Roma Rovira, Fina

Fina Roma ha viscut només 21 anys a Taradell. Primer va marxar a Barcelona i després a París però cada estiu torna al poble on té un bon record de la seva infància i joventut, involucrada en diverses entitats del poble. Va anar a l’escola de Les Dominiques. El seu pare, en Pepet de Can Saca, era taxista a banda de fuster. Era un taxi com els anglesos, un Peugeot Simca 1000. Era el taxista del poble i portava les dones a parir a l’Aliança. La seva mare, la Maria de Can Siso, era modista. Tenia un cosidor amb moltes noies. Dues l’ajudaven i la resta anaven a aprendre’n.

 

L’Esbart

Va ser una de les fundadores de l’Esbart Sant Genís en una època que tothom organitzava moltes coses. Ballaven allà on els hi demanaven: a la festa major d’estiu o per Sant Sebastià a Taradell però també havien anat a Sant Julià, Tona... per dir només uns llocs. Els pares els acompanyaven i se n’encarregava en Joan Pressegué. Assajaven a la rectoria i tots eren voluntaris. Les mares eren les encarregades de fer-los els vestits.

 

Teatre

Va fer teatre en l’època d’en Joan Casanovas (Viveta) i en Joan Pressegué que eren els que se’n cuidaven, qui triava les obres i els actors i actrius. També recorda la Maria Verdaguer. Hi havia molt jovent del poble i no sempre tenies paper. Feien obres típiques de l’època ja fossin drames o comèdia però van portar al poble el què es feia a Barcelona entre els anys 1950 i 1960. El teatre era al Centre Catòlic, on més endavant també s’hi va fer cine mentre que a Falange només era cine.

 

Ràdio Taradell

L’única fotografia que es conserva de la primera Ràdio Taradell hi surt la Fina Roma i en Jordi Recoder. Ells dos s’encarregaven d’un programa de dedicacions de cançons. La gent s’havia d’anar a apuntar a Can Vilaró i llavors els dissabte i els diumenges feien el Disc Sol·licitat i  posaven la cançó i la dedicatòria corresponent. Va ser un programa amb molt d’èxit i també passaven publicitat de botigues del poble. Se sentia per tot el poble.

Un dels impulsors de la Ràdio va ser en Domingo Vilaró, era electricista i “molt manetes”. La ràdio era a la rectoria i constava d’una habitació molt petita amb una estanteria amb els discos, un micròfon i dues cadires. Hi havia dos plats pels vinils i hi havia una selecció important i variada de discos. A banda del Disc Sol·licitat, també es feien retransmissions de missa i d’actes que es feien a l’església ja que hi havia un accés directa, programes musicals, es feia teatre per la ràdio, les noticies del poble i inclús es passaven anuncis de festes major d’altres pobles ja que era la única de la comarca i era una manera d’aconseguir diners i poder mantenir l’emissora. També feien entrevistes i programes per a nens.

 

Les festes del poble

Les cavalcades de reis a Taradell són sinònim d’atxes de barballó i com molta gent, Fina Roma anava a rebre’ls amb elles. Pels Tonis recorda la benedicció a l’església. Per Setmana Santa tenia una tieta que s’encarregava del pas de la Dolorosa amb un grup de dones que anaven amb mantilla. També hi havia els armats amb cascos i faldilletes de romans. Hi havia quatre o cinc misteris i cadascú tenia una confraria amb qui anar. Per Sant Joan es feien focs i berbena, també per Sant Pere. Hi havia una foguera a La Plaça però també d’altres per diferents zones del poble. També feien la castanyada i anaven a comprar les castanyes a diversos pagesos de Viladrau. A totes les cases hi havia llar de foc i amb una paella foradada, torraven les castanyes allà. Anaven a tots els aplecs de sardanes que feien en els pobles del voltant de Taradell.

 

Botigues

De les botigues de la zona recorda Ca la Filomena, el barber, Ca la Rosa, Can Vilaró, Can Pasteler, la sabateria de l’Àngel, el Magatzem de Baix i el telèfon amb clavilles, primer amb la Filo i després amb l’Àngel Casademunt.

Amb 21 anys va marxar a viure a Barcelona, tot i l’oposició del seu pare. Allà es va treure el carnet de conduir. amb 27 a París (França). Com que havia estudiat francès li va sortir una feina de tècnica administrativa a l’ambaixada, i hi havia d’anar només un any però s’hi va quedar.