Bosch Marcet, Emília

Cercar

𓋹 Santpedor, 14/05/1949

Professió: Psicòloga

Casa/Motiu: L'Emília del Centro

Edat el dia de l'entrevista: 68

Data de l'entrevista: 18/05/2018

Autors/es de l'entrevista: Laia Miralpeix

L’arribada a Taradell

Filla de Ramon Bosch i Boixader i de Pilar Marcet Montalà, la família Bosch Marcet va venir a viure a Taradell per qüestions de salut de la mare. L’arribada a Taradell va ser l’11 de desembre de 1962 quan l’Emilia tenia 11 anys. És la gran de cinc germans.

L’arribada al poble li ha quedat marcada a la memòria. Era un dissabte entre les 6 i les 7 de la tarda. Van llogar un pis a Can Garriga del Pa i el seu primer impacte amb Taradell va ser d’un poble apagat. Recorda el recorregut del pis fins al Centre Catòlic i allà, una boira, una capa espessa de fum i només homes, un centenar, tots fumant. A darrera al taulell hi havia en Ramon Serra i la Nita, la seva dona, l’Angeleta Ramírez i en Lluís Puig. Van ser els encarregats d’explicar-los i ensenyar-los el dia a dia del bar i durant uns dos o tres mesos els van ajudar en el traspàs. A banda però, en Lluís i l’Angeleta es van fer càrrec del bar els dilluns ja que ells feien festa.

 

El bar del Centre Catòlic

A Santpedor, la seva mare hi tenia un colmado i a Taradell es va fer càrrec del bar del Centre Catòlic. Obrien de les 8 del vespre a les 12 de la nit, quan havien acabat d’assajar Els Lluïsos, el teatre i els ballets. El dissabte estava obert a partir del migdia i el diumenge tot el dia. Es van fer càrrec del bar durant 25 anys. L’Emília en guarda un gran record del bar. Hi va conèixer molta gent gran del poble que li explicaven històries, anècdotes. Recorda els avis assentats al costat de l’estufa fent tertúlies. Amb els seus germans més grans es barallaven per poder anar a fer companyia a la seva mare. Amb pocs temps, explica que va conèixer llocs, històries i bretolades de Taradell. Amb la seva arribada van fer alguna obra. Van ser els primers en posar una tele pública a Taradell i també en posar una cafetera elèctrica (això va provocar una petita revolució ja que van augmentar e preu d’1 a 3 pessetes), ja que fins llavors el cafè el feien bullir en una olla. També van fer el taulell nou, en forma de L, que va fer l’avi de Can Saca per tenir més espai i atendre més gent. El bar del Centre Catòlic era del Bisbat (també el mobiliari), a excepció del que era comestible.

Quan van arribar a Taradell la seva mare tenia només 29 anys i sempre hi havia l’avi Quico de Can Cuní que li feia companyia. Sempre s’assentava a la primera taula o estava a la barra. El pare de l’Emília era comercial i treballava de dilluns a divendres. El bar també servia perquè la gent s’escalfés.

A les parets del Centre Catòlic hi havia uns dibuixos d’en Joan Casanovas de llocs emblemàtics del poble que els havia pintat allà.

 

El Centre Catòlic

Era el centre social del poble i s’hi feia teatre amb grups d’homes i de dones per separat, tot i que després ja va canviar. També hi havia cinema per la canalla a dalt de tot de la rectoria, a les golfes mentre que el cinema pels grans es passaven dues pel·lícules el dissabte i dues més el diumenge. A l’estiu també a la nit i els dijous, per les minyones i planxadores ja que era el seu dia de festa. També hi havia el camp de futbol, amb uns vestidors molt petits i un lloc en el qual s’hi ballaven sardanes. Era el Centre del poble i hi feien tot tipus d’activitats.

