Codina Duran, Maria

Filla de mare taradellenca i de pare tonenc, tenia dues germanes filles, d’una altra mare. De petita té el record de passar molta misèria. A casa tenien llum però no aigua. Per això anaven a la Font a buscar-ne. Per vestir, la seva mare li feia alguna cosa i molta roba els la donaven. Portaven esclops i mitges de punt anglès perquè amb mitjons acabaven sempre amb els genolls rostits. Pel que fa a l’alimentació anaven a buscar llet a can Seva. També menjaven pa, caldo per dinar i el diumenge arròs i conills, si la criança havia anat bé. Pels temps dels bolets, també en menjaven molts. A l’hivern mataven el porc i es venien els lloms i els pernils per fer diners.

Escola

Va anar a l’escola amb les Monges. Com que a casa seva no tenien diners per poder pagar s’havia de quedar a netejar els lavabos. Una altra diferència entre les nenes que a casa seva tenien diners era que aquestes a l’hivern tenien un braser per escalfar-se els peus i la resta no. De les ‘hermanes’ en recorda la Dolores, la Nita, l’Emília. Aquesta última si no es portaven bé els picava la punta dels dits i si portaven polls, els alçava el serrellet i els hi treia.

Jocs

Jugaven a la xarranca, als cartrons i a les bales. Els diumenges anaven amb les Monges a passar la tarda i després del rosari de les 5 de la tarda, jugaven. Un dels que recorda més era un que havien de doblar les cames i la que parava havia d’estirar les cames. Per enganyar, agafaven una mitja i l’omplien de serradures i qui agafava aquesta cama, perdia. Amb 13 anys va anar a treballar a Can Sert.

La Font Gran

Quan tenia 7 o 8 anys havia d’anar a rentar a la Font Gran. Hi havia les fonts, un pedrís, un safareig petit i un de gran. El petit era per esclarir i el gran per rentar. També hi havia unes taules, però no com ara sinó que eren a davant de l’actual edifici. Els diumenges hi havia en Pere Peixeter i en Pep Cacauero que venien anissos, cacauets i caramels. Compraven anissos perquè l’aigua, com que era tant freda, no et fes mal. Explica que amb cinc cèntims et donaven tres anissos. Era una època en que tothom anava a buscar aigua a la Font Gran i també a rentar. Més endavant els safarejos els van posar a dins. Entrant a mà esquerra hi havia l’esclaridor; al mig, el safareig gran per rentar. Després hi havia l’escala i a sota, una banyera gran que servia per rentar la roba dels malalts. A fora també hi havia quatre safareig més petits per rentar la roba dels malalts. Al principi no hi havia llum i un grup de dones van demanar de posar-n’hi perquè treballaven i havien d’anar a rentar a la nit. A vegades també anaven a rentar en un torrent, a la resclosa de Can Mascarell, perquè l’aigua del safareig de la Font Gran era bruta ja que hi anava molta gent. Com anècdota explica que si la roba estava glaçada s’eixugava més ràpid.

La Guerra

De la Guerra té el record que amb el seu pare estaven a la Guineu (Sabatés-Viladrau) quan van sentir molts trets. Quan tornaven cap a Taradell, pel camí, veien gent morta pels vorals. El seu pare intentava tapar-li aquesta imatge però li ha quedat sempre molt present. També recorda que va ser un època de molt poc menjar i que, quan van entrar els Nacionals a la Plaça, hi havia trossos d’avió, eugues -una d’ella molt malata que van curar a Can Viloi-, i soldats que entraven a les cases a menjar. Va ser en aquella època quan els ‘rojos’ van volar el pont de Can Pere Ganso per impedir l’entrada dels Nacionals. D’aquella explosió en recorda que les pedres van arribar fins a la carretera de Viladrau. Un cop entrats els Nacionals té la imatge de l’avi de Can Correu tocant el timbal i la canalla voltant pel poble.

Com es divertien

El jovent d’aquella època es trobaven a la Plaça. També ballaven sardanes (per fer diners per pagar els músics plantaven la bandereta); anaven al Maricel o a Falange a ballar, a veure teatre al Centro i a cine, tot hi que ella no hi podia anar perquè no tenia diners. Per Setmana Santa explica que, el dijous o el divendres Sant anaven al Pujoló a explicar contes i a saltar corda. Dos cops a l’any anaven a Puiglagulla i el tercer dia de la Festa Major era tradició anar a la font. De la festa major també en destaca l’envelat i els palcos que havia de llogar la gent per veure els espectacles, funcions i orquestres molt bones. Les barques d’en Mir estaven situades sempre a davant de Can Solà i que un mateix s’havia d’empènyer perquè agafessin balanç. Hi havia un total de sis barques i hi podien pujar dues persones a cada una d’elles. Els cavallitos i els retratistes són altres records d’una festa major que a vegades també comptava amb un Castell de focs. Precisament una vegada, per la festa major, es va calar foc en els pallers de la Costa i van haver d’anar tots a apagar-lo amb aigua de la bassa del Reig. Es van fer dues files i, en plena nit, una portava les galledes buides i l’altra les plenes. Quan es calava foc es tocaven les campanes. Es coneixia que era per avisar de foc perquè es tocaven molt ràpides. En aquella època hi havia pocs incendis perquè els boscos eren més nets.

A Taradell hi havia les eres de la Costa, del Tint i d’en Mero. Eren comunitàries i si es volien fer servir havies de pagar un tant als seus propietaris. Cadascú tenia el seu paller.

Els estiuejants

Els estiuejants anaven amb pantalons blancs i els hi deien els ‘calces blanques’. Les dones portaven paraigües per evitar posar-se morenes. Anomenats també ‘els senyors’ anaven al Pujoló i al Sot dels Gitanos amb hamaques.

La feina a la fàbrica i a pagès

Primer va començar fent de bitllaire a Can Sert i més tard de teixidora de primera categoria. Feien anar set llançadores amb quatre calaixos entre quatre persones. Feien tapisseria Jacart, primer amb telers a mà. Hi havia les que feien bitlles, les teixidores, les ordidores, les nuadores i les rodeteres. Va treballar-hi uns 38 anys, ja que entremig va estar molt temps de baixa. De Can Sert també recorda els amos, Don Claudio i Doña Marta, que tenien 8 fills. Don Antonio, que era el marquès, tenia la dona malalta i anava a Puiglagulla a resar. Tenien 4 o 5 minyones i una va caure pel cel obert i es va morir. Eren molt amables, sobretot amb la canalla. Respectaven molt els treballadors. Per la festa de Reis donaven regals a tots els fills dels treballadors.

Si al matí anava a la fàbrica, a la tarda anava a collir menjar pels conills: arrels de fals a l’hivern i les garbes, a l’estiu. Per menjar els conills els hi donaven herba, també fulles d’alzina i ordi. A les gallines, perquè fessin els ous més grocs, blat de moro i pastes (patates petites bullides) i pels porcs, un grapat de segones. A les oques els hi donaven cargols fins tres setmanes abans de matar-les, ja que sinó quan l’haguessin cuit, sortiria espuma. Per la festa major tothom menjava pollastres, gallines, oques o ànecs.