Galdón Pera, Anna Maria

Va néixer en un poble molt a prop de Barcelona. Filla d’en Joan i la Laura, un matrimoni que va venir per casualitat a Taradell. La seva mare tenia problemes de salut, de pulmons, i el metge li va receptar passar una estada a un poble de muntanya. Un amic de la família que estiuejava a Taradell els hi va recomanar el poble. Ella tenia 4 anys i la idea inicial era venir només un any però des de llavors van venir cada any.

 

El poble

Es traslladaven amb tren fins a Balenyà i després pujaven amb una mena de furgoneta que en deien ‘rubies’ i els anaven a buscar a l’estació. Després els seus pares amb moto i ells amb tren o després amb una biscúter. Van ser dels primers que tenien una biscúter a Taradell. Hi havia molts pocs cotxes en aquella època i per tant, poc trànsit que els permetia jugar al mig de la carretera principal de Taradell.

Anaven a jugar al bosc i recorda uns camps plens de pallers. També anaven a les fonts (la de la Madriguera, a Can Talaia, Masgrau...) i cada dia havien d’anar a la Font Gran amb el càntir a buscar l’aigua perquè era més fresca. Els càntirs els venien en una botiga que en deien can Plats i Olles i compraven els compraven de color negre perquè feien l’aigua més fresca en unes fonts que “rajaven a dojo”. A la Font Gran també s’hi havien anat a banyar. També en unes gorgues a prop de la Vinya d’en Pallassa. Per fer excursions a Puiglagulla o Vilalleons llogaven la burra d’en Lenci. S’ajuntaven diversos grups i famílies, sobretot d’estiuejants. Hi havia però, diversos tipus d’estiuejants: els del poble, com ella, és a dir que anaven amb la gent de Taradell i els de les Torres, que anaven sols. Fins que no van ser grans, no es van barrejar.

 

Botigues i fondes

Vivia a Can Generó, una bodega que també feien embotits. A vegades els ajudaven a fer botifarres i després els ens regalaven una. Per ells, això era una diversió. Quan va fer els 8 anys se’n van anar a viure al costat de Can Seuma, un mestre d’obres, amb qui van fer una gran amistat. També parlava molt amb les tres germanes Brusossa, que tenien una botiga de coses per la dona, en aquell temps molt modernes, i també anava a la Fonda de Can Ton. Des de molt petita els seus pares amistat amb la Magdalena i el seu fill, en Pere. L’ambient de Can Ton era molt maco, molt de poble, com una casa de pagès que feien menjar i també tenien habitacions que es llogaven. A més a més tenien botiga on es venia la carn. En destacava la cap i pota i la sang i perdiu, molt coneguda i que atreia gent que venia expressament a menjar-ne. Diu que “era molt bo i ho feien molt bé”. Durant deu anys van anar a dinar cada dia a Can Ton i sempre estava ple. També hi havia el Colmado Pladevall, que més tard es va convertir en l’Spar, que hi podies comprar de tot. De fet, comenta que a Taradell hi podies comprar de tot. La fruita i la verdura la compraven a Can Marxant, i el peix amb l’Antònia, la peixatera, i més tard a Can Marxant. De botigues i bars també rcorda Can Garriga, Can Mont-rodon, Falange (el bar de reunió dels estiuejants a l’estiu, amb en Lluís i les seves filles) o les llonganisses de Can Ramírez, famoses a Barcelona perquè la seva mare en comprava i en regalava a tothom. També hi havia el Maricel, el bar on els seus pares hi anaven a fer festes de disfresses i que va ser un lloc de referència, pels seus pares, per la seva època i inclús per les seves filles.

 

Altres activitats i/o festes

Al costat de Falange hi havia el cinema. Una anècdota que recorda és que quan tenia 8 anys es va cremar i veia les flames per la pantalla. L’altre cine també era al Centro, on també s’hi feia teatre. En els dos llocs, l’ambient era molt familiar.

A l’estiu, un dia a la setmana reunia als estiuejants i feien cinefòrum. També hi podien anar els del poble però no hi anaven perquè normalment havien de treballar. Primer miraven la pel·lícula i després comentaven el que havien vist.

L’envelat de la festa major semblava més un palau que no un envelat. Un mes abans de la festa major tothom ja mirava d’encarregar el palco perquè convidaven a coneguts. Els palcos eren per a unes 6 persones però normalment n’hi havia el doble. La sensació per la festa major era que la gent s’arreglava i recorda aquells dies amb un Taradell amb olor de menjar pels àpats que es cuinaven a cada casa. Hi havia el ball del confeti, que era més popular i el ball de gala, que era una competició entre els estiuejants i la gent del poble.

També pujaven per Santa, per veure els monuments (misteris) i les processons ie l Via Crucis, amb parades a cada creu. A partir de Setmana Santa ja era habitual veure els estiuejants per Taradell durant els caps de setmana. Quan tenia 17 anys els seus pares van comprar un terrenys i es van fer la casa.

Durant l’estiu i per repassar les diverses matèries del col·legi, els feia classe la Maria Rosa de Can Prat a casa seva i més endavant va tenir de professor en Joan Rincón, que els hi feia repàs i que tenia una aparença física molt semblant a la del seu pare. Era un professor que explicava molt bé.

                                                                                                                                              

La Sra. Laura

La seva mare era coneguda com la Senyora Laura. Es feia amb tothom. Va ser presidenta de l’Associació de Jubliats perquè un cop va quedar vídua es va voler quedar a viure a Taradell i es va integrar amb totes les entitats del poble, col·laborava amb totes les entitats de poble. Tenia moltes ganes d’ajudar, era una persona molt activa i positiva.

 

Altres llocs del poble

La plaça de les Eres la recorda amb roques i botigues, després la van aterrar i arreglar. De fet recorda uns carrers de Taradell que eren tot roques i en els quals els cotxes no hi podien passar. El punt de trobada o de reunió a l’estiu era el Pla de la Mandra, cap a la zona del Golf. Com que tenien bicicletes utilitzaven aquest mitjà de transport i anaven allà a trobar-se. Si pel poble no hi havia ningú és que tots estaven allà, sobretot entre les 7 i les 9 del vespre. Allà feien tertúlia, s’explicaven les coses...