Vila Jané, Frederic

Va néixer a Taradell en plena Guerra Civil (17 de maig de 1938). Per les circumstàncies del moment, els seus pares estaven treballant en una fàbrica a Rellinars però la fàbrica va ser intervinguda i van venir a Taradell, on hi tenien la família. Va néixer a Can Mero, el carrer Sant Sebastià n. 9 i el va batejar d’amagat: una nit, un capellà de Can Garriga. Fins que va acabar la Guerra van viure a Taradell però llavors van tornar a Rellinars. La seva germana gran i el seu germà petit són fills d’allà. El seu pare escrivia versos i havia tocat en una orquestra. En aquella època la gent escrivia molt i hi havia força competència entre els que ho feien.

El 1949 va morir el seu pare i el van portar a Taradell perquè pogués anar a estudi. S’estava a casa els seus avis i tiets. Van passar dos anys fins que no es va retrobar amb la seva mare i els seus dos germans. En arribar a Taradell, la seva mare va anar a treballar a El Tint (Comercial Sert).Va arribar a Taradell a mig curs i va anar a l'escola al "Matadero". Tenia de professor en Pardillos i hi va estar fins als 14 anys. Aquest professor tenia tots els alumnes dels 7 als 14 anys. Anaven tots junts, amb tres grups dividits segons la secció. A ell el van posar al dels grans directament.

Jocs

Jugaven a bales, abans d’entrar a l’escola, i hi havia "el grup dels bons i el dels dolents". Hi havia diferents tipus de bales: les de terra (eren les que tenien menys valor); les d’acer (eren uns coixinets que costaven  molt de trobar, les aconseguien dels tallers i eren les que tenien més valor); i les de pedra (que no es trencaven tant). A les boles grosses n’hi deien trulls. També jugaven a cartrons, "amb les rodes del Vapor que algú sempre ens portava" i les caixes de mistos. Cada barri del poble tenia la seva quadrilla i hi havia molta afició a anar a fer cabanyes: a la Vinya d’en Pallassa, a Dalt la Serra i es feien batalles entre uns i altres. Quan hi havia els estiuejants, ens uníem tots i anàvem contra ells. No es portaven gaire bé i sobretot hi havia competència  entre els nois pel que feia a les dones.

Can Benguerel

Va començar a treballar a Can Benguerel amb 14 anys. Llavors encara no hi havia la fàbrica sinó que tenien el taller mecànic a sota la torre, al passeig Domènec Sert.  Feia poc que s’havia creat l’empresa. Tenien una fàbrica a Barcelona i el 1952 es van instal·lar a Taradell. Va començar a treballar-hi el 1954 i s’hi va estar fins que es va jubilar.  El taller es va fer petit i el van portar a l’edifici de Can Serra (on ara hi ha les assegurances). Allà encara van ampliar més el nombre de treballadors i més tard ja van fer la nau a Marenga. Primer una de més petita i després una altra més cap al darrera coneguda com La Fundació. Després van fer la de davant, on hi ha Guixot de 8. La seva primera feina va ser escombrar. Va haver de fer quatre anys d’aprenentatge. 

A Can Benguerel feien acabats tèxtils. Al llarg de tots aquests anys ha vist com evolucionava el material i la maquinària. Explica que el procés des de que sortia la peça del teler fins que el portaven al taulell de la botiga és molt gran. Ells feien la maquinària per poder fer aquest procés. Va acabar sent l’encarregat de muntatge i podia veure tota l’evolució del procés. L’apassionava.

Oci

A la seva adolescència, els diumenges era obligat anar a cine. També anaven a ballar sardanes mentre que els dies de cada dia tenien el Casinet amb Mn. Jaume Mugosa. Hi havia una taula de ping pong, una pilota de futbol, que anaven molt escasses, i quan sortien de l’escola anaven cap allà. També assajaven caramelles. Els joves que eren del 'Centro' hi anaven moltes hores. El casinet era als baixos de la Rectoria. Hi havia dues sales amb el ping pong, jocs, es podia llegir, jugar a pilota, era un punt de reunió i molts dies al vespre també s’hi feien classes de repàs de l’escola que les feia al mateix mestre. Avançaven però amb coses que no podien ensenyar a l’escola. Va jugar a futbol fins a la categoria juvenil però també  jugaven partits no oficials, sinó amistosos. Cada dia tenien partit.

Al Centre Catòlic s’hi feia teatre, els Lluïsos hi feien molts concerts, sardanes i més endavant el cine, dissabte a la nit i diumenge a la tarda. Era totalment parroquial. La competència era "Falange" que era d’un empresari de Barcelona i hi havia els partidaris d’un lloc o de l’altre però també  hi havia qui anava a tot arreu. El Maricel, en canvi, era més de ball i de festes. Ell hi havia anat a escoltar concerts i és que hi anaven orquestres molt bones. En aquest cas però subratlla que no els  feien a la sala sinó en el mateix bar.

El  'Centro' era religiós i en els cartells que anunciaven les pel·lícules ja es posava si aquestes eren roses, blanques o vermelles perquè la gent sapigués si es podia anar a veure o "que s'hi trobarien". Al 'Centro', quan hi havia alguna cosa que no es podia veure, el capellà posava el barret davant la imatge per tapar-la.

A l’hivern també es feia alguna ballada de sardanes al 'Centro' mentre que quan arribava el bon temps seguien tots els Aplecs dels pobles de la comarca: Sant Marc, Sala d’Heures, Mont-rodon, Seva, Tona...sempre a peu! Havia col·laborat en l’organització de l’Aplec a Taradell.

