Rafart Bernardo, Santiago

El seu pare era Josep Rafart Galobart, del Pont de Vilomara, que va venir a treballar a la Cantina. Feia de carreter i més endavant de transportista a Vic, Taradell i Balenyà amb una tartana. Més endavant es va comprar un cotxe i muntaria una empresa de transports a Taradell. Quan ell va néixer el seu pare tenia 65 anys. Era fill d’un segon matrimoni. Els seus pares els hi deien en Jep i la Rafela. La seva mare feia de bitllaire al Vapor. El seu pare el van condemnar a la presó per tirar un al seu soci a l’empresa. El van jutjar i li van caure deu anys a la presó. Va reconèixer que no havia estat intencionat i li van reduir la pena un any però no hi va anar mai perquè va esclatar la Guerra. El gener de 1938 va morir. De petit, i sense pare, la seva mare se l’emportava a dormir al Vapor. Sopaven a casa junt i després se l’emportava a la fàbrica i el posava a dormir entre dues caixes. El director era en Lluçà i no li va dir mai res.

 

Escola

Primer el van portar a Barcelona, a la casa de la Caritat d’Horta. Es deia però que allà s’emportaven la canalla i va tornar a Taradell. Va anar a escola a la Rectoria, amb Mn. Llorenç, després amb el mestre Cuscó i de més gran amb l’Anastasi. Vivia a la Plaça i es va vendre la casa a canvi d’un solar que va comprar molt bé de preu. Era d’en Pallàs, al carrer de la Vila, i allà s’hi va fer una casa. En aquell solar hi havia hagut un frontó.

 

Feina

Va estar 4 o 5 mesos a Can Jaumic, fent de pagès amb el pare de l’Estevet, en Tori. Encara que la seva il·lusió sempre havia estat portar cotxes, no s’hi va acabar dedicant mai. I com que a Taradell no hi havia feina a les fabriques, el fill del seu padrí li va buscar feina. Amb 17 anys va entrar a treballar als Tallers Prat de Vic a fer d’aprenent, primer a la serra i després ja va fer de torner. La feina d’aprenent, entre d’altres, també consistia en que els vespres havia d’anar a buscar estelles. Quan va entrar li van regalar un metro i un peu de rei i guanyava 145 pessetes. Anava a Vic amb bicicleta en una època en la qual molta gent de Taradell feien colles i baixaven a Vic amb bicicleta. Davant de casa seva era el punt de trobada. Allà hi va estar dos anys i després va passar a treballar a Els Tortosins, on hi havia molt gent de Taradell. Després de 4,5 anys allà el van llogar a Can Benguerel. Era l’inici de l’empresa, amb només dos treballadors, i tenien la fàbrica a sota la torre. L’empresa va anar creixent i més tard es van traslladar als baixos del garatge Serra. Entre d’altres recorda una anècdota amb la dinamita i que en Jaume Caralt, el pare Lleis i el pare Masnou eren els més bons en treure ferritges. Ell era l’encarregat dels torners. Hi va treballar durant 37 anys. D’aquella època recorda com celebraven Sant Eloi, el seu patró. Feien festa, primer anaven al Bar Tuneu i després a festa major a Tona. També feien festa per Sant Pere, amb una arrossada a la plaça Major. Hi anaven amb el cotxe de Can Barfull. A Can Benguerel feien recanvis per Barcelona, que també hi tenien un taller, i enviaven les peces amb caixes cap allà. Més endavant van portar màquines noves i va créixer molt. El seu negoci el va posar comprant primer una màquina que va arreglar i vendre. Així va ser com es va plantar per ell i va muntar una empresa familiar que ara porten els seus fills. 

 

En Pallàs

Va comprar un terreny al carrer de la Vila a en Pallàs, que té diversa obra a Taradell, i s'hi va fer la casa. Allà hi havia hagut un frontó.