La fàbrica tèxtil de Can Costa
El Grup de recerca local de Taradell ha produït un audiovisual sobre la fàbrica tèxtil de Can Costa per a l'exposició commemorativa del 15 anys de Can Costa Centre Cultural, aniversari celebrat durant l'agost de 2014.
Taradell a mitjans del segle XIX, està sumida en una greu crisi econòmica i social. Els múltiples tallers de paraires i teixidors, es comencen a agrupar i sorgeixen les primeres industries tèxtils, generalment empreses foranies. Es construeixen les primeres fàbriques i amb l'arribada de l'electricitat, el tèxtil acabarà sent un important motor econòmic.
El Tint de Baix es transforma en Hermanos Sert SA; Can Xic Risu en la fàbrica Iglesias; Can Codina i Serra, en Serra i Balet, també coneguda com el Vapor; de Can Brugalla en surt la fàfrica Canal i posteriorment Canal i Autonell, dedicada al teixit d'alfombres. Una primera fàbrica, Can Puigmartí, activa entre 1928 i 1935, situada a la carretera de Balenyà, dona pas l'any 1941 a BUENAVENTURA COSTA I FONT SA, construint la nau de la nova fàbrica més grossa, a sobre de l'antiga , sense aturar-ne la producció.
En sorgeix un edifici seguint els patrons de les fàbriques alemanyes del moment, amb estructura de formigó i molt robust, diferent completament de la resta de fabriques del poble. BUENAVENTURA COSTA I FONT SA tenia dues fàbriques. A la de Taradell es teixia, i a la de Barcelona es feien els acabats. Arribà a tenir 120 treballadors, majoritàriament dones, que procedien de Taradell i dels pobles veïns, i s'arribaren a fer tres torns de treball.
El testimoni de 9 extreballadors i extreballadores ens descriuen quines eren les diverses feines que s'hi feien, així com les condicions del treball, el soroll, les bates, la borra i la setmanada. I la distribució dels diversos espais, i de com s'ho feien durant la postguerra quan hi havia restriccions d'electricitat.
En el documental els testimonies diuen que dels 98 telers, sortien de 20 a 25000 metres de roba setmanals, i que s'hi teixia forro, setí, vellut, roba per a corseteria i per a camises d'home, nylon, roba texana, tela per paraigües... També ens mostren un ampli repertori del argot emprat en la industria tèxtil. Ens fan la descripció de la figura del sereno, alié a la fàbrica, però cabdal en aquells moments.
Ens expliquen les sirenes de les diferents fàbriques que tocaven a les cinc del matí, i sentirem la de Can Costa. I l'arribada de la crisi. De la transformació en Cooperativa de treballadors l'any 1982, la transformació en Teixits Taradell, i del tancament definitiu... L'any 1996 l'Ajuntament de Taradell compra l'edifici, i l'agost de 1999 s'inaugura Can Costa com a Centre Cultural.
Durant els 40 minuts que dura el reportatge La Fàbrica de can Costa, podem veure diverses fotografies procedents de l'Arxiu Fotogràfic de Taradell i altres de cedides per diversos particulars.
Les persones entrevistades que hi havien treballat son: Andreu Ramírez, preparació i oficina; Dolors Sanchez, nuadora; Carme Faro, Remei Codina i Rosa Bigas, teixidores; Maria Crous, ordidora; Jordi Recoder i Valentí Bosch, manyans; Jaume Cantal, manteniment.
