Riera Godayol, Josep

Va néixer el 16 de març de 1932 al carrer Vilanova n. 7 de Taradell. Era el més petit de tres germans, en Lluís i la Margarida, tot i que els seus pares van tenir un altre fill que es va morir. Els seus pares eren en Josep Riera Roca, de Can Vilu, i l’Àngela Godayol Molist, de Pratsevall. Són de Can Vilu perquè van venir de Viladrau i de Viladrau, Vilu.

Escola

De petit va anar a les Monges Dominiques. Recorda les germanes Benita, Dolores, Rosa i Emília que feien classes. Les altres monges ensenyaven, per exemple, a cosir a les noies. Després va anar a la rectoria, amb Mn. Vidal (1947-48), que també els hi feia classes a la tarda i tenia en Faro de mestre auxiliar. Un dels llibres que més bon record en té és el d’urbanitat. Diu que en va aprendre molt. Després de la Guerra, Mn. Gurri, que estudiava per capellà i en Joan Casassas de Can Titu, que feia de sabater, els feien classes. Després va anar amb l’Anastasi Aranda, que donava classes a casa seva, a la plaça del Gili. Feien repàs general i ho feien als vespres. També va anar a classe amb en Pardillus. Eren 65 en una mateixa aula i comenta que no sentia res però remarca que “allà, el que volia aprendre, va aprendre, era un gran mestre”. En Molet, l’agutzil del poble, els hi feia fer instrucció per anar a l’escola i primer de tot, s’havien de rentar les mans. Com a deures els hi preguntaven les taules, l’abecedari i els hi feia fer cal·ligrafia. Tot era en castellà, però algun llibre el tenien en català. Va anar a l’escola fins als 14 o 15 anys. De més gran va anar amb la Teresa Font, que treballava d’escriventa a Can Sert i li feia repàs.

Amb 13 anys però ja va anar a ajudar a fer de paleta a Ca Laieta i a Ca la Loreto, un edifici que estava fent el seu pare al carrer Sant Sebastià. Ell però tenia clar que volia fer de sabater i de fet, ja havia parlat amb l’Àngel Sabater (Cassasas) que li vendria la botiga i heretaria el negoci. Li agradava posar telons però el van aconsellar que no ho fes perquè era alt i sec i, amb aquesta feina acabaria geperut.

Can Vilu

En aquella època,  anys 40, també anava molt al camp però sobretot li tocava ajudar a casa. El negoci familiar era de contractista. En aquella època a Taradell hi havia en Serra, en Seuma i en Vilu. Explica bàsicament arreglaven coses i que va ser, a partir dels anys 50, quan van començar a construir: les cases de darrera l’hotel, a Can Sala i diferents torres cap a la zona de Penedes. L’empresa de Can Vilu, però, va créixer molt abans de la Guerra. Havien tingut més de 40 paletes i havien construït el Vapor, el Tint i la Villa Maria (en aquella època els propietaris es van gastar 16.000 pessetes només en hores). El seu tiet, Joan Riera (en Vilu Xic) va construir a Can Costa. Després de la Guerra van tancar el seu pare a la presó durant 3,5 anys. El padrí, que era jove, va seguir portant l’empresa endavant però a Can Vilu eren una família ‘de rojos’ i també el van agafar i tancar a la presó. En aquest cas, 19 mesos. Els hi van requisar el carro i van veure estancada la seva progressió. Després, a poc a poc, van tornar a refer-se i van agafar molts encàrrecs gràcies a les monges, el mossèn, l’església i Estabanell. Tenien un matxo que es deia Perico i portaven sorra del torrent amb unes vagonetes. Per exemple, a Can Costa quan el seu tiet feia la fàbrica o a Can Roure de Vic a fer rajoles.  Una de les anècdotes que recorda d’aquest burro és que una vegada es va emborratxar. I és que els paletes sempre li donaven un raig de vi però un dia el van deixar sol i va buscar per les motxilles i s’ho va beure tot.

Va estar tres anys fent l’aprenentatge de paleta i després ja va posar pedra, obra vista, enrajolar els terres, fer cuines, llars de foc. Tenien noció de tot. Fins i tot enguixaven. Més endavant van tornar a agafar el seu pare. S’hauria pogut amagar però no havia fet res. La Guàrdia Civil se’l va endur tot i que el jutge, l’alcalde i el rector responien per ell. Igualment així el van tancar durant 18 mesos a la Model de Barcelona. 

