González Uribe, Isabel

Nascuda l’any 1916 a Las Cañadas de Almajalejo-Huercal-Overa (Almeria) va arribar a Catalunya amb poc més de 14 anys. Es va instal·lar a Mataró, amb la seva família, on hi va viure fins a jubilar-se.

Mataró, la feina i la guerra

Des de la seva arribada a Mataró va treballar en una fàbrica de gènere de punt clavant botons però no era fixa, guanyava poc, i al cap d’un temps es va quedar sense feina. Poc més tard va tornar a treballar en una fàbrica de paper on hi va estar fins que es va jubilar. Però a banda d’anar a la fàbrica va haver de guanyar-se la vida realitzant altres feines complementàries: de dona de fer feines, de mainadera o fins i tot de pagesa.

La Guerra la va patir a Mataró. Amb poc més de 20 anys la va viure de ple i molts són encara els records que no se li esborren de la memòria i que fan que se li neguin els ulls quan en parla. Els bombardejos, la situació familiar en què diversos membres de la família van haver d’anar al front i sobretot la pobresa i la fam que van patir per sobreviure reflecteixen la dura situació que va haver de viure. I és que per exemple, per menjar, havien d’anar a fer cua al Centre Social i els hi donaven ‘guixes’ que estaven plenes de cucs, si n’hi havia o en quedava quan arribava el seu torn. Era tant gran la gana que tenien que moltes vegades havien de menjar les garrofes dels cavalls: “Menjàvem el què hi havia”. 

Taradell

La seva relació amb Taradell és gràcies a la seva filla, Maria Ramos. Aquesta va venir de vacances i va conèixer en Josep Godayol amb qui es va casar. Abans del casament, la Isabel va venir a conèixer la família d’en Josep i aquest va ser el seu primer contacte amb el poble i amb la seva gent. Tot i que no va ser fins a principis dels 80 quan va venir a viure definitivament a Taradell, sovint venia per visitar la seva filla i nétes. Al principi el transport per arribar fins a Taradell era complicat. Havia d’anar de Mataró fins a Barcelona amb tren i després agafar un altre tren fins a Sant Miquel de Balenyà. Més tard agafava la línia de bus entre Mataró i Granollers que li estalviava un bon temps. Allà hi havia passava cotxe de línia d’en Prat però si no hi era més d’una vegada havien pujat a peu per una carretera de Balenyà, en aquells moments, molt diferent a l’actual i amb arbres a cada costat. El seu primer record de Taradell, al carrer Sant Sebastià on viu, són les pedres que hi havia. I la diferència més gran que va veure entre Mataró i Taradell quan va arribar és que “aqui tothom es coneix, tothom et saludava, a Mataró, no”. Tot i el poc temps que tenia, les festes i les vacances les passava a Taradell. El Nadal de l’any 1962 es va trobar a Taradell quan hi va haver aquella gran nevada i com que estava a Taradell no va poder tornar a Mataró ni a la feina.