El seu pare, fill de Malla, portava cotxes de línia i feia transport. La seva mare era filla d’una casa de pagès de Santa Eugènia de Berga, Fontanelles. Quan es van casar van anar a viure a Vic i ells es va dedicar a cuidar els fills. Primer van tenir en Josep i l’Esperança i quan van anar a viure a Sant Julià, va néixer la Mercè. Poc després van anar a viure a Granollers, però durant molt poc, i finalment a Barcelona. La causa d’aquests canvis era la feina de transportista del pare.
Quan la Guerra va esclatar, els dos germans grans estaven amb els avis de Santa Eugènia. El pare va haver de fugir i ella, amb la seva mare i un germà de mesos que acabaria morint, van anar també cap a Fontanelles. Allà hi van passar tota la Guerra i un mestre els hi anava a fer classe. Recorda també els bombardejos i com van fer dues vegades la Primera Comunió. Una a Fontanelles mateix, abans d’acabar la Guerra, i una altra a Santa Eugènia, un cop ja finalitzada.
Quan tenia entre 7 o 8 anys van venir a viure a Taradell. Es van instal·lar en una casa a la carretera de Balenyà. El seu pare continuava fent de transportista. Anava a Barcelona amb un farcell, agafant el tren i fent de recader. Al cap d’un any va comprar el primer camió i moltes fàbriques del municipi li donaven feina. Va ser quan es van poder fer la casa de Can Pla, al passeig Domènec Sert, al costat de l’edifici de Les Monges.
Precisament va anar amb Les Monges i tot i que no en guarda un bon record, la germana Remei va ser qui li va ensenyar a cosir i a fer labors. Si es portaven malament els punxava el cap amb una agulla. Com que no hi havia calefacció, portaven un braser perquè feia molt fred. Durant una època la germana Rosa li va fer classes de català al migdia. Estava prohibit i eren moltes les persones, no només nens i nenes que hi anaven altres hores del dia per aprendre’n. Mentre que els diumenges també anaven amb les germanes però feien excursions al bosc: el Gurri, al Pla de Marenga, etc. I allà, a vegades, hi representaven obres de teatre.
Dels jocs de la seva infància en recorda les bales -que hi jugaven a la plaça del Gili ja que en aquella època era tota de sorra i ‘Jugar el 3’ que s’hi jugava amb una pilota que s’havia de tirar d’un lloc a l’altre. Si s’aconseguia es feien punts i si la robaven en l’intent de passada, havies d’anar a l’altra banda.
No li agradava gaire estudiar i va anar a ‘muntar jerseis’ amb en Joan Tió. Hi anava a les tardes, a la casa-botiga que tenien al carrer Sant Sebastià. A la planta baixa hi havia la botiga que se n’encarregava la Maria i al pis de dalt, en Joan hi feia els jerseis mentre que les noies com ella s’encarregaven de muntar-los, és a dir cosir les mànigues. Hi va estar durant tres anys. Després se’n va anar a aprendre a fer ‘el corte’ a Vic i al tornar a casa, feia vestits per altra gent. La seva idea era fer de perruquera però el seu pare, en veure que ja festejava, no li va muntar la perruqueria.
Va formar part de la cora de Mn. Vidal, que en aquella època va concentrar a molts nois i noies del poble i també de la colla de sardanes La Somrienta. Els hi agradava molt ballar sardanes i van muntar aquesta colla i participaven a concursos a diverses poblacions. Assajaven al Centre Catòlic i es van fer un vestit per a l’ocasió. Va formar part també d’Acció Catòlica i era de les Filles de Maria. S’havien de cuidar de l’església, portar el pendó a les processos, etc.
La Rosa Maria Salle i en Jordi Espinàs en van ser els grans impulsors. Ella hi va anar a cantar al cap de mig any i de seguida hi va anar molta gent i van tenir molts ‘bolos’ a molts pobles de tota la comarca. Els primers assajos els van fer a Can Met i després al local Social de La Caixa. Cantaven els temes segons l’època o les peticions. El Sr. Benet de Centelles era qui els va dirigir primer.
Quan va conèixer en Joan aquest ja jugava a futbol. El va conèixer quan els seus pares es feien la casa de Can Pla. Ell era fuster i treballava a la fusteria familiar. A vegades marxava a les 5 del matí per agafar el tren per poder anar a entrenar a Barcelona. Més endavant ja es va quedar a viure a Barcelona. Entre els equips que va jugar destaca l’Amateur del Barça, el Condal i l’España Industrial, que depenien del Barça; el Jaén i el Múrcia que va ser quan es va casar. Un any abans no havien pogut perquè semblava que si et casaves baixava el ritme del futbolista. Després va fitxar pel León. La Mercè no va anar a viure amb ell fins que va tornar a fitxar pel Condal. Fins llavors s’escrivien amb cartes i com que ja havia nascut la seva primera filla van tornar a Barcelona. Finalment va fitxar pel Sants i pel Vic. Va entrar diverses vegades amb el primer equip del Barça però no va arribar mai a debutar. Va ser el primer jugador de Taradell que va arribar a professional. Va fer una gran amistat amb diversos jugadors del Barça i precisament en Joan Sagarra va venir a estiuejar a Taradell gràcies a en Roma.
En els darrers anys com a futbolista ho compaginava amb la feina a la fusteria de Can Saca (familiar). Un cop va penjar les botes va passar a ser entrenador de diversos equips.
Quan es va morir l’avi de Can Saca, en Joan Roma es va quedar amb la Funerària. Ell era l’encarregat d’anar a visitar la família del mort i de fer els tractes. Les caixes de morts, en un primer moment, les feien a la fusteria de Can Saca però més endavant ja les compraven fetes. Aquesta funerària, a finals dels anys ’80 va passar a ser de la Mancomunitat La Plana.
