L’arribada a Taradell
Coneguda com la Sra. Zabala (el seu marit Santi Zabala era basc i de la quinta del Biberó), Concepció Ferrer Brechtel i la seva família van venir a Taradell l'any 1957 perquè un dels seus fill (en té tres, dos nois i una noia) tenia bronquitis. Sempre anaven a la platja i el metge els va recomanar la muntanya. Tenia una amiga a Roda que li va proposar Taradell ‘la terra dels gitanos’. Uns amics dels seus pares van veure un anunci a La Vanguàrdia d’uns pisos que s’estaven fent a Ca l’Iglesias i que els llogaven. Van venir a veure’ls amb la Pepeta de Can Vilu que era qui portava les gestions i van llogar el pis per un contracte d’11 mesos per 5.000 pessetes quan” en realitat només veníem els tres mesos d’estiu”.
Els pisos de Ca l’Iglesias
Eren al carrer Ramon Pou en una època en la qual el cotxe no hi passava. Havien d’anar pel call de Can Cassany, que donava per darrera els pisos i hi havia un aparcament molt gran. Els pisos també eren molt grans. L’edifici donava el carrer Ramon Pou però al darrera hi havia un jardí i més enllà les cases dels treballadors de Ca l’Iglesias (feien tovalloles). “Eren molt bona gent” recorda i explica que en Carles Pagès s’ocupava de tot. En Furri, amb la seva barretina, era l’encarregat de netejar el pati.
Eren pisos nous, per estrenar, però eren pisos d’estiu -encara que hi ha qui hi vivia tot l’any-, i hi van estar més de trenta anys. Allà hi van fer moltes amistats, celebraven festes i activitats amb els veïns. Hi havia un total de 16 pisos, 8 per davant i 8 per darrera. Hi havia els de Can Gallo, els García (que era un fiscal), els Coronas (un catedràtic), l’Arau (que treballava a l’Ajuntament), els Font (que tenien una empresa de transport) o l’Alonso (que era policia), entre d’altres.
Cada pis tenia tres habitacions, un bany, una cuina i un menjador i els llogàven amb els mobles de fusta ja inclosos.
Esbarjo
Els matins se’ls passaven als pisos mentre que ala tarda anaven al bosc d’El Pujoló o a Les Torres a passejar. Les Torres eren a dalt de tot d’un carrer Catalunya amb poques cases. Recorda una època en la qual, per exemple, a la plaça de les Eres era encara tot pedra.
Aquí no feien esport però hi havia llocs per jugar i gaudir de l’oci taradellenc. El camp de futbol de la Rectoria, el cine del Centro (cada dijous anaven a veure una pel·lícula) o el bar de Falange on també hi anaven alguna tarda a prendre alguna cosa. L’Hotel Rosa, encara amb els primers amos i la pastisseria Sant Genís on portava els fills amb la Montserrat Massó per fer els deures. Venien per Sant Joan i fins després de la Mercè, no posaven els peus a Barcelona. S’hi estaven ben bé tres mesos.
Per la festa major anaven als ‘cavallitos i també recorda el xurrero (amb uns xurros i una xocolata molt bona”. També l’envelat “però no m’agradava ballar” i les sardanes a la plaça de Can Tuneu, un bar on “molta gent hi anava a esmorzar o a fer el vermut”. I també havien anat a jugar al frontón de Can Benguerel: "Tothom hi anava".
També hi havia la Font Gran on “tothom hi anava a buscar aigua”. Ells en deien la font “de los siete caños”. També recorda els safarejos per rentar la roba.
També anaven a Puiglagulla “a posar un ciri a la Mare de Déu cada any”. Deixaven el cotxe a l’Hostalet del Bou caminàvem fins allà. Era també un bon moment per buscar bolets i algunes vegades si quedaven a dinar o a esmorzar. També havien anat molt per la zona del Reig i altres camps, ara urbanitzats.
El seu marit tenia cotxe i ell pujava i baixava més sovint durant l’estiu.
El poble
Tot era molt petit. Per exemple, a la carretera de Viladrau només hi havia una casa. Del poble en recorda quan es tocava la sirena perquè la gent de les fàbriques poguessin anar a treballar o l’agutzil que feia el pregó. No hi havia telèfon i havien d’anar a la central telefònica a fer les trucades. També l’escombriaire que anava amb un carro amunt i avall i amb un bidó gros que s’obria per posar-hi les escombraries que recollia. Recorda també la Rita de Ca l’Autonell que li va ensenyar a fer ganxet, o els de Can Vinos que tenien una botiga molt petita. També el Colmado Pladevall, la lecheria i a dalt de tot del carrer Ramon Pou hi havia una tocineria.
A la plaça de les Eres hi havia la peixateria de l’Antònia que tenia “un peix molt bo” i també Ca la Magdalena “que feien uns peus de porc i uns bolets que eren una marevella”. També hi havia la Tintorera (l’Amparo) que “era molt bona dona”. Al costat la botiga de Can Brussosa, que venien objectes de regal i era perfumeria. En aquella zona també hi havia la verdulera, el barber, ca l’Àngel que era una sabateria, Ca l’Albert, que era una espardenyeria, en Rovira, un fuster i a la part de dalt, un manyà.
De la resta de botigues que recorda hi ha Ca l’Autonell, que van posar una botiga d’armes o a Can Marxant “amb la iaia que sabia molt d’anar a buscar bolets i una vegada ens hi va portar”.
Dels pisos del Maricel a Goitallops
Quan els fills es van fer grans van deixar els pisos de Ca l’Iglesisa i es van comprar un dels pisos de davant del Maricel: “la primera casa que va tenir ascensor”. Van comprar un àtic i llavors pujaven més temps, per exemple, per Setmana Santa. Passejaven molt pels voltants de Taradell i solien anar per la Vallmitjana on més tard s’hi acabaria fent la urbanització de Goitallops. Li agradava seure en un espai on hi havia una pedra. Quan es va fer la urbanització van decidir comprar el terreny on hi havia aquesta pedra.
Parc d’Esports
El seu marit (Santi Zabala) juntament amb diverses persones de Taradell com en Serra, en Pla i d’altres es van animar a fer el Parc d’Esports: “Per la canalla no hi havia res a Taradell” i així va ser quan es va començar a gestar l’espai i s’hi va fer tant la piscina com les pistes de tennis. Ells ja jugaven a tennis a Barcelona i a Taradell també organitzaven campionats. Comenta que “les dones del poble primer no s’atrevien a venir a jugar però un dia van trencar el gel i se’n van animar moltes”. Van ser també els que van portar la petanca a Taradell, amb un espai ubicat al mateix jardí dels pisos de Ca l’Iglesias.
Les piscines
A la Roca hi havia una piscina molt gran i com que no tenien cotxe perquè el seu marit se l’emportava a Barcelona per treballar, hi anaven amb autocar. Era una zona al costat d’uns camps i sovint hi havia cavalls al costat això provocava que “moltes vegades hi havia moltes mosques”. També havien anat a les piscines de Vic, que al principi estaven diferenciades per senyors i senyores. També hi havia les piscines de l’Hotel Rosa que es van fer més tard que el propi hotel, un hostal on hi havia habitacions per poder-hi dormir. També anaven a banyar-se a la Riera, sobretot a la zona del Molí dels Capellans perquè hi havia molta aigua. D’aquell indret en recorda en Joan Casanovas que hi va pintar molts quadres.