L’any 1987 es va acabar una etapa al Centre Catòlic amb el tancament del cafè. Els fills ja no podien ajudar als pares, que també s’havien fet grans, i van acabar tancant i cedint l’espai a l’escola Sant Genís i Santa Agnès que, amb l’ampliació de l’escola, van ubicar-hi classes.

 

L’escola

Va començar a Les Monges amb el curs ja començat i amb un català del Bages. Ho va passar malament. Als 14 anys, el mestre de l’escola pública la va ajudar en el Batxillerat Elemental que se’l va poder treure pel seu compte i també amb la col·laboració de la Magdalena Montplet, que s’estava a Can Teno i feia de mestra a l’escola pública de noies. Va fer els exàmens durant dos dies a Barcelona. La Magdalena l’acompanyava i deixava una substituta en el seu lloc. Va fer fins a quart curs. Va acabar els estudis a Vic.

 

La Joventut Unida de Taradell (La JUT)

Va sorgir de forma reivindicativa. La fàbrica de mobles Vivet va anunciar el seu tancament i un grup de joves va recollir cava i diaris per vendre i aconseguir diners per una causa solidària. Així naixia la Joventut Unida de Taradell, coneguda com la JUT, que durant molts anys i a través de les seves seccions, van realitzar diversos actes i activitats a Taradell. Es reunien en un garatge de Ca l’Amadeu i es van fer diferents comissions. En destaca el grup de teatre o la coral Ginesta a banda de xerrades i exposicions i de diverses activitats lúdiques sense deixar mai el fil reivindicatiu. Per exemple, un Nadal van muntar un circuit en el qual es plantejaven que són les festes de Nadal per fer consciència a tothom que pateix. Hi havia un llibre en el qual la gent hi podia fer escrits, va impactar molt, per bé però també van rebre alguna crítica. La JUT va durar una dècada, de finals dels anys 60 fins a finals dels 70 ja que els nois van anar al servei militar. Molts matrimonis van sortir d’allà.

Entre les activitats que recorda hi ha la de trobades de joves, el concurs de cuina a la plaça de les Eres en el qual els participants tenien un pressupost de 25 per fer un dinar per a dues persones. També van organitzar conferències sobre sexualitat, un altra escàndol en el seu moment al poble, amb un ginecòleg, un mossèn, un matrimoni amb fills i una parella sense casar. Van rebre anònims i els volien denunciar a la Guàrdia Civil. Van comprar un aparell per poder gravar les conferències per si hi havia cap denúncia. També van elaborar un tríptic conscienciant a la gent del malbaratament en el menjar, entre d’altres. Eren una setantena de persones, joves del poble, repartides en les diferents seccions, però que tots ajudaven en tot. Pel que fa el teatre, els dirigia en Joan Casanovas i feien diverses obres, primer a la Rectoria i més endavant també al Maricel ja que, un cop més, per les pressions que rebien, assajar a la rectoria “no quedava bé”.

 

La coral Ginesta

Érem un grup de gent que ens agradava cantar. Primer assajàvem a dalt a la Rectoria però van pressionar al Mn. Josep Fàbregas i al vicari, Marcel·lí Carreras, que ens ajudàvem i vam haver de buscar un altre local. Llavors van anar al garatge de Ca l’Amadeu.

Cada any, mitjançant la coral Ginesta organitzaven un festival de Corals amb tres de fora, moltes d’elles amb renom i la de Taradell. Cada coral cantava quatre cançons i al final en feien dues en comú. Es feia a l’església i es cobrava entrada. La primera vegada també va aixecar moltes crítiques. Quan s’acabava el concert es feia un pa amb tomàquet al local on hi havia l’acadèmia Sant Genís, als baixos de la Rectoria, i després seguien cantant. Dels diners que s’aconseguien es feien servir per pagar els viatges de la Coral i per comprar partitures per poder cantar. L’Emília, aprofitant que estudiava a Barcelona, era l’encarregada de comprar-les un cop s’havia decidit entre tots quines es volien. La coral Ginesta havia estat dirigida per en Casals de Vic, per Mn. Vidal i per en Lluís Rovira. Recorda hores i hores d’assajos per anar polint ja que molts no sabien solfa.