Les festes

Per Nadal era obligat a anar a missa del gall i després, amb la seva colla era tradició d'anar a  una casa i sopar junts i després anaven pel poble a cantar pels carrers i a davant la casa de les noies que els agradaven. Alguna vegada feien alguna entremaliadura o broma i el sereno els empaitava.

Per Reis anaven amb atxa que feien amb el barballó que havien anat a buscar abans. Recorda quan, a Rellinars, un poble de 300 habitants, els Reis no passaven però a casa seva continuaven anant a buscar el barballó i el vespre del 5 de gener sortien a fora i es passejaven amunt i avall amb l’atxa mentre es cremava recordant la tradició taradellenca.

Ja a Taradell va col·laborar amb el CAU per la recuperació de les atxes. Amb en Josep Blanch i la Ramona Vila van començar la tradició que els escoltes anaven a buscar barballó, ells mateixos les feien i després les venien. Ho feien per promocionar aquesta tradició i alhora per fer diners. Feien sortides a Taradell per recollir el barballó però també a Rupit, Tavertet, a Sant Joan de Fàbregas. A partir de llavors hi va haver una remuntada molt forta de les atxes  després d'un moment  en que quasi no se’n feien.

Per Sant Antoni es feia missa, sortien els abanderats amb cavalls i donaven voltes pel poble. Molta gent encara tenia animals i carros que feien servir per treballar a pagès i també al bosc. Un record especial és per les carreres de burros. Un any hi va participar un genet de Prats que era molt bo.Tothom hi participava, era molt divertit.

Per Sant Sebastià es feia festa grossa, jocs, carreres de sacs, trencar l’olla, jocs amb bici i moto, els ballets i la xocolatada. Del 2 de febrer, diu que era una festa que no es va celebrar durant gaire temps, destaca les carreres de bicicleta que es feiena la Collada i recorda el fred que va fer un any, el 1962. També recorda  "Anar a fer els 25" que volia dir donar la volta per Balenyà, Tona, Vic i Santa Eugènia per tornar cap a Taradell. Eren 25 quilòmetres clavats.

Setmana Santa

Per Setmana Santa feien Caramelles. Sortint de missa del diumenge ja cantaven. Mn. Jaume i en Camprodon eren els encarregats d’ensenyar-los i assajaven a la Rectoria. Hi podia anar tothom, no només els que eren del "Centro" o de l’escola. També feien el ball de cintes pel poble. El dia abans però, el dissabte, també anaven a cantar a les cases de pagès i en alguna torre "(les que pagaven més bé”. Cantaven sardanes i cançons populars. Va ser la penya Botifarra qui, paral·lelament a les caramelles que cantava la canalla, també cantava caramelles, "però amb sàtira".

Per Rams hi havia pocs palmons, principalment eren rams de llorer amb galetes de pastisseria, que havies de vigilar per si te les robaven.

El dijous Sant al matí era laborable. A la tardaes feia  festa i els bars eren tancats, no es podia fer res. Per això, agafaven les cartes i anaven a jugar a la Vinya d’en Pallassa. A la nit, després de la missa, es feia la processó. Les noies anaven amb peineta i vestides de negre.

El divendres Sant, a les 7 del matí hi havia el Viacrucis pel poble. Hi anava molta gent i cada misteri tenia els seus portadors. Aquests s'exposaven a les cases del poble i s’engalanaven molt bé. "Els havies d’anar a visitar". La seva colla (Segimon Reig, Estevet, Jaume Miralpeix, en Morató, l’Aman, en Vilarassa) en portaven un.

Festes populars

Per Sant Joan cada barri feia la seva foguera. A vegades s’encenia algun foc abans d’hora o es robaven les bardisses ja que hi havia molta rivalitat. Les fogueres estaven fetes de bardisses i altres materials que els grans els ajudaven a recopilar o guardaven, però les fogueres les feien la canalla.

El 18 de juliol feien festa, era festa Nacional. Es pagava la paga extra i donaven permís als camions per portar gent a fora del poble. Taradell es quedava desert. Anaven a fonts, a banyar-se, a fer arrossades. Tothom anava a dinar a fora.

Per la festa major recorda les "Barques d’en Mir" a la Plaça. El dia 25 era obligat a anar a fer el vermut al bar. Es llogaven cambrers extres i després de dinar hi havia concert i ball a l’Envelat.

De la castanyada  recorda anar a collir castanyes per fer diners. En aquella època hi havia restriccions d’electricitat i treien el llum a les 10 de la nit i el donaven a les 8 del matí. Com que no podien treballar, en comptes de reposar anaven a collir castanyes allà on fos.

Partits de futbol entre empreses

Es pot dir que el futbol va renéixer gràcies a uns partits entre empreses que es van començar a organitzar entre els treballadors de Can Benguerel que jugaven al camp de futbol de la Rectoria. El primer partit va ser contra els treballadors d’El Tint. També hi havia l’equip dels fusters i algun altre com els espanyolistes. Es coneixien tots i també jugaven amb equips de fora. Era divertit però hi havia molta rivalitat. Es feien programes i  versos atacant a un i altre equip. Jugaven els caps de setmana.  A partir d’aquí i amb l’ajuda del vicari i d’en Daunas va néixer la UD Taradell. 

Etiquetes : Cinema-censura, Festa de Sant Antoni Abat, Revetlles, Atxes de barballó, Festa major, Estiueig, Festa major