Fill de Lluís Roma Sala i Maria Garolera Fontserè. Era fill únic. El seu pare era paleta i la seva mareva treballar al Vapor.
L’escola
No va anar pràcticament a l’escola. Per aquest motiu anava a fer classes de repàs amb l’Anastasi Aranda. Tot i que hi va anar molt poc temps recorda que hi anava amb en Ramon de Can Seva i en Jaume Rifà. Ho feien al pis de dalt de Ca la Rita (Ca l’Autonell), on vival’Anastasi. Era un mestra que feia classes a La Garriga però que els vespre feia repàs a diferents alumnes del poble i també anava a les cases de pagès. Fer repàs consistia en revisar el què feien a col·legi. Abans havia anat a l’escola Nacional, amb el mestre Francisco Pardillos, en Joan Rincón i en Pep del Mas Roure. Hi va anar fins a 15 anys, quan es va posar a treballar.
Els jocs
Pel que fa els jocs, la seva infància la va passar jugant a bales i cartons. Aquest darrer consistia en agafar una rotllana de ferro que tenia un forat mentre que els cartons eren les caixes de mistos. Aquestes estaven a terra i amb la rotllana les havien de treure de la línia.
Can Benguerel
Quan tenia 15 anys va entrar a Can Benguerel, tot i que comenta que la seva afició era fer de cuiner. El van venir a buscar i hi va estar més de 50 anys. Ell estava en el magatzem de recanvi, a la zona de càrrega i descàrrega, i la seva tasca consistia en repassar el material que arribava de fora i controlar i demanar el material que feia falta a la fàbrica. És a dir, havia de controlar les entrades i les sortides. En els seus inicis la fàbrica de Can Benguerel realitzava maquinària tèxtil, per eixamplar la roba, però més endavant ja la van ampliar en àmbits industrials i amb roba per a totes mides. També tenien una fàbrica a Barcelona. Ell va començar a treballar a sota l’edifici de Can Serra, on hi havia el taller. Després ja va anar a la nau. En aquella època era molt tradicional fer partits de futbol entre les empreses del poble però sobretot el que més recorda era com ell havia encarregar el dinar de Sant Eloi, patró dels mecànics . Durant molts anys van anar a Ca la Magdalena aprofitant que feien festa aquell dia. També era qui havia de comprar la loteria per Nadal.
Ca la Magdalena
També conegut com a Can Ton era una de les fondes de més prestigi de Taradell. La Maria del Bar Montseny era la cuinera i feia cap i pota, sang i perdiu i molta gent de fora hi anava a menjar. L’entrada era per la plaça de les Eres i la sortida pel carrer Sant Sebastià. A l’entrada hi havia unes botes de vi, al fons la cuina i al costat el menjador. A dalt hi havia hagut habitacions.
Altres feines
Paral·lelament a la seva feina a Can Benguerel, també realitzava altres treballs. Com per exemple, a Can Lu, a Vic, a desgranar pèsols i també a Can Prat on va fer de cobrador. Aquesta tasca consistia en portar una cartera i demanar el tiquet a cada persona que pujava al cotxe de línia ja que una cosa era el conductor i l’altre el cobrador. A banda de portar la gent, els cotxes de Can Prat també servien per portar les caixes de peix a la botiga de Can Marxant o paquets per a Can Casassas. Hi havia diferents cobradors i cadascú tenia el seu viatge. En aquella època els cotxes de Can Prat els utilitzava molta gent tot i la gent hi anava com podia: Assentats, drets…no donaven l’abast. Dels cotxes de Can Prat recorda el 49, el 71 i el Matis (un taxi).
En aquella època per poder portar cotxe la gent s’havia d’anar a treure el carnet de conduir a Vic. Va haver de fer un examen teòric i el pràctic que consistia en accelerar, fer un circuit i aparcar.
També havia anat a fer mones a Can Mont-rodon. Destriava els ous i les clares i les posava per separar. Les clares les muntaven amb una màquina i després posaven en un bol gran farina neta i amb les mans agafava la pasta i la remenava perquè no quedes agrumollada. Amb un motlle de ferro untat amb greix hi posaven la pasta i coïen les mones. Un cop cuit es treia el motlle i ja tenies les mones apunt de menjar.
L’oci i les festes
Gran part de la seva Joventut la va passar al cine Orient de Tona. Hi anava a peu. També havia anat al Centro i a Falange i era soci d’una associació de quinieles.
Per la Setmana Santa recorda els misteris repartits a diferents cases de Taradell i com diferents voluntaris els portaven en unes processons que feien un recorregut pel poble. Aquestes misteris es podien anar a visitar a les cases i era una cosa que molta gent feia. El Dijous Sant anaven a jugar a cartes al bosc perquè els bars estaven tancats i aquell dia “no podies fer res”. També té records de la festa major, en especial de les barques d’en Mir, de l’envelat i sobretot de la rivalitat en els partits de futbol entre el Taradell iel Sant Hilari. També va ser caçador, en una època en la qual tots anaven pel seu compte. Anava a caçar conill a la zona de la Serra i senglars al Figaró, encara que en aquest darrer cas no li agradava tant. Tenia llicència i permís d’armes però no estava formada encara l’Associació de Caçadors.
Tir al plat
Va ser un dels promotors del Tir al plat a Taradell i era un dels que més bé s’havia llençar-los ja que se n’havia de saber per no tirar el plat més tard de quan la persones en qüestió disparava. Hi anaven al Pla de Marenga i tenien una màquina on hi posaven els plats i quan deien plat ell els havia de llençar (o engegar el plat). Eren de terrissa, cals i pols de quitrà. Els treien de Martorelles, de la casa Pons, i n’havia tirat molts, no només a Taradell sinó a molts llocs. Més endavant van posar tres màquines per llançar en una distància de fins a 15 metres. Recorda que li donaven pela per plat i ho feien els dissabte i diumenges. Venia molta gent de fora a disparar. En aquella època, diu, els cartutxos eren barats. Cadascú s’havia de portar l’escopeta i la munició. S’havien fet campionats de Tir al Plat. Al final hi van haver fins a cinc màquines i la distància màxima que arribava el plat eren 15 metres.
Altres entitats del poble
Entre les entitats del poble amb les quals ha col·laborat hi ha la UD Taradell. Durant deu anys va ser l’encarregat d’obrir el bar i coure les botifarres. També va participar a la Rupit-Taradell, primer la feia però quan no va poder fer-la caminant va passar a fer de control. Actualment és un dels cantaires de la coral Vilademany de la residència
