Sellés Montaña, Pere

Pere Sellés Montaña va néixer a Taradell el 30 de juny de 1934. Fill de Maria Montaña Pladevall, masovera del Reig i Jacint Sellés Mayà, prové d’una generació de sastres. En Pere va tenir una germana, l’Anna, i la seva mare va morir quan ell tenia només 7 anys.

Un llinatge de sastres

Concretament ell ha estat la quarta generació d’una família que es va instal·lar a Taradell quan el seu avi Miquel es va casar. Va ser l’any 1900 quan Miquel Sellés va deixar Manlleu i va muntar el seu taller de sastre a la casa que va comprar al carrer de la Vila. Un any més tard naixeria el pare d’en Pere, que va tenir dos germans més. En Josep, que va fer de manyà a Taradell i en Ricard, que acabaria fent de sastre a Montcada i Reixach. A Taradell va ser en Pere qui va seguir aquest llinatge de sastres de la família Sellés. Antigament els sastres s’ajudaven els uns amb els altres davant la gran oferta de feina que hi havia, sobretot en festes assenyalades.

Records d’infància

De la Guerra en recorda que havien de menjar pa fosc. Va anar a l’escola de les Dominiques fins als 9 anys, a l’edifici de Les Monges de les quals en recorda les germanes Dolores, Emília i Rosa. Després va anar amb el professor Pardillos, als baixos de l’Ajuntament, fins als 14 anys. La primera comunió la va fer amb el tradicional ‘traje’ blau marí, amb americana i pantalons.

Festes del poble

Per Santa Llúcia havien de resar el rosari. A més, en el seu cas, com que era la patrona dels sastres així com de les modistes, ho celebraven. Per Nadal cagaven el Tió. Sobretot cagava menjar però una vegada li van cagar una pilota de futbol molt bona: “No n’hi havia cap més al poble”. A més, tal i com recorda “en aquella època per poder jugar futbol havies de demanar la pilota al rector”.

Rebien els Reis amb les atxes de barballó, molt llargues i que no s’acabaven mai. Els anaven a rebre a La Plaça ja que Ses Majestats arribaven per Can Just.

De la festa de Sant Sebastià en recorda el concurs de cintes. Per Setmana Santa, si compraves la butlla “podies menjar de tot”, sinó, tocava fer règim. Per Dijous Sant, a les cases particulars com Can Solà, Can Prunes, Can Capella, els Misteris i Monuments que podies visitar. A les processons havia portat el Sant Sepulcre en una activitat en què les dones havien d’anar amb mantellina. Del dia de Rams en recorda com anaven a beneir amb llorer però sobretot aquelles galetes, amb formes de diferents ninots. El llorer el treien del Reig, que era la casa dels seus padrins. Per Pasqua, tocava Caramelles i ho feien amb Mn. Jaume Mugosa. Anaven a pagès, carregats amb una cistells i on en alguna casa, també els hi donaven berenar. Pel que fa a les caramelles o corrandes, també recorda les que van fer per la visita de la Mare de Déu de Fàtima a Taradell, en una festa on el boix de La Plaça va ser protagonista.

Òmnium Cultural

Més endavant també va estudiar català amb un vicari i en plena Dictadura es va vincular amb Òmnium. Va ser quan al taller hi van anar dues senyores a fer socis persones de Taradell. Buscaven voluntaris per pagar quotes per ensenyar català. Era els anys 60 i en Joan Casanovas ‘en Viveta’ era el delgat a Taradell. En Pere també va acabar posant-se a la Junta i van acabar sent dos delegats. D’aquella època en recorda ‘unes reunions molt ben fetes, no anàvem a xerrar sinó que anàvem per feina”