Baucells Reig, Ramon

Va néixer al primer pis de Ca l’Oliarie, al carrer de la Vila. La seva mare sempre li havia explicat que mentre ell naixia en Mingo Poiós tocava l’Emigrant. És l’hereu de quatre germans però entre ell i el més petit no es porten ni cinc anys. De petit jugava a bales, cartons, a cavall fort i a parar i córrer per evitar que una pilota et toqués.

 

El seu pare era el novè fill de Ca l’Oliaire, una empresa que en aquella època no només venien oli sinó també carburo, petroli i altres productes. El 1922 va morir el seu avi i al cap d’una setmana moria l’hereu que va deixar la vídua amb dos fills, en Jordi i la Rita (de Ca la Feliça). El seu pare era mecànic i muntava telers i li van demanar si volia continuar i ajudar-los en el negoci. Ho va fer durant 50 anys.

Escola

Va anar a l’escola de la Rectoria amb Mn. Bellpuig i altres vicaris que feien de mestre. Els ensenyaven “una mica de tot” però també els castigaven si es portaven malament. Va anar a l’escola fins que va arribar la Guerra. Després d’aquesta el van portar als Hermanos de Manlleu, un lloc on hi havia molta disciplina. Hi havia alumnes de tot Catalunya. Era un col·legi important. Allà em van ensenyar comptabilitat i hi vaig estar tres anys, fins al 1942.

 

La Guerra

Va començar quan tenia 9 anys. Malgrat les circumstàncies va ser una època en què va disfrutar ja que a l’escola feien el què volien. Anava al Matadero amb el Sr. Cuscó però l’enredaven i marxaven abans d’hora. També recorda com queien les bombes a Vic i com van cremar els bancs de l’església, el 1936. Va ser el dia de Sant Genís i van treure tots els bancs i sants de l’interior, els van portar al camp de futbol i ho van cremar. El seu pare es va haver d’amagar, primer a Dalt La Serra i més tard a Viladrau.

Futbol

També jugaven a futbol, però pel seu compte, més endavant es van federar. Va jugar 9 anys amb el Taradell, primer a la Rectoria i després a la Roureda. Jugava de davanter i va ser el capità del Taradell quan es va inaugurar el camp de futbol. El camp de la Rectoria era petit i sorrenc, si plovia es podia jugar bé però sinó costava molt. Era uns terrenys de la parròquia i més endavant l’Ajuntament va comprar uns terrenys a la zona de la casa de pagès de la Roureda per 50.000 pessetes amb un annex que si es feia servir per una cosa que no fos esport, el terreny s’havia de tornar als mateixos amos pel mateix preu.

Una de les anècdotes més recordades a Taradell va ser el partit contra el Sant Hilari, l’any 1947. Després d’aquest partit l’Ajuntament de Sant Hilari va trencar la relació amb el de Taradell. Els dos equips anaven per davant a la Lliga. Al Taradell hi jugava en Roma. En el partit a Sant Hilari de la primera volta hi havia jugat en Josep Pladevall que en el partit anterior havia estat expulsat i no podia jugar. A Sant Hilari hi havia de vicari un taradellenc, Mn. Carbó, que va delatar l’alineació indeguda dels taradellencs que van perdre els punts. Això va fer escalfar l’ambient pel partit de tornada i el camp es va omplir. En el sermó, el rector va demanar calma però hi havia molt ambient. El partit es va suspendre quan faltava un quart d’hora i l’1 de gener de 1948 van haver d’anar a jugar aquest últim quart d’hora al camp del Vic. Hi van anar dos autocars però el 4 a 4 no es va moure. Un resultat que no va servir per a cap dels dos equips.

Entre els seus companys d’equip hi havia en Lluís Casassas ‘Cabo’, els germans Pladevall, en Lluís de Can Pau, en Pla o en Roma, que després va anar al Barça. Amb el traspàs es va aconseguir que el Barça B anés a jugar un partit a Taradell en un partit en què els taradellencs van acabar encaixant onze gols.

La samarreta del Taradell era blanc-i-blava per carambola ja que en Riera, en Vilu, va anar a Barcelona a comprar una equipació i va trobar aquests colors.

 

Les festes del poble

A Ca l’Oliaire tenien dos cavalls i per la Festa dels Tonis donaven una volta pel poble. Per Setmana Santa recorda els misteris en algunes cases i com el Dijous Sant no es podia fer res (ni cine, ni teatre, ni anar al cafè). Les fogueres no les feien per Sant Joan sinó per Sant Isidre. N’hi havia a diversos carrers i cada un anava a buscar trastos i feien el foc. Per la festa major anava a les barques i també a l’envelat. Per la tardor anaven a buscar bolets amb el seu pare i el seu germà, habitualment a la zona d’Espinzella.

