La tartana s'utilitzava bàsicament pel transport de persones i va esdevenir el carruatge més popular, al primer quart del segle XX, dins la varietat i models de carruatges de dues rodes amb un sol eix. Habitualment es feien tartanes per a una cabuda de sis persones, i eren utilitzats sobretot pels propietaris dels masos i les masies per desplaçar-se a les poblacions veïnes, per anar a mercat, a l'estació del ferrocarril, entre d'altres trajectes. Sovint, però, també hi portaven fardells o petites càrregues lligades com alguna gàbia de conills o sarró per vedells, xais, que se sostenien sobre el pujador i es lligaven als ganxos de les polseres.

Per protegir-se de les inclemències del temps, portaven una vela fixa que cobria tota la caixa i en alguns casos una visera mòbil a la part davantera. A l'interior de la tartana hi havia els seients, situats als laterals, eren bancs generalment folrats de vellut o pell amb respatller.