Codina Mirabet, Josep

Nascut a Can Marxant, era el penúltim de sis germans, quatre nois i dues noies (en Perico, la Maria, la Lola, en Joan i en Conrad). Aquest darrer va morir l’any 1945, en un accident fent la mili. El seu pare era de Taradell i la mare de Santa Llúcia de Mur (Lleida). Va venir a Taradell a fer de minyona i va ser quan es van conèixer i es van casar.

Va anar a l’escola de les Monges i una de les anècdotes que recorda és que “si algú s’adormia el lligaven a la cadira”. L’hermana Dolores  o en Pardillos van ser alguns dels professors que van tenir. Hi va poder anar fins als 15 anys, a causa, sobretot d’una malaltia. Va tenir una pleura i li volien assecar un pulmó.

La comunió la va fer l’any 1940 i poc més tard va passar a formar part d’Acció Catòlica. Entre les activitats que realitzava en aquella època hi havia el futbol. Jugava amb l’equip d’Acció Catòlica i també havia repartit la revista Taradell.

A Can Marxant feien carros i de petit ja es va posar a fer d’aprenent en el taller. També tenien porcs i conills i moltes vegades era l’encarregat d’anar a buscar un cistell d’alfals i un matxo, perquè també tenien terra.

A banda de la fusteria, a Can Marxant també tenien fruiteria. I amb el carro baixava tres cops per setmana a Vic a buscar la fruita: dimarts, dijous i dissabte. A l’hivern, com que no n’hi havia tanta, només hi anaven els dimarts i els dissabtes. La fruiteria estava situada al carrer de la Vila, on més tard s’hi va haver la Fruiteria Marina. A banda de recollir la fruita també tornaven les caixes buides. El seu pare era l’encarregat de comprar la fruita, a diversos comerciants com en Jiménez i en Rosés i ell s'encarregava de carregar les caixes. En aquella època a Taradell hi havia quatre o cinc fruiteries, com a Can Lleis o a Can Nonis. I també venien peix que el compraven a Barcelona. Aquest arribava amb tren, també els dimarts, dijous i dissabtes. I un cop arribava, el cotxe de línia de Can Prat era l’encarregat de portatr-lo fins a Taradell: “el lligava a davant”. Una de les anècdotes que recorda és que una vegada, i a conseqüència d’una nevada, el cotxe de línia no va poder recollir el peix i va ser el seu germà, Pere, el que va baixar fins a Balenyà recollir-lo. Com que anava a peu i per no haver de tornar carregat, el va vendre allà mateix. 

La feina de fuster es feia tot a mà ja que no hi havia màquines. Un taladre, un filaberquí que feia una caixeta amb una maneta, va ser la primera eina que van tenir i servia per a fer forats. Fins llavors ho feien tot amb una barrina i amb tribes (una barrina de diferents mides que servia per fer els forats).