Arumí i Brusossa, Montserrat

La Montserrat Arumí és coneguda a Taradell com la Montserrat del Maricel o la nena del Maricel.

El Maricel era un local social que es va inaugurar el dia de Sant Josep, el 19 de març, de l'any 1931, ubicat a l'actual passeig Domènec Sert. En un principi s'havia de dir ‘El pati blau' però segons explica “van canviar el nom i el van voler dedicar a l'obra d'Àngel Guimerà”. De fet, el local es va inaugurar amb la representació d'aquesta obra.

En aquell moment a Taradell hi havia tres locals: el Casino, el Centro Catòlic i el Maricel. Més endavant també hi havia Falange. Amb la guerra els hi van confiscar  el local  i, a petició de la Montserrat, va acabar fent d'hospital per curar a soldats ferits.

Un cop passada la guerra, el Maricel es va convertir en un dels locals més visitats del poble. En destaca la Colònia, amb unes nits de dissabte plenes de festa, i amb uns decorats i uns ‘palcos' que van ser la sensació del moment. El local també es va fer famós pels billars, situats al pis superior del local. Més endavant es van baixar al pis inferior, on també s'hi van col·locar uns futbolins i una taula de ping pong. El Maricel es va convertir en el local social de moltes entitats. Allà va néixer l'Estable, amb les primeres funcions amb homes i dones junts; la cobla Genisenca també hi anava a assajar i fins i tot s'hi havia fet boxa. En destaca una exhibició de Lluís Romero l'any 1947, un dels boxejadors més famosos de l'època, que va omplir de gom a gom el local. O també un dels fills del Comte Sert, que tocava el piano. De la decoració del Maricel també cal destacar les pintures que hi havia a les diverses parets del local.

Les festes majors, els balls amb diverses orquestres o fins i tot revistes van convertir el Maricel en un referent de la comarca. No hi van faltar problemes amb el clergat, van patir diverses censures. Més endavant va arribar la discoteca, amb l'únic fill de la Montserrat al capdavant, acabant un cicle de transformació que va reunir a molts joves de fora de Taradell que arribaven al municipi amb autocar. “L'entrada costava 25 pessetes però les noies no pagaven”, recorda. L'any 1975 es van fer obres al local. Tot i que la Montserrat es va casar amb l'Agustí Escarré i va anar a viure a Barcelona, els caps de setmana pujava a Taradell a treballar al Maricel. De fet a l'entrevista destaca la seva “obsessió per el Maricel” que va acabar transmetent al seu home, una persona que es dedicava a la música i que també va acabar al bar. Precisament, el Maricel va ser on es van conèixer, un  dia en què l'orquestra de Barcelona, de la que en formava part l'Agustí, va tocar al local.