Bigas Brugalla, Roser

Les Torres

Coneguda com la Roser de les Torres, Roser Bigas Brugalla va néixer a Taradell el 10 de setembre de 1928. Filla de Josep Bigas i Carolina Brugalla vivia en una casa que s’encarregava de vigilar les torres, unes cases situades a l’actual Avinguda de Goitallops, quatre dels quals eren iguals, després hi havia la torre Sant Genís (on hi havia hagut un hospital), la Masia (antiga Can Figueres) i Can Vidal. A la part de darrera hi havia coberts que feien servir com a garatges. El seu pare, a més a més, treballava a la fàbrica d’El Tint i la seva mare feia de minyona en diverses cases d’aquestes, habitades per estiuejants i sobretot a Can Vidal, que n’era la cuinera i els hi feia de tot per menjar. Vivien a la casa dels guardes i sempre van tenir aigua calenta i s’escalfaven a través d’una petita xemeneia, que més endavant van ampliar. Era una època en la qual no hi havia neveres i agafaven galledes amb aigua ben fresca per refredar els aliments o begudes. Allà s’hi van estar durant 40 anys.

El teatre

La seva afició pel teatre va començar de ben petita i feien tota classe de funcions amb en Joan Casanovas, que era l’ànima del teatre a Taradell.. Ho feien al Centre Catòlic, nois i noies junts, i fins i tot havien anat a fer ‘bolos’ fora de Taradell. Els assajos eren molt senzills, amb molts riures. A l’escenari mateix es repartien els paper i així començaven els assajos. Els vestits els llogaven i se n’encarregava en Casanovas que també feia d’apuntador, de director i se’n carregava de tot el que necessitaven. L’escenari del Centre Catòlic era ovalat i gran, amb tres obertures per entrar i sortir els actors i actrius durant l’obra. Allà també s’hi havia recitat poesia i a davant del cafè del ‘Centro’ era el lloc de trobada per ballar sardanes en uns temps en els quals hi anava molta gent.

La poesia de la Roser

A banda de fer teatre, a la Roser sempre li havia agradat escriure, una afició que des de ben petita va començar a cultivar i que va anar augmentant al llarg de la seva vida. Molta gent li ha demanat algun escrit per algú que es casava o per alguna festa, així com és habitual veure les seves poesies dedicades en alguna part o festa del poble com per exemple Santa Llúcia.

Les festes del poble

Les festes majors de la seva infància, la Roser les recorda com molt animades: el ball, el teatre, els jocs. Era una festa molt maca. Hi havia poques atraccions i en els àpats es menjava més. Per Tot Sants en recorda el Jubileo, una festa que es feia a l’església i en la qual s’obrien i es tancaven les portes per poder-lo fer. Llavors es resaven sis estrofen d’una oració i voltaven la porta després de resar sis parenostres. Aquestes oracions servien per fer indulgència.

Per la Puríssima era festa gran i havien d’anar molt ben vestides i amb guants blancs en una processó amb una mare de Déu molt maca que portaven quatre homes. Com a la Puríssima, per la festa del Sagrat Cor o Ascensió també hi havia una processó però, en aquest cas, els carrers estaven molt ben engalanats.

El 24 a la nit tothom anava a la missa del Gall que comptava amb més d’un capellà i per Reis no els passaven gaires coses. Anaven a rebre’ls amb atxes de barballó que feien molta olor i els Reis arribaven amb cavalls, burros... Per Sant Sebastià es feia la xocolatada, missa, sardanes, el ball del ciri, etc. Hi a totes les activitats hi anava molta gent. També havia ballat ballets i per la festa major d’estiu, el tercer dia, era tradició anar a la font. Per Setmana Santa també feien una processó, anaven a beneir el ram amb llorer (no hi havia tantes palmes com ara) i també es feien les caramelles amb canalla que agafava una cistella i passaven casa per casa a cantar i llavors recollien ous que posaven en aquesta cistella.

De la fàbrica de Ca l’Iglesias a El Tint

Abans d’anar a treballar a la fàbrica havia anat a aprendre de cosir amb la Maria de Can Barfull però no li agradava. Malgrat això es va treure El corte.

Va treballar a Ca l’Iglesias fent d’ordidora. També havia cosit però poc. A Ca l’Iglesias feien catifes, tovalloles i cobrellits pels matalassos. Era un lloc molt petit i l’encarregat era el pare de la Maria Pagès, el Sr. Carles Pagès. Explica que allà s’hi treballava molt bé però es cobrava poc i per això, poc més tard, va anar a El Tint. Allà, les robes que no es venien al cap d’un determinat temps, les podien comprar les mateixes treballadores. Va comprar coses molt maques a un bon preu i llavors en feien llençols o altre tipus de material per les cases.

L’oci

La diversió dels diumenges a la tarda era anar amunt i avall per la carretera de Balenyà. No hi havia diners i també anaven a sardanes, alguna vegada a teatre però sobretot a passeig. Al Maricel hi feien ball però no li agradava ballar. A Falange, que hi feien cine, només hi anaven quan podien entrar gratis.

Es va casar amb en Josep Bassas, en Manya, i va tenir dues noies. Té tres nets i quatre besnets.