tocs
Els tocs de campana s'emmarquen en diferents celebracions o festes concretes, moltes d'elles de caire religiós que marcaven el calendari de la parròquia. Els podem classificar de la següent manera:
| Repicó solemne |
Campana gran (ventada), mitjana i petita. |
|---|---|
| Repicó de festa |
Campana petita, mitjana i gran. |
| Repicó de bateig |
Campana petita, mitjana i gran. Les campanes diuen “és nen, és nena, és nen, és nena...”. |
| Toc d'oració |
Campana gran (3 cops). |
| Toc d'albat (noi o noia morta abans de l'ús de raó) |
Campana mitjana i petita (enganxades per la mateixa corda i molt lentament). |
| Toc de morts o extremunció |
Campana gran ventada i campana mitjana i petita (enganxades per la mateixa corda). Tres cops amb la mitjana si és home, dos cops si és dona. |
| Toc de foc |
Campana gran amb el batall. |
| Toc de bon temps |
Campana gran i mitjana amb el batall. |
