Roca Formentín, Pilar

Filla de Llúcia Roca i Josefina Formentín, Pilar Roca va néixer a Taradell l’1 de gener de 1941. Els seus pares van festejar 7 anys, del 1932 al 1939. Amb la Guerra no es van voler casar perquè el seu pare va ser cridat a files. El seu pare feia d’acomodador del cine de Falange. Recorda la màquina d’en Suspedra i més endavant la d’en Papell. La Pilar hi havia anat molt perquè podia entrar gratis. La seva primera pel·lícula no apte va ser Un tramvia anomenat desig tenia 16 anys. Ella hi va poder entrar però les seves amigues no.

El seu avi, Isidre Roca (d’aquí el nom de Can Sidret) juntament amb Narcís Rovira, de Can Siso, van ser un dels fundadors del Casino. El Casino era un espai d’oci, primer situat a Can Romans, lloc en el qual actualment hi ha la fàbrica d’embotits Cassany) i s’hi feia ball, teatre i també hi havia una orquestra en la qual hi tocava el seu tiet. Era un lloc d’esbarjo i de vida social del poble. Més endavant es van traslladar al Maricel i es va fer el grup de teatre l’Estable. Al Maricel també s’hi havia fet ball de gala i l’Envelat el col·locaven a davant del Maricel, al costat d’una xurreria que hi havia a tocar a l’Hotel Rosa i que primer va portar l’Antònia de Can Vilu (Riera) i més endavant la família Soler.

 

La guarderia del Vapor

Quan tenia quatre anys la van portar a la Guarderia del Vapor i hi va estar durant dos anys, dins als 6. Els seus pares treballaven a la fàbrica del Vapor (Serra Valet) on hi feien vellut. LA seva mare era ordidora i el seu pare posava empès en els teixits. Ella també hi va acabar treballant, però en el despatx com administrativa.

De la guarderia recorda que els hi donaven confitura de cabell d’àngel, que no li agradava, i un puré molt espès. També la ‘madre’ i la germana Filomena que era la cuinera. A dalt hi havia l’oratori i al pati hi feien sots i amb un vidre tapaven unes estampes. La cuina era immensa i hi havia un wàter, cosa que recorda molt perquè a moltes cases, en aquella època, encara hi havia només comunes.

 

Emblanquinar cases

El seu pare, a banda de treballar al Vapor, també emblanquinava les cases amb cals. A casa tenien un pou. Allà emmanava la cals que bullia i hi posava alguns colorants i inclús havia fet dibuixos. Agafava un teuló, un carretó i unes galledes i anava per les cases ja que les cuines, com que habitualment eren de ferrer, s’embrutaven molt. La cals, a banda de netejar, desinfectava.

 

L’escola de les Monges

Després de la guarderia va anar a les Monges amb la germana Rosa, una gran pedagoga, que ens va ensenyar coses d’intuïció, a redactar, a no repetir paraules... Ho recorda com uns anys bons. Hi va anar fins als 14 anys després d’haver fet el Càlcul Comercial: correspondència, taquigrafia, mecanografia, francès... El mes de Maria el feien al col·legi. La germana Emília les feia cantar i si no ho feies, tenia una canya amb la que t’avisava i et renyava. 

 

El sastre Pladevall

Quan va acabar l’escola de les Monges va anar a treballar amb el sastre Pladevall anomenat també ‘el ballarí’. Germà d’en Josep del Comaldo, tenia la sastreria a sobre la botiga de Ca Laporta, al carrer Sant Sebastià. Hi va estar un any ja que havia demanat feina al Vapor i n’hi van donar quan la Maria Mercè de Can Saca es va casar amb en Robert Izquierdo i va plegar del despatx. Li va saber greu plegar del cosidor perquè s’ho passava molt bé, hi anaven tots els de la penya botifarra. Allà sobrefilava, passava punts, portava els trajos, picava les solapes i les cosia, fregava i també escoltava les telenovel·les per la ràdio.  Recorda el sastre com un molt bon home. Després van posar la Sastreria on actualment hi té la botiga la Marta Barfull. Entre les cosidores hi havia la Carme de Can Brussosa. Ella ja havia anat a cosir de petita. De fet, quan sortia de l’escola anava a cosir amb la Teresa de Torelló, a Can Pela. Explica que si anaves a cosir amb la modista cada any et feia un vestit de franc en una època de molta misèria. Com que el sastre sabia que la Pilar havia anat a cosir, va demanar a casa seva si els podia anar a ajudar.