 

La Penya Botifarra

Formava part d’un grup d’amics que es van dir la penya Botifarra. El nom el van posar un dia que havien fet una sortida al bosc i menjaven botifarra. Amb aquest grup format per una quinzena de persones anaven a cantar pels carrers del poble durant la Nit de Nadal. Ho feien altres colles del poble i sempre queia alguna malifeta o sinó la feien, sempre se l’encarregaven ells i el dia de Nadal sempre l’acabaven passant, en un moment o altra, per l’Ajuntament a donar explicacions. Durant dos anys (1957-58) la Penya Botifarra es va encarregar d’organitzar la festa major. Van tenir molta feina però van portar orquestres molt bones. Per exemple, el Duo Dinámico es va estrenar en un ‘bolo’ a Taradell. Feien balls, sarsueles, concert i muntaven l’Envelat en un camp del Reig, davant del Maricel. Era un camp que durant l’any hi tenien blat però que a l’agost, com que ja l’havien segat, el podien fer servir per això. L’Envelat el llogaven a una empresa de Les Franqueses. Al cap de dos anys però ho van deixar i de l’organització de la festa major se’n va fer càrrec una altre comissió de festes.

Feina en una drogueria i al Banc Central de Vic

Un cop va acabar l’escola a Manlleu, el Sr. Granada el va posar en contacte amb una Drogueria a Sants (Barcelona). S’allotjava a casa del germà del seu pare, Mn. Florenci, a la rectoria. Hi va estar fins al 1948. L’any 1949 va anar a fer la mili durant un 1,5 anys. Va ser la primera quinta que, després de la Guerra va anar a campaments. Un cop acabat el servei militar podia tornar a la drogueria però se’n va anar a treballar al Banc Central de Vic durant 16 anys.

Ca l’Oliaire

El seu besavi, en Jaumet de l’Oli, va arribar de Taradell de Sant Ramon d’Altarriba, un poble a prop de Cervera. Va venir a Taradell perquè estava al costat de Vic però a Vic hi havia vorots (a cada poble havies de pagar un impost segons la quantitat de productes que portaves per anar al mercat a vendre). A Taradell no n’hi havia i per això es va instal·lar a Taradell. A més a més, el seu besavi també escardava llana.

Al principi l’oli el venia amb bots, la pell de la cabra i hi cabien uns 60 litres d’oli. El portaven en tren des d’Andalusia i el guardaven al magatzem de Balenyà. El tenien allà perquè hi parava el tren i buidaven els pous. Més endavant l’oli el portaven en bidons grossos amb el tren i després amb cubes. Després ells el repartien per tota la comarca. El seu pare ho havia fet amb carro, un el portava ell i l’altre en Tomàs Godayol. L’avi Jordi n’havia venut fins i tot a Sant Hilari. Allà va ser on va conèixer la seva esposa. En els darrers anys l’oli va passar de vendre’l a granel i en unes llaunes a embotellar-lo. Aquest fet va portar molta competència al negoci. El seu pare era l’encarregat de comprar l’oli, coneixia molt els gustos i els tastava, feia les barreges i el cupatge per saber la quantitat exacte de cada tipus d’oli. La barreja la feien ells mateixos i venien oli d’oliva, de blat de moro i també de cacauet.

Amb el pas dels anys el seu pare s’havia fet gran. En Jordi, l’hereu no tenia fills. Va deixar el banc i van fer una societat amb la Felisa, en Jordi i el seu pare que ell va heretar quan aquest va morir. Se’n va fer càrrec fins l’1 de gener de 1994, quan es va retirar i en el seu lloc hi va entrar la seva filla Maria Carme.

 

El Parc d’Esports

En Ramon Baucells va viure de primera mà l’inici del Parc d’Esports formant part de la primera junta. L’Ajuntament es va adherir en una subvenció que donava la Diputació per fer equipaments esportius. El consistori taradellenc, encapçalat per Joan Serra, en va fer les primeres gestions, entre d’elles, formar una junta per portar a terme aquest projecte. La resposta del poble va ser immediata, hi va haver molts socis fundadors, entre ells els estiuejants que hi van col·laborar pràcticament tots. El terrenys eren de diversos propietaris i amb moltes pendents i sots. El Parc d’Esports o ‘Poli’ tal i com és conegut al poble va començar amb una piscina, tres pistes de tennis i una pista en la qual s’hi jugava a hoquei. El número de socis de la Junta se’ls van sortejar tret del número 1 que va correspondre a l’alcalde. Ell té el número 3.

 

Regidor de l’Ajuntament

Del 1960 al 1966 va formar part del consistori de Taradell com a regidor. Recorda una etapa en al qual no hi havia diners i en la qual els regidors no eren escollits pel vot del pobles sinó que va ser l’alcalde, el primer en Vicenç Autonell, qui li va demanar. Tampoc tenien una regidoria assignada sinó que es reunien mensualment amb la Permanent, que era qui portava la gestió de l’Ajuntament.