Nogué Miralpeix, Josep

Va néixer l’any 1935 a una casa del carrer de la Vila anomenada el Magatzem de Baix. A l’escola va anar a les Monges, i el primer record que en té és que els lligaven perquè no s’escapessin. Després va anar als baixos de l’Ajuntament amb el Mestre Pardillos. Més tard també va fer classes a la Rectoria amb Mn. Vidal i finalment a Can Maurici, a Vic. Entre altres estudis recorda el Càlcul Mercantil i la comptabilitat.

El joc de la seva infància va ser el futbol encara que amb Mn. Vidal recorda que hi havia moltes coses per fer però ressalta que el futbol era el principal entreteniment. El camp era el de la Rectoria, on ara hi ha el pati de l’escola Sant Genís i Santa Agnès. Hi va jugar poc perquè quan va començar a fer de músic no podia anar a jugar ja que els diumenges estava ocupat tocant.

 

La feina

El seu pare estava malalt i es va haver de posar ben d’hora a treballar. Primer de pagès, perquè tenien una mica de terra i cultivaven diferents productes que venien a la botiga anomenava, el Magatzem de Baix. Venien o feien negoci, fins i tot a Barcelona. Quan es va casar va tancar el negoci, la botiga la portava la seva mare, i ell es va posar a treballar a Calldetenes en diferents fabriques d’embotits. Poc més tard va entrar a la Panificadora, primer com a escrivent i després de gerent, feina que va realitzar durant uns 30 anys fins que es va jubilar. A més a més,  juntament amb el seu fill que es va posar a fer de forner, va posar una nova botiga a Taradell, l’actual Forn Sant Sebastià. Ho va fer a través de la Pavicsa, que és qui primer els hi portava el pa.

 

La música

Amb només tretze anys va començar a tocar amb una cobla, primer amb la Montseny de Tona i després amb la Genisenca. De fet, va ser un dels fundadors de la Genisenca i més endavant va tocar amb Els Lluïsos. El seu aprenentatge en el món de la música va ser a través d’una noia que el seu pare es cuidava de l’electricitat a Taradell que es deia Solsona i vivien a la plaça de les Eres. Ella li va ensenyar la solfa perquè tocava el piano. Més tard va tocar el violí i n’hi va ensenyar l’avi Soledo mentre que en Sidret va si qui li va ensenyar a tocar la trompeta. I és que va tenir diferents professors segons l’instrument que tocava. A la cobla primer va tocar el violí, després la trompeta i més tard, ja als Lluïsos, el fiscorn fins que va plegar, als 28. Quan es va posar a festejar ho va deixar.

 

El naixement de la cobla Genisenca

La Genisenca va néixer a sota el pont de l’Amat, a la carretera de Balenyà i on passa el tren perquè hi havia quatre músics (en Pressegué, en Tuneu, en Prunes i ell) que tocaven a la Montseny de Tona i havien d’anar amb bicicleta fins a Tona. Un diumenge a la tarda, després de dinar, anaven cap a Tona i es va posar a ploure. Els quatre músics es van aixoplugar a sota el pont. La pluja no parava, i van acabar ben xops i empipats. A partir d’aquí va ser quan van dir que havien de fer una cobla a Taradell i va ser així com va néixer la cobla Genisenca. A banda d’ells quatre van agafar diferents persones del poble com en Cacauero, en Ramon de can Zic, en Jaume de la Ció o en Manel, entre d’altres. Anaven a assajar a El Molí de Més a Prop que hi vivia un dels components de la cobla. Amb els músics triats tocava escollir un nom per la cobla. Tots van proposar diversos noms però va ser la mare d’en Josep que va proposar el de Genisenca, pensant el patró de Taradell, Sant Genís.

 

Els Lluïsos

En aquella època tenia 14 o 15 anys i va tocar a la Genisenca fins als 18, quan va passar a tocar a Els Lluïsos durant deu anys. Reconeix que hi havia una mica de competència i rivalitat, però en aquella època la cobla Lluïsos era una cobla de sardanes molt important, reconeguda arreu de Catalunya i també a fora. Recorda viatges a Madrid, Màlaga i a molts pobles i ciutats de Catalunya, grans i petits. En aquella època la sardana era la moda.  Del viatge a Madrid recorda que hi van anar perquè hi havia la colònia Catalana que cada any celebrava la seva festa major per la Mare de Déu de Montserrat. Un any van llogar Els Lluïsos i van tocar a diferents punts de Madrid. Per exemple, a el Retiro. Per anar a tocar els músics havien de demanar festa. La majoria eren de Taradell i aquestes sortides eren habituals. Ell però, que treballava a Calldetenes, tenia més dificultats. Els viatges els feien amb un cotxe de Ca l’Emilio, un cotxe petit on hi anaven com si fossin sardines i anaven els tretze músics però mai havien tingut cap problema i això que feien molts quilòmetres.

Els Lluïsos eren una entitat del Centre i per això tocaven quan feien teatre, sobretot Pastorets i Sarsueles. Destaca que a Taradell hi havia molta gent que sabia cantar. Els Lluïsos assajaven a la Rectoria i pràcticament cada dia, era un costum, primer quedar al cafè, al costat de l’estufa i quan hi eren tots anàvem a assajar una horeta. Quasi bé cada setmana sortien sardanes noves. En Juanillo (Joan Romeu) era el qui les triava per tocar a cada audició.

 

Algunes festes del poble

Per Sant Sebastià recorda els jocs amb bicicleta amb la palanca i les cintes que s’havien d’agafar. Més tard unes curses amb bicicleta que guanyava qui arribava últim.

Per Setmana Santa recorda la professó el dijous Sant; el Viacrucis del Divendres Sant i les caramelles amb Mn. Vidal, a les cases de pagès: alguns els donaven una dotzena d’ous i l’altre una llonganissa.

Per Sant Joan, de petit, no feien gaire cosa però més tard, amb les berbenes (també la de Sant Pere) anaven a ballar. Agafaven la moto, que era el seu transport, i marxaven a diverses poblacions. Si no anaven gaire lluny anaven dos o tres a sobre de la.

Per la festa major feien l’Envelat. Ell se n’havia cuidat bastants anys. Estava a davant del Maricel i contractaven cobles i orquestres i feien ball, fins i tot de confeti. La junta estava formada per una vintena de persones, jovent del poble. Per fer diners llogaven els ‘palcos’. Sobretot als estiuejants, que en aquell temps n’hi havia molts. Els ‘palcos’ estaven al voltant de la pista. En aquella època, a banda de l’Envelat hi havia el Centro, que hi feien funció (teatre) i Falange, que hi feien cine. De molt petit, el tercer dia de la festa major, anaven a la font (Masgrau, Can Talaia, Penedes...) però va ser una costum que es va perdre.

També recorda la Verge de Fàtima i com el poble es va transformar (cada carrer va fer el seu tros). Era una festa que es va fer a tots els pobles de Catalunya. Una de les anècdotes que recorda és que es va fer un arc que posava MM (Mare de Déu) amb una bombeta que va explotar. Amb l’explosió, a dins la bombeta, hi va quedar una MM i Mn. Eusebi va dir que havia estat un miracle. Com a músic també va anar a tocar a diferents poblacions durant la campanya de la Verge de Fàtima.