 

Jocs

El potet, les bales, saltar a corda, la xarranca, a rescatar (un joc en el qual feien un rengle i amb la mà estirada, t’havien d’agafar el mocador i sortir corrent) o el guerrero de l’antifaz (era un còmic), que hi jugaven amagant-se en uns feixos. Es disfressaven, es pintaven... sempre jugant al carrer.

 

Filles de Maria

Primer feies catequisme i després, quan tenies una edat, era tradició que les noies de Taradell es fessin de Filles de Maria fins que et casaves. Cantaven, anaven a processons, portaven el pendó de la Mare de Deú... era una entitat en al qual es pagava una quota i et donaven una medalla amb un llaç blau cel. Hi havia moltes noies. Per anar a veure una obra de teatre, per exemple, si erets de Filla de Maria, et deixaven anar gratis al galliner. De la mateixa manera que si volies fer teatre al Centre Catòlic havies de ser d’Acció Catòlica

 

L’Esbart

Amb 13 anys ja ballava ballets. Primer només a la festa del carrer Sant Sebastià, amb els nens i nenes i joves d’aquell carrer, tot i que per completar el ball hi havia també altre jovent del poble. La seva primera parella, a l’esbart, va ser en Salvador Solagran. Li agradava molt ballar, els seus pares eren molt balladors i li van encomanar aquesta afició. Sempre anaven al Casino, al Maricel o a l’envelat per la festa major. En Pere Cuní i en Joan Pressegué van ser qui els hi van ensenyar els primers punts per ballar ballets. Ho feien a l’entrada d’alguna casa. Més endavant ja van anar a assajar al Casinet (sota la rectoria) i més endavant es va formar l’Esbart (1954-55). Havien de pagar 5 pessetes cada mes per poder-lo mantenir mentre que els vestits cadascú se’ls feia. Sortien a ballar per Sant Sebastià, a la festa dels avis i a pocs llocs més. També havien fet sortides a Calldetenes i a Puigcerdà. Precisament d’aquí recorda una vegada que no van poder passar la frontera perquè no tenien una carta que necessitaven. Va plegar quan es va beneir el banderí, quan tenia uns 21 anys.

 

La segona etapa de l’Esbart

Un dia en Magí Reig la va trucar i li va dir que havíem de tornar-nos a reunir tota una colla per ballar per la festa major. Vam assajar en un local que ens va deixar en Josep Munmany a casa seva i es va fer una crida a tothom que tingués ganes de ballar ballets. A banda dels que érem s’hi va apuntar molta gent i va sortir una fornada molt bona.

 

La plaça de les Eres i el veïnat del carrer Sant Sebastià

La plaça de les Eres era com una illa plena de roques i amb cases. Hi havia l’hort de Can Mora, la botiga de la Maria Andara, la barberia del ‘Collunut’, Cam Xina, Can Vinus (Pujol), el cobert de Can Delfí i la casa de Can Mora. Després la Pepeta Gurri també va obrir una botiga amb el seu home on ara hi ha el Ciao Ciao. A l’altra banda de la plaça, on hi ha la botiga de Can Marxant, hi havia en Miquel de Cal Llauner. També Can Solsona, que es cuidaven de la llum, Ca l’Autonell i Ca la Magdalena.

Pel que fa els veïns més pròxims de la seva casa al carrer Sant Sebastià de quan era petita, amb totes les portes obertes, hi havia Can Marxant (que eren fusters i hi anàvem a buscar caliu pel foc i poder coure), Can Gallo (sempre sopaven a fora, treballaven a la fàbrica i feien carbonet), Can València (paó de carreteres), la Maria dels Ànecs o Ca la Carme, Can Vega (havia estat director del Vapor), Can Joan del Forn, Can Ton de Seva, Ca la Peluquera, Can Rojelio, Els Castellans (els primers que van arribar a Taradell), Els de Can Mansió (només a l’estiu), Ca la Calamandra (estiu), Ca l’Andaru, Can Cesc (hi havia un frontón i després hi van venir a viure els del Vilar del Bosch), Can Lleonart, El vila i Ca la Carmeta o Can Solagran.

 

Anar a fer vetlla

Anar a fer vetlla o manar el dol ho feia el primer veí propietari del costat de la casa on hi havia el difunt. Es tractava d’estar al costat de la família de la casa, els acompanyaves i erets el primer en rebre les visites.

