Viadiu Bellavista, Maria Rosa

Nascuda a Solsona l’any 1937 va viure des dels 14 anys a Barcelona. Filla del polític Francesc Viadiu (Solsona, 15 de setembre de 1900 - Sant Llorenç de Morunys, 28 de setembre de 1992) va passar la seva infantesa a l’exili.

 

L’arribada a Taradell

Mare de quatre fills, un d’ell quan tenia 7 anys s’ofegava perquè tenia asma i li van recomanar que anés a un poble no superior als 600 metres. La casualitat va portar a la família a Taradell. Obrint La Vanguardia va veure un anunci en que es llogava a Taradell una casa propietat de la família de la Maria Rosa Reig. S’hi van posar en contacte i va ser així com van venir a viure, durant els estius a Taradell, ja que per l’asma del seu fill li va anar molt bé. La casa era a prop de la masia d’El Reig. Fins llavors la família Viadiu no coneixia Taradell  però era “el lloc idoni. Ens hi vam trobar molt bé, podíem passejar a la nit, tothom et saludable i hi hem fet bons amics”. Comenta que “Barcelona no m’ha agradat mai, en un poble sempre et sents més aixoplugat”.

Té un gran record de la senyora del Reig “una dona esplèndida” que va ser qui li va ensenyar la casa. També tenien molta relació amb la família Rovira, en Joan i la Pepa, i altres persones que “ens van acollir molt bé”. També recorda els masovers i altres estiuejants que vivien allà, però pocs.

Tenien una casa a Solsona que va es va convertir en casa-quarter de la Guàrdia Civil durant 40 anys. El seu pare els va posar un plet i va guanyar. Es van vendre la casa de Solsona i amb els diners van comprar un terreny a Taradell, a la zona de la Urbanització de La Roca quan encara no era urbanització, fa més de 50 anys.

A Taradell hi venien tot l’any, no només els mesos d’estiu sinó també els caps de setmana, la Setmana Santa o fins i tot Nadal. Quan no hi havia escola agafen el 600 familiar i pujaven cap a Taradell. El primer record que en té són els colors del Montseny i dels llocs de Taradell en recorda la Font Gran i també moltes caminades encara que “estaves al mig del bosc i no teníem la necessita de fer grans coses”. També anaven a les piscines de la Roca “eren esplèndides, amb un paisatge magnífic”.

 

Francesc Viadiu i Vendrell

El seus pares estan enterrats a Taradell. El seu pare va morir a Sant Llorenç de Morunys  però la seva voluntat era ser enterrat a Taradell. Va tenir  un gran protagonisme a Catalunya i Andorra. Va ser alcalde de Solsona i un gran humanista. No era catòlic “però va salvar a monges i capellans. El seu pare juntament amb Lluís Companys va fugir cap al Pirineu i França (Toulose i Montpellier). Ell es va quedar a França i en Companys va anar a Normandia. Més endavant tampoc va marxar a Mèxic sinó que es va quedar a Andorra perquè estava molt malalt i volia estar a prop de la família. Va treballar per la resistència. Quan va acabar la Guerra li van oferir per anar a Nord Amèrica, tot gratuït (l’escola, la casa,...) però la seva mare que era molt de Solsona no va voler marxar. El pare es va amagar a Andorra amb la seva filla mentre que la mare vivia a Sabadell. Més endavant tota la família es va instal·lar a Sabadell. Durant molt temps, cada setmana, havia d’anar presencialment a dir que era viu. Va tenir desacords amb un alcalde de Solsona, que es deia Serra, que li va fer la vida impossible i per això des de llavors no els agrada Solsona.

Va escriure diversos llibre. En destaca Entre el torb i la Gestapo que va escriure quan estava a la presó i que és un resum de la seva vida o Delegat d'ordre públic a “Lleida la Roja”.

 

La política

Diversos amics del seu pare eren d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i em van demanar de posar en marxa el partit. Ho fèiem d’amagat, vam fer diverses reunions i vam obrir el primer centre d’ERC. El Sr. Heribert Barrera es va portar molt malament perquè va voler apartar a la gent gran i tots els de la República van marxar. Llavors va ser quan van obrir el Casal Bonavista i hi feien “la nostra política”. En destaquen les xerrades amb tota la gent que “veníem de la República”.

Va refusar entrar a l’Ajuntament de Barcelona i el 1984 va substituir a Ramon Fernández Jurado com a diputada al Parlament de Catalunya com a independent dins les llistes del PSC-PSOE. Va ser membre de la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost i de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya.