Tuneu Rovira, Joan

Els seus rebesavis tenien un forn de cals per això el nom de Can Joan del Forn. El seu pare també era músic. Concretament formava part d’Els Lluïsos, era la trompeta, i també treballava a Can Sert. En Joan va néixer el tercer dia de festa major de l’any 1927 i com a anécdota explica que, aquell dia es tocaven sardanes a la Font, i les van haver d’endarrerir fins que va néixer ja que el seu pare no hi era.  La seva mare era modista i moltes noies de Taradell havien anat a treballar allà. El seu pare va morir quan ell tenia 9 anys però de ben petit ja li va ensenyar classes de solfeig. La seva mare va haver d’alimentar a la família (tenia dos fills, un oncle que estava malalt i la iaia) i, en alguna època ho van passar malament. Explica, per exemple, que hi havia molta misèria i que per exemple, anaven a collir naps per menjar-se’ls.

 

La infància

La seva escola va ser la de la Rectoria, amb Mn. Bellpuig i Mn. Cinto. Explica que eren els vicaris qui feien de mestre. També recorda a Mn. Bellpuig que si es portaven malmaent, i com a càstig, els tancaven a sota d’una tarima. Quan va esclatar la Guerra tenia 9 anys. Recorda el 18 de juliol i la perdigonada a la imatge de Sant Roc, al carrer Sant Sebastià. Després de la Guerra, el 1941, va entrar a estudiar de capellà. El primer curs diu que anaven i venien de Vic però després van inaugurar el seminari de La Gleva i va durar-hi molt poc perquè s’enyorava. En el temps llibre feia teatre. Sobretot recorda als anys 40 quan es representava La Passió. De jocs recorda com jugaven ‘a saco’ a la Paret del Casino i també jugava a futbol al camp de la Rectoria.

 

Reis i Quaresma

El seu pare, juntament amb en Riba i en Casanovas, que estaven al Centro, van ser dels primers organitzadors de la cavalcada de Reis: eren tres cavalls i la burra d’en Riba amb tres caixes, explica. I de Quaresma, com a anècdota, com que era magre no es podia menjar carn i un dia en va menjar i li van fer rentar la boca.

 

La feina

Als 12 anys es va posar a treballar a la fàbrica d’alfombres de Ca l’Autonell. Abans també havia portat aigua a la barberia que hi havia a la plaça de les Eres, quan encara hi havia cases al mig. Amb aigua de la font omplia el dipòsit i li donaven dues pessetes per fer-ho. Quan en va fer 14 va anar al Tint (Can Sert). Allà hi va treballar durant uns quants anys i en va ser contramestre. Recorda com el Conde Sert venia a Taradell per Cap d’Any per passar balanç de la feina feta. Més endavant van arreglar la Torre del Tint i hi venien a passar temporades i com a les seves filles li agradaven les sardanes. Més tard va entrar a treballar al Banc (Caixa de la Vivienda)  i a les tardes feia de viatjant de Perfumeria. Després va passar a dir-se Banc de Navarra.

 

La Genisenca

Va ser un dels fundadors de la cobla Genisenca, l’any 1950. Uns quants músics de Taradell anaven a tocar a Tona, a la cobla Montseny, però se’n van cansar i va ser quan va sorgir la idea de crear una cobla a Taradell. Li van proposar i així va ser com es va formar una cobla que li van posar el nom de Genisenca en honor a Sant Genís. Assajaven al Molí de Més A prop i feien moltes audicions i sortides. Es va comprar un 600 de segona mà que li va costar 50.000 pessetes perquè el necessitaven per anar pels pobles. Recorda que feia el torn del matí a la fàbrica, de les 5 a les 2 del migdia, a la tarda feia de viatjant i el vespre assajava. Més endavant la cobla Genisenca també va fer ball però l’aparició dels conjunts sud-americans i de les noves tecnologies va fer que ho deixessin estar. Tot i així, els més joves de la cobla van seguir tocant ball formant el conjunt musical d’Els Brillants. Entre ells llocs on anaven sempre a tocar sardanes hi ha, per exemple, Santa Maria d’Oló: “diferents persones de Taradell s’hi van acabar casant”. També explica que la majoria dels músics eren del poble i que era una afició encara que també portava molts mal de caps i que hi dedicaven moltes hores.