 

La feina al Vapor

Amb poc més de 15 anys va entrar d’administrativa al Vapor. Tot es feia a mà. Entraven a les 8 del matí i plegaven a les 12 del migdia i a la tarda feien de 2 a 6. També treballaven els dissabtes, de les 7 del matí a les 3 de la tarda. El despatx era una taula quadrada molt gran amb en Cintet Solagran, la seva filla la Maria Rosa, la Maria Roma Rovira i ella. Després hi va haver algun canvi. L’empresa Serra Valet tenia altres fàbriques (a Ripoll de filats, a Gavà de teixits, a Sants els acabats i a Taradell els teixits. Sempre van fer vellut. Els amos eren Manel Valet que tenia dos fills, en Manel i en Joaquín i Juan Isidre Serra, anomenat també ‘el señorito’. Els hi dictaven tot a mà i havien d’anar alerta amb els números per no equivocar-se. Hi havia 288 telers en una nau i per això es recorda com el Vapor com un lloc que molta gent hi quedava sorda perquè hi feia molt soroll. Cada dona portava quatre telers. Més endavant, quan els van posar automàtics, cada dona en portava 28. Això va provocar que es fes fora a molta gent. Quan va començar hi havia 247 treballadors i quan va plegar, 80. Hi va treballar durant 18 o 19 anys i ho va haver de deixar per motius familiars. Hi havia treballadors, a banda de Taradell, de Seva Santa Eugènia, Balenyà, Tona i Vilalleons.

 

Les festes del poble

Per Sant Antoni recorda les curses de burros, els balls amb bones orquestres i uns músics molt ben vestits i les primeres dones a dalt d’un cavall, com la Mari Casanovas. Per la festa major es feia teatre i espectacles importants i ball, a l’envelat. Els palcos valien diners i per això ells sempre estaven a pista. Hi havia el ball de tarda i a la nit el de gala i el de confeti. En els balls les mares estaven als palcos mirant. Un dels tres dies de festa major, l’esbart també ballava. Per Rams anaven a beneir llorer que havien anat a buscar a Dalt la Serra i hi posaven unes galetes. Per Setmana Santa hi havia la processó dels armats amb les xulapes, tots vestits negres, i després s’anava a visitar els misteris a les cases. El divendres a les 7 del matí es feia la processó de recolliment. Per Sant Joan feien revetlla i també tiraven petards. Encenien unes fogueres amb tot de coses velles que els donaven. Cada barri tenia la seva foguera. El 18 de juliol era festa i era tradició anar a passar el dia a la Riera Major encara que ella no hi va anar mai. També era tradició anar a l’Aplec de Santa Marc, a l’abril o a Puiglagulla, a l’octubre, llegint el rosari durant tot el camí i també buscant bolets.

 

El Parc d’Esports i el tennis

L’obertura del Parc d’Esports l’any 1974 va obrir les portes a l’esport a moltes persones. Primer només es pensava en la piscina però la Pilar va ser una de les moltes persones que es va aficionar al tennis. Van fer grups per jugar campionats segons el nivell de cadascú i era habitual veure-les jugar els diumenges a les 3 de la tarda. Ho recorda com una gran època, va disfrutar molt fins que als 59 anys es va trencar al menisc. Feien partits individuals, dobles i fins i tot mixtes. Ella, com molts, no havia jugat mai a tennis i els hi va ensenyar en Roqué. Recorda que hi havia qui venia a jugar amb mitges. Per poder jugar havies de reservar pista i a la nit havies de comprar unes fitxes per tenir llum. Té un gran record de les 24 hores, amb tres partits durant un dia, a l’hora que fos, i amb rom cremat, arengades, el bar del Parc d’Esports obert, era una gran festa. Va ser de les primeres vegades que es va veure dones a Taradell fent esport, un tema que a molts va costar d’acceptar-lo, recalca. De fet, ella ja venia de fer gimnàs, primer a l’edifici del Matadero i més endavant a l’edifici de dalt de Les Pinediques amb en Prada, en Peipoch i en Mumbrú. Els cursets de natació els feia l’Agnès Herrero, una estiuejant que en sabia molt i que ja n’havia ensenyat a l’Hotel Rosa. Tota la canalla d’aquella època en van aprendre gràcies a ella i també a la Bel Baucells.

 

Homenatge a la Vellesa

Ha estat vinculada en la festa dels avis en diferents aspectes. Primer va ser de les noies voluntàries que anaven a servir el dinar a l’Hotel Rosa. Més endavant va estar dos o tres anys a la junta fins que es va casar. Recorda que feien teatre al Centro on també hi havia uns parlaments, que hi havia moltes autoritats, es feia la cercavila i que la gent es veia molt gran. I el dinar a l’Hotel Rosa.

També ha estat a Som Dones, a les AMPES de totes les escoles dels seus fills i es va dedicar a l’estètica fins que es va jubilar per poder cuidar la néta.

*La segona part de l'entrevista es va realitzar el 18 d'octubre de 2018