La masoveria del Reig
El seu pare era el masover del Reig i vivien allà. La seva mare cuidava la casa i també tenia conills, gallines, ànecs… Era el tercer de cinc germans: la Dolors, en Segimon i els bessons Joan i Josep que van néixer setmesons i com anècdota recorda que no es feien fins que van trobar llet d’una vaca, que té una graduació diferent, i els hi van donar. A la masoveria tenien 6 o 7 vaques, 1 euga i també dues mules que eren de l’amo i que tenia dues persones llogades que les feien servir per anar al bosc a buscar feixos i sorra que portaven als paletes d’una sorrera que tenien a Masgrau. El pare d’en Ramon conreava la terra, unes 20 corteres, i anaven a parts amb l’amo del Reig. El que es collia en un camp se’n feien tres parts (2 pel masover i una per l’amo, però aquest no trepitjava mai el camp). La única cosa que anava a part era els camps que es plantava per cuidar el bestiar. Camps d’alfals, meuca, blat de moro, naps, ordi que després es portava a molinar. El Reig era una masia a tocar del poble i la majoria de camps eren on actualment hi ha la urbanització de la Coma del Reig. També tenien un hort molt gran que es podia regar amb una bassa on ara hi ha els desaigües del poble. En aquella època però era aigua neta.
Tenien a tocar l’església i Can Met, que tenia el femer a dins al Reig. També hi havia Ca la Ramona i Cal Segal, totes tres eren propietat d’El Reig. A Can Met feien feixos amb ginesta; a Ca la Ramona treballaven a la fàbrica, en Quico anava al Vapor i era l’untador; a Can Segal treballaven a Ca l’Autonell i un d’ells anava a buscar tòfones. Aquesta era una activitat que molta gent del poble feia, però havies d’estar associat per poder-les vendre.
De petit anava a ajudar al camp i a la tarda, quan sortia del col·legi, la seva tasca era anar a buscar un carro de naps. Explica que, per poder anar a jugar, sempre hi havia un amic o altre que l’ajudava a collir-los i així anar més ràpid
L’escola
No li agradava i no hi anava de gust. Va anar al ‘Matadero, a l’escola Nacional. Tenia de mestre en Pardillos. No hi havia classes, era tot una gran estada i estaven agrupats per anys. Només hi havia un únic mestre que els donava feina a tots. Per llegir es posaven tots al voltant del mestre i n’aprenien. Quan en Pardillos va marxar va tenir tres o quatre mestres més però no eren tant bons.
Els jocs
Anava al camp de futbol del Centre Catòlic a jugar a futbol i s’hi barrejaven petits i grans de 14 i 15 anys i fins a 50. A vegades hi havia trenta persones i feien dos equips. Durant la seva època no hi havia futbol federat i recorda com Mn. Jaume Mugosa va muntar un equip. Van pagar, a termins, 125 pessetes per unes sabates i algú els hi va pagar l’equipatge: samarreta vermella i pantalons negres. Alguns dels jugadors que més tard van ser futbolistes com l’Àngel Pla o en Jaume Molist van començar a jugar amb ells. Després van anar a La Cambra i els hi pagaven el viatge. Quan va tornar de la mili ja es va engegar la UD Taradell. Recorda que en Baldomé Jané li va fer fitxa però mai el van acabar de convocar. Abans havia jugat amb el Juvenil del Taradell amb en Claudi Prat, en Josep de Can Quel, El 25, en Fernando Bosch, en Joan Jutglar i en Jordi Pla. Hi anava però només si faltava algú.
A l’estiu a fer cabanyes al bosc. Tenien un refugi, amb arbres que tenien heures, les netejaven, es feien un lloc per poder-hi seure amb rocs i passaven l’estona allà explicant-se històries. Hi havia altres grups d’amics que feien guerres entre cabanyes. Ells no, només defensaven la seva. També jugaven a cuit, al potet i a bales que eren de fang, una mica cuites mentre que la que tiraven era de pedra o també n’hi havia d’acer que eren els coixinets d’un motor que els hi donava l’Emilio Barfull. Hi jugaven al carrer de l’Església, entre Can Valldemunt i l’estanc perquè era bastant pla i també davant de Ca la Felisa i Ca la Rosa. També havia jugat al frontó de Can Valldemunt amb tot tipus de pilotes, amb el peu i amb la mà, per això més endavant es va dir carrer del Joc de la Pilota.i de la seva infància té molt bon record de les grans xerrades que feia amb el seu avi, segons explica, una persona avançada en el temps: “Hi havia enraonat molt. Cada diumenge comprava el diari i durant la setmana el llegia. Li agradava molt explicar-te coses i cantar. Es feia tota la llavor menys la del bròquil i la de cols. Tenia uns pensaments avançats”. I també anava a treure nius de garses i gaigs amb un seu veí, en Jaume Bigas. Ho feien per un senyor de Barcelona que de juny a novembre s’estava a Taradell i els hi comprava els nius per 5 pessetes. Anar a treure nius consistia en agafar els ocells un cop han sortit de l’ou, només les cries. Era perillós i més d’alguna vegada s’havien emportat algun espant.
