La fauna i la flora

Al llarg del recorregut que compon la Ruta de l'Aigua hi trobem sis panells informatius que ens introdueixen a la rica fauna i vegetació que caracteritza aquest indret

Els espais agraris del terme de Taradell
El terreny de la part baixa del municipi que compon la ruta està situat al llevant de la Plana de Vic. El paisatge típic de la terra agrícola de la Plana ausetana es caracteritza per estar format per un gran mosaic de conreus de cereals de secà amb bosquets petits i marges.
Es presenten com a espais de camps no massa grans (la superfície sol ser menor a una hectàrea) dins d'un entorn amb abundants marges i arbres aïllats, i boscos illa de petites dimensions. Aquest mosaic és un ecosistema de molta qualitat per a moltíssimes espècies de vertebrats propis del mosaic agroforestal.
Els conreus de cereals a l'hivern són bàsicament blat i ordi. En les últimes dècadas s'han introduït conreus herbacis per a alimentació de bestiar vacum (sobretot triticale, sorgo i blat de moro farratger) i colza per a usos industrials. També han ploriferat els cultius de cereals per a l'alimentació de cavalls.

El paisatge agroforestal osonenc té un valor ecològic immens. I l'estem perdent. La combinació de conreus de cereals, marges arbrats, basses, masies i terressos de marga grisa, fa que la Plana de Vic sigui un lloc únic a Catalunya. La majoria de les espècies de fauna i flora que hi viuen es troben en franca regressió. Aquests canvis els veurem més endavant (Vés a amenaça de l'espai agrari/bioinvasions)

L'entorn està compost per marges que desempenyen un paper essencial com a nexe ecològic i ofereixen beneficis tant per a l'entorn com per a la biodiversitat. Els límits entre ecosistemes son àrees d'alta riquesa biològica, ja que alberguen la diversitat d'espècies de tots dos hàbitats. Aquest fet contribueix a la conservació de la diversitat vegetal, alhora que serveix com a reservori de fauna útil i com a refugi per a la fauna silvestre, incrementant així la diversitat animal. A més, ajuden a prevenir l'erosió, la pèrdua de nutrients i afavoreixen la presència de pol·linitzadors.

Els terrers de marga grisa: Els terrers de marga grisa són molt típics de la plana ausetana (delimitada per quatre turons: el turó del Castell de Tona, el de Torrellebreta, el de Mont-Rodon i el de Gurb). Una bona part dels rics paisatges de terra grisa estan protegits pel PEIN (Pla d'Espais Naturals de Catalunya), però encara estan massa agredits per l'acció humana. Cal preservar aquests indrets que geològicament són molt interessants, i amaguen una munió d'espècies d'animals i plantes.

Aquest territori està dominat pels boscos de roure (Quercus humilis) tot i trobar-hi també alzines (Quercus ilex), aquestes últimes més pròpies de la part alta del municipi.

La roureda: És el bosc predominant a la part baixa de la Plana de Vic. A aquestes alçades, la inversió tèrmica encara fa el seu efecte i trobem rouredes, formades principalment pel roure martinenc (Quercus humilis). Actualment, i degut al canvi climàtic, les alzines estan augmentant i sovint les trobem enmig dels boscos de roure.

El roure martinenc: El gran protagonista del paisatge arbrat de la Plana de Vic, aquí se'ns presenta en forma d'arbres grans, situats als marges entre conreus i enmig dels terressos de marga grisa.
Aquests arbres són un refugi important per una gran comunitat d'insectes, ocells i mamífers. Cal preservar els arbres vells perquè tenen un incalculable valor biològic.

En aquest entorn, entre les condicions mediterrànies dels indrets més solells i pelats, els espais agraris (amb influència continental i de la inversió tèrmica), i els fondals més humits (presents en forma de rodals de boscos frondosos amb arbres grans) a les faldes del Montseny, trobem una magnífica representació de la fauna vertebrada de Catalunya.