El de la Fonter

En Josep Riera, a banda de ser conegut com en Vilu també se’l coneix com El de la Fonter. A partir de l’any 1968 va començar a repartir aigua per les cases del poble i també a les botigues fins a l’any 1992. Anava amb un remolc que hi cabien 8 caixes d’aigua. Després ho va fer amb una moto, un tricicle i amb un cotxe. De vendre en sabia molt i també portava lleixiu, salfumant , cervesa i màquines de cervesa i cafè. Anava casa per casa al 80 o 90% de les cases de Taradell.

També treballava a la central de llums del poble amb en Solsona, que era qui se’n cuidava, i que, com que tocava amb Els Lluïsos, quan marxava ell el substituïa. A les 7 del vespre havien de tallar la línia.

Acció Catòlica i el Centro

Era d’Acció Catòlica i es va passar la seva infància i joventut al "Centro", era la seva casa fins que es va cremar. Jugava a futbol amb els d’Acció Catòlica. Mossèn Vidal li va dedicar uns Pastorets perquè havia fet de Rabadà i ho havia fet molt bé. Tot i així va fer molt poc teatre. Quan ho feia més bé diu que era quan havia de fer de mut. També va participar a una de les obres més reconegudes pels taradellencs: A la Ciuat de Lleida fent de camàlic. Amb en Genís Autonell feien els decorats, els estenien, els arreglaven, perquè tot estigués apunt pel dia de l’obra. Durant molts anys va fer de tramoia. Les obres més sonades sempre eren Els Pastorets, en Garrofa i en Pallanga. D’allà també es recorda del frontó, a mitjans dels anys 50, i com hi jugaven a saco. El seu pare i en pubilla els hi agradava molt jugar-hi.

Amb la Maria Miralpeix, la seva dona, vivien al mateix carrer. Un dia, al Centro, li va demanar per seure. Ella tenia 15 anys i ell, 10. Van festejar durant 10 anys. Entremig va anar a la mili, a Lleida, on hi feia de paleta tot i que va acabar fent de cambrer. Un cop va tornar de la mili va tornar a fer de paleta a casa.  Van tardar tant a casar-se perquè es volia fer la casa. El padrí li va donar el solar d’on viuen i l’any 1957 va començar a fer-se la casa, a estones lliure, tot ell. En aquella zona i en aquella època no hi havia ni aigua ni llum. Només el pou de Can Vilu que per sort el van poder fer servir per construir-se la casa. Mentrestant i després de diverses reunions amb els veïns van aconseguir portar l’aigua del poble i després les clavegueres. Es van casar el 13 de juny del 1961.

Festa dels avis

Se’n va cuidar durant 39 anys. A casa seva n’han pogut disfrutar tres generacions: el seu padrí, el seu pare i ara ell. A la junta hi va estar del 1965 al 2004. Feia de tot: les llistes, portar les cartes a cada cosa, cuidar-se d’encarregar l’àpat a l’Hotel. Ara la festa ha canviat ja que “van dir que la cercavila amb els avis semblava que els anessis a veure” però durant molt temps es posava un arc de boixos a Can Quel, la comitiva sortia de l’Ajuntament, els carrers estaven ornamentats, hi havia una orquestra que acompanyava a avis i padrins pel poble i també havien fet representacions teatrals després de dinar. El seu fill també col·labora amb la festa dels Avis.

Altres entitats

Ha estat i col·laborat a moltes entitats del poble. Va formar part de la junta de l’AMPA de l’Escola Sant Genís i Santa Agnès quan van redactar els estatuts; ha estat tretze anys a l’Esbart; també al CAU i a les sardanes; 23 anys va portar juntament amb l’Andreu Ramírez la Campanya de la fam a Taradell; durant 36 anys va portar el Sant Crist (Va començar el 1958, pesava 48 quilos però la clau, explica, era saber-lo portar); també va col·laborar amb el Centre Catòlic, els Tonis, amb els Reis (aguantava l’euga del Rei Ros), participava amb els armats de Setmana Santa, amb els Caçadors, el futbol, per la festa de Corpus i també a la Revista de Taradell, amb Mn. Vilacis. Ell era un dels que la repartia i també va aconseguir que molta gent se’n fes soci i alhora informava a Mn. Vilacís de curiositats i anècdotes del poble.

Del CAU en destaca el concurs de Grills. Ell en va fer de jurat molts anys i va ser la Colla de l’Enciam qui la va promoure. El concurs de Grills primer s’havia fet al "Centro" i després es va portar a Marenga. Quan el CAU organitzava el concurs de pessebres ell també hi participava i havia guanyat en més d’una ocasió. 

Etiquetes: Teatre,Tramoista, Mestres