La penya del xumet
Va començar a anar a missa del Gall quan tenia 15 o 16 anys quan sortia amb la penya del Xumet, una colla de vuit nois, que després de la missa anaven a sopar i quan acabaven anaven pel poble a cantar cançons a les noies que els hi agradaven. A l’estiu es trobaven al vespre, a la vorera de Can Quel, a la Plaça on hi havia el Quiosc, per explicar acudits i xerrar. El 18 de juliol també anaven a la Riera Major a passar la nit.
Les festes del poble
Per la festa major menjaven els ànecs que la seva mare criava. El dia que mataven el porc hi anava tota la família de Taradell que es quedava a sopar i pràcticament, entre que es menjaven gran part del porc i que donaven el tastet, no quedava ni mig porc.
Els Reis els passaven molt poca cosa però té present les immenses atxes de barballó que feien amb el seu germà ja que competien per qui la feia més grossa. Anaven a veure com passaven, cremaven l’atxa i tornaven cap a casa. El Tió era una caixa de fusta i li donaven menjar, sobretot pinyons esclafats. Cagava fruita i a vegades coca de forner empastada amb all i oli, un gust que encara recorda.
Per Setmana Santa recorda que un dia es tancava l’església en fosca i amb una placa de fusta i un martell anaves picant i feien una activitat que es deia matar els jueus. Feia molt soroll. També havia anat a cantar caramelles. El dissabte començaven per les cases de pagès i diumenge pel poble. Quan era escolà també havia anat a fer el salpàs, acompanyava el capellà, normalment era Mn. Vilacís a les cases de pagès i tirava una cullerada de sal amb una galleda d’aigua a les façanes.
El Tint
Als 14 anys va anar a demanar feina a Can Benguerel i a El Tint. Va ser a la fàbrica tèxtil on n’hi van donar. El director era en Roig i el va posar a la manyeria d’aprenent durant un any i mig. Després va anar a la secció de teixir i portava uns telers, després uns altres. Durant un any va aprendre a teixir. Recorda que les dones tenien un sou i a més a més cobraven com una prima pels metres que teixien, ell no. Posaven una senyal per saber què feia cadascú. Més endavant va fer d’ajudant de contramestre i quan va tornar de la mili hi havia hagut una baixa i ja el van agafar de contramestre. La seva feina consistia en el manteniment dels telers de la secció que et tocava, que totes les màquines anessin, controlar la feina i preparar les màquines segons la feina. El Tint era una fàbrica tèxtil molt gran, amb més o menys 300 persones,. Allà arribava el fil amb feixos de troques i primer passava per la Preparació. D’aquestes troques que hi havia allà les passaven a uns cons. Llavors hi havia els ordidors, el lloc on posaven els fils per anar als plegadors per després teixir. Quan les ordidores havien posat els vuit mil i pico de fils ho posaven tot en uns plegadors per anar al teler. Llavors hi anava la nuadora que havia d’agafar el fil d’allà davant i nuar-lo. Hi va treballar més de 30 anys. Després i fins a la jubilació va treballar en un magatzem de materials per a la construcció.
Els Sert eren dues famílies. Els López de la Madrid (Marquès de la Madrid i de Comillas), una família molt llarga amb 7 o 8 fills que venien un parell de mesos a la Torre i el Conde Sert, que tenia un fill i una filla però venien molt poc. L’1 de gener anaven a la fàbrica a passar revista de tot perquè els dies 30 i 31 s’havia de fer l’inventari. El primer dia de l’any hi havia d’anar els contramestres, els ajudants. El fill del Conde Sert és qui ho va heretar i amb un seu cunyat va muntar la Deco.
Personatges de Taradell
En Gatus era un homes que vivia al pont del Molí dels Sors, a sota el pont. Hi havia una roca amb una mena de forat i fins i tot hi tenia flors. També recorda en Lenci, que tenia una burra i a l’estiu molta gent la llogava per anar a Puiglagulla a passar el dia. El seu modos vivendi era anar a fer flocs per fer encenalls i se’ls venia. També feia escombres de bruc i a l’estiu el recorda assentat a les taules de Can Tuneu. Tenia un aspecte gros campatxano i enraonava molt alt.