 

Homentage a la Vellesa

Tota la família es va implicar molt en el poble. El seu pare va ser president de l’Homenatge de la Vellesa. Li va proposar el Sr. Pagès. L’Emíla també l’ajuda i per exemple, les invitacions les feia ella. El seu pare ho vivia molt, com si fos un homenatge als seus propis pares i cuidava cada detall de l’homenatge.

 

Ràdio Taradell

Ha participat en diversos programes de Ràdio Taradell. Quan aquesta era a l’Ajuntament havia col·laborat amb la Maria Mora i la Montse Arisa i ja amb l’emissora al Centre Cultural Costa i Font ha participat en diverses tertúlies però el millor record que en guarda és quan van fer un programa de contes que va servir a molts nens i nenes del poble per aprendre a llegir. Ho recorda com una gran experiència que a més va valer per guanyar un accèssit en els Premis RAC.

 

Teatre

Un cop casada va estar 13 o 14 anys sense ferteatre. Va ser en un homenatge a Joan Casanovas quan l’actriu que havia de fer l’obra es va posar malalta i la van anar a buscar. Assajava a casa en Joan Casanovas, cada dia, només el seu paper i el dia de l’homenatge li van agrair aquest esforç. Aquí es va tornar a reenganxar al teatre. En Casanovas era un artista en tot. Havia escrit obres de teatre, sarsueles... era una persona culturalment molt intensa. Anava cada dia al Centre Catòlic i tenia un bagatge cultural impressionat.

 Més endavant, amb el grup de Gòttic ja format, va assumir-ne la presidència juntament amb en Toni Gimeno. A banda de les obres que van realitzar en destaca l’homenatge que van fer a totes les persones que havia fet teatre a Taradell. Van aconseguir una llista amb més de 100 noms de persones vives en un acte que es va fer per la festa major i que “molt emotiu”. A cada una d’aquestes persones se li va lliurar una placa que posava ‘Més de 100 anys de teatre a Taradell gràcies a tu’.

L’Emília sempre ha estat actriu, mai directora, i ha realitzat molts papers. Explica que hi fa molt qui dirigeix “ja que et fa sentir d’una manera o d’una altra. Disfruto posant-me dins d’un personatge”.

 

La Guarderia

A finals dels anys 70 va obrir, juntament amb el seu marit, una guarderia a Taradell. Es traspassava la que tenien els de Pratsevall però no es van acabar d’entendre per tema de diners i aquesta va acabar tancant. Van buscar un nou local i a l’agost obrien una nova guarderia al municipi, just davant del Centre Cultural Costa i Font. S’havia d’arreglar i durant dos mesos van fer obres per adaptar-la a les condicions que es demanava en aquests casos. Els mesos d’estiu van visitar una cinquantena de guarderies de tot Catalunya i mentre feien les obres es van ubicar a un pis de Ca l’Amadeu. Tots els mobles els van dissenyar ells mateixos, amb barrets plans perquè no hi pogués cabre el cap de cap criatura i els llençols dels llits els va cosir la mateixa Emília que també va fer bosses personalitzades per a cada nadó. La matrícula incloïa les bates, una esponja per rentar i la revisió mèdica per un pediatre que es feia al principi, al mig i al final de curs. Hi treballava la Marta Sànchez, que més endavant va anar a treballar a La Xarranca, la Montse Autonell i la Nevi Casademunt a banda del marit de l’Emília, l’Andreu Gil i ella mateixa, que tot i que feia de psicòloga a Sant Tomàs també hi donava un cop de mà. La guarderia va durar 7 o 8 anys i cada dia feien un uniforme personalitzat del què havia estat el dia. Va començar amb deu o dotze infants i en va arribar a tenir més de 30 en un sol curs.