Va néixer a Taradell l’any 1929. Tenia un germà dos anys i mig més gran que ella. El seu pare era contractista d’obres. Va arribar a tenir més de 50 homes llogats. Entre les obres que va fer destaca diferents torres de la zona de Les Pinediques, la de Sala d’Heures o la reforma del Campanar, quan hi van posar-hi el rellotge. A l’estiu també feia moltes reparacions a les cases dels estiuejants i ella l’ajudaven en tasques de comptabilitat. Per la Guerra el seu pare es va haver d’amagar i es va fer un refugi a sota casa seva. També van tenir un refugiat allotjant a casa seva. L’empresa del seu pare també feia pous i excavacions i per això tenia material perillós. Cada dia anaven a la Codina a buscar la llet i a l’hort hi collien molta verdura.
A l’escola va anar a Les Dominiques de Taradell i també un any a Barcelona, amb els Escolapis. Recorda la germana Rosa Sitjà i que totes eren nenes (els nens anaven a la Rectoria). Allà va aprendre a fer mecanografia.
Mestra al Gurri
Tot i que no havia estudiat per mestra, quan tenia 18 anys va anar a treballar a El Gurri. Hi anava cada dia a peu. S’hi va estar pocs mesos. Li van proposar des de l’Ajuntament, ja que la professora que hi havia estava de Baixa i necessitaven algú que la substituís. Tenia els nens i nenes de les cases de pagès de la zona. Eren una quinzena, de diferents edats. Van ser pocs mesos però en té un record molt agradable. A banda de fer classes, també feien excursions al riu Gurri. Allà collien crancs i pescaven peixos. De l’escola en recorda un espai amb molts vidres i molt clar. Estava molt ben equipat i ja hi havia pissarra. Els més petits els feia llegir i en els alumnes més grans els feia fer divisions, taules, gramàtica, geografia, una mica de tot. I sempre en català. Si no creien, i com a càstig, els feien posar de cara a la paret. L’horari era matí i tarda i anava a dinar amb els masovers.
Infermerna
Li feia classes en Brugulat. Primer només havien de ser classes auxiliars però no li volien donar el títol tot hi haver estudiat. Gràcies a una amiga que tenia una tieta a l’Hospital Militar de València es va poder examinar i treure’s el títol. Va haver de fer dos cursos i a l’examen, per exemple, li van fer dir totes les eines i instruments, què eren. Amb el títol a la butxaca ja va poder exercir. Sobretot ho feia quan el pare de l’Hermina Algilaga, el practicant, volia fer vacances i li passava els pacients.
Autocars Prat
Es va casar amb en Lluís Prat, de Can Prat, i com que tenien molta feina, la tasca d’infermera la va anar deixant. Només feia coses puntuals, d’ATS, quan es va posar el dispensari. A partir de llavors va ajudar en el negoci familiar en tasques d’organitzar viatges i de recepcionista. També s’encarregava d’organitzar excursions i viatges a Barcelona i també a l’extranger, en els viatges de Mn. Baucells. El primer va ser a Roma i a partir de llavors es va forjar la tradició de fer-lo cada any. Com que s’havien que era infermera, molta gent de la que venia al viatge ho feia amb la condició que ells els punxés. L’empresa es deia Joan Prat i més tard, quan s’ho van quedar els dos germans va passar a dir-se Autocars Prat SA. Feien el trajecte cap a Balenyà i a Santa Eugènia i a Vic i també havia fet tasques d’anar a cobrar. Al principi, a més a més, també feien de ‘recaders’: paquets a la farmàcia o el peix i va ser quan va aprendre a conduir.
El Teatre
Feien teatre al Centre Catòlic amb un parell d’obres a l’any. Homes i dones havien d’anar per separat i per tant, quan havien de fer una obra que hi sortia un home, una de les dones s’havia de disfressar d’home. Pràcticament cada vespre anaven a assajar i les obres les representaven a diferents poblacions. Llogaven vestits d’època pel vestuari i fins i tot tenien una perruquera que els ajudava a arreglar i maquillar. Més tard ja van fer teatre homes i dones junts però ella va plegar. Amb en Lluís de Can Prat, el seu marit, es van conèixer quan aquest portava a la gent del teatre de poble en poble a fer les funcions.
En Centre Catòlic era un teatre petit però estava molt ben adequat. Hi havia els palcos que es llogaven i moltes famílies tenien el seu. A vegades també assajaven amb l’orquestra, que el dia de l’obra tocava en directe. Havien fet diverses obres de teatre però també sarsueles, ja que hi havia molta gent a Taradell que cantava. El Centre Catòlic també hi havia el bar o el cafè, molt concorregut ja que hi anava molta gent.
Les festes i altres activitats del poble
Per la festa major hi havia l’envelat. El seu home, en Lluís de Can Prat, se n’havia cuidat i portaven orquestres i sarsueles molt bones, amb gent coneguda que atreia molt . També feien el ball del Ram, en el qual els nois havien de portar un ram a les noies.
Havia format part de les Filles de Maria que per Setmana Santa sortien a cantar, especialment les nits del Dijous Sant, mentre que a la processó anaven vestides amb mantellina i portaven el ciri.
Passaven bona part del seu temps lliure a la Font Gran. Allà hi havia en Pep Cacauero que els hi venia cacauets i anissos i també anaven als aplecs de la sardanes dels pobles del voltant.
