Bou Arumí, Concepció

Concepció Bou i Arumí va néixer a Santa Eugènia, però en terme de Taradell. Els seus pares eren en Miquel Bou i Homs i la Dolores Arumí i Vila que van tenir quatre fills, dos nois i  dues noies. La Concepció era la del mig, tenia un germà més petit. No li agradava anar al col·legi i ho va fer a les ‘Monges’ de Santa Eugènia, ubicades a la plaça d’aquesta població. Amb 12 anys ja es va posar a servir en una fàbrica de llonganisses a Vic. Concretament a Can Riera, a la carretera de Prats, i hi feia de cangur. De la seva feina en recorda els jocs, com el bèlit o que a la primera comunió va haver de portar les sabates del seu germà.

Dels seus records de Nadal hi ha la missa del gall, el Tió, que era una caixa que tenien per anar a rentar” o el menjar que li donaven. Per rebre els Reis també feien les atxes però, a diferencia del que es feia a Taradell, feien unes atxes de palla que cremaven a davant de casa seva encara que els Reis no passessin per allà. A casa seva tenien verdura i pujaven a Taradell a vendre-la. Ho feia amb una cistella, carregada i passaven casa per casa a vendre-la. Durant la seva adolescència va haver de fer diferents feines. Per exemple, havia d’anar al camp a treballar però sobretot va fer de mocadera. Anava a Vic, però també a les cases de pagès i a Taradell, a la Carnisseria Esther. El seu marit el va conèixer quan feia de cambrera a Can Català de Santa Eugènia quan tenia entre 18 i 19 anys. Ell era de Can Jaumic i tenia cinc anys més que la Concepció. El viatge de nuvis el van fer a Barcelona i va anar a viure a Can Jaumic i compaginava l’ofici de pagesa amb el de mocadera. Després de la Guerra, van venir a viure a Taradell.

La Guerra

Quan va esclatar la Guerra, la Concepció ja vivia a Can Jaumic on hi havia quatre homes. Amb la Guerra en marxa, el seu marit es va amagar i més d’un cop el van anar a buscar. S’havia amagat a Sant Genís de Santa Eugènia, després també a Espinzella i a la nit baixaven al poble a buscar menjar.  Van patir moltes pressions i ho va passar molt malament. Quan es va acabar la Guerra, a l’era de Can Jaumic, van muntar una intendència durant tres o quatre dies, amb molts soldats instal·lats allà. De la Guerra té un trist record de com van matar un carabiner que havia viscut  amagat a la Torre de can Jaumic i el van matar al Pla de Vinyaclosa. Va estar exposat a davant de La Falange i ella ho va haver d’explicar a la seva família.

Arribada a Taradell

Havien passat sis anys després de la Guerra quan la Concepció i el seu marit van venir a viure a Taradell. Era una casa molt petita i van haver d’arreglar-la molt bé per instal·lar-s’hi. Estava al costat d’un torrent però no hi havia entrat mai aigua tot i aquesta proximitat. Va tenir quatre fills, 9 néts i 10 bésnets. De la primera època ja al poble de Taradell en recorda quan per Nadal, la penya Xumet, es reunia després de la missa del Gall.

Rentar a la Fontasana

Quan van arribar a Taradell no hi havia aigua al poble i havien de rentar en aquest torrent que hi havia al costat de casa seva, al costat de la Fontasana. Recorda que l’aigua baixava molt neta.

L’Hotel

Havia treballat a l’Hotel amb el seu primer amo, en Maurici. Era una època on hi anava molt gent: “No s’hi cabia, havien llogat fins i tot els pisos de davant perquè no teníem prou habitacions”. D’aquella època hi ha moltes anècdotes.