Filla d’en Ton i la Mercè de Can Garriga del Vi va néixer el 20 de desembre de 1931. És la gran de quatre germanes, dues que van néixer abans de la Guerra i dues després. La botiga la portaven els seus avis i els seus pares anaven a la fàbrica (la mare al Vapor i el pare a Ca l’Autonell). Es tractava d’un negoci molt antic, els seus besavis ja la portaven, primer venen oli i vi, amb unes bótes grans, i després ja amb altres productes com llet. El vi el portaven de Vic; l’oli de Ca l’Oliaire de Taradell i la llet, de les vaques que tenien a casa ja que també feien de pagès. A més a més, el seu pare era músic d’Els Lluïsos. Tocava el tible i el clarinet.
L'escola
Va anar a l’escola de les Dominiques a partir dels tres anys. Abans la vigilaven a Can Soledo. A la classe els alumnes, petits i grans, estaven tots barrejats. Els matins el dedicaven més a escriure i a la tarda feien labors i a dir el rosari. Després va fer càlcul Mercantil. El rosari també el deien a casa i té el record de dir-lo tota la família junta al menjador. Durant la Guerra, en canvi, a l’escola no el van dir.
La Guerra
Quan va començar la Guerra explica que havien de tenir les finestres obertes perquè els vigilaven. Tots els familiars es van amagar a diferents cases de pagès. Ella i la seva germana no s’havien i de tant en tant elles anaven en aquesta cases però sense saber que el seu pare les estava observant. Després el van anar a buscar. A la seva mare i a la seva tieta les van tancar a la presó. La mare va estar tres mesos a Les Corts (Barcelona) i la tieta, mig any a Girona. L’entrada dels Nacionals la van seguir per la ràdio i després van sortir al carrer i van veure una llum i molta gent entrant al poble. Durant tota la Guerra els forns estaven tancats. Només donaven pa a Can Rafús i d’amagat. Els hi havia de portar la farina per poder-lo fer. Després hi va haver el racionament. Cada setmana rebien una cistella amb el nom de cadascú amb un litre d’oli, sabó, 1 kg arròs, etc. Una altra setmana hi posaven pasta, anaven variant. Si volies comprar roba l’havies d’encarregar.
Les festes
Per Nadal sempre cagaven el Tió (menys per la Guerra) amb una caixa. Els regal acostumaven a ser quatre peces de fruita. Els Reis sempre arribaven amb cavall i els rebien amb atxes de barbelló. El seu home va fer de Rei durant molt temps (sempre de negra). La festa ha anat evolucionant. Per la Festa Major mataven un pollastre i sempre hi havia molta gent. Feien sardanes al Centro i també havia fet teatre. El record que té de Setmana Santa són els Misteris. Durant molts anys a Can Garriga hi havia el Sant Crist i la Dolorosa. La gent anava a donar el vol per veure els Misteris exposats a diferents cases del poble. Llavors es feia una processó que acabava a l’església. També hi havia els armats que es paraven a Can Garriga a menjar nyoca. Cada misteri tenia un grup. A la processó de Divendres Sant hi anava molt gent. La Festa de les Noies era per la Segona Pasqua. Estrenaven vestit i feien una processó per tot el poble. Era com una desfilada i també hi anaven els nois i l’orquestra. Per Sant Sebastià, a Can Garriga, sempre hi ha estat molt implicats. Ja es feia abans de la Guerra. El dia abans hi havia el Passant amb Els Lluïsos i el pendó de Sant Sebastià. La xocolatada, els boixos i els pins per decorar, els ballets -que va acabar amb la fundació de l’Esbart, les sardanes, els tres trams del carrer, els alts i baixos de la Festa, com van restaurar el Sant, són algunes de les anècdotes que recorda d’aquesta Festa. També de la Puríssima (o festa del dia de les núvies), amb una altra processó amb la imatge de la Puríssima. A la festa de l’olivera, es beneïa i després anaven al padró de les Torres, a Can Figueres i també al padró d’El Pujol. Perquè plogués anaven a Puiglagulla a pregar amb el Sant Crist. El portaven ajagut.
El teatre
No podien fer teatre nois i noies barrejades. Per tant, un dia feien teatre les noies i un altre dia ho feien els nois, fos quin fos el paper, i en tot cas, s’havien de disfressar. Però en aquella època només feien la Passió i els Pastorets.
La feina
La Mercè va treballar onze anys a Can Garriga del Pa, situat pocs metres més amunt de casa seva -fins que el 1942 van fer la botiga nova). Va plegar quan va tenir el primer fill. El seu home treballava va Can Mont-rodon. També va treballar al Vapor, amb 23 anys i hi feia de tot. En destaca el soroll -moltes persones van quedar sordes o amb problemes d’oïda-. Quan hi treballava portava els seus fills a la Guarderia del Vapor. Hi va treballar-hi durant dotze anys i hi va portar tres dels seus quatre fills perquè els vigilessin les ‘hermanes’. Durant el primer any de l’infant, les mares podien marxar a casa durant una hora per donar el pit i quan ja estaven a la Guarderia, marxar mitja hora abans per portar-los a casa. Les Monges del Vapor feien festa el dia del Sagrat Cor, però la fàbrica no. El Dr. Serdà hi anava a posar vacunes per la canlla. Al Vapor hi havia una capella a la part de dalt i també unes sales per fer conferències. Allà, més endavant, s’hi van fer cursets de cuina.
La va casar el Bisbe Masnou, quan feia mig any que era Bisbe, ja que eren parents: era el cosí de la seva mare. Va ser un casament ple de capellans i molts escolans.
