Xavier Burillo parla de la música coral a Taradell a la jornada Cultura Viva
El Museu de l'Esquerda de Roda va acollir, aquest dissabte, la VIII jornada de presentació de recerca etnològica a la Catalunya Central, en el marc del programa Cultura Viva.
El programa va incloure l'exposició de 10 treballs, entre ells el de Xavier Burillo, del Grup de Recerca Local de Taradell, que va parlar sobre la música coral de Taradell: "Amb aquest recull de l'activitat de cant coral a Taradell volem posar en valor les experiències viscudes amb les seves obres i, qui sap, si tornar-les a la vida de la interpretació , fent, alhora, una crida a la recuperació del patrimoni musical" va explicar. Es va tractar d'una ponència basada en el recull de les activitats de cant coral realitzades des de fa uns 150 anys a Taradell per diversos grups de cantaires com exemple d'universalitat de l'activitat musical. Les manifestacions –documentades fins a l'actualitat, tant escrites com gràfiques-, abasten el camp religiós i el profà. Es tracta d'un resum dels articles que va realitzar Xavier Burillo en els volums 2 i 3 de Nou/ Vint-i-u: Taradell història, imatges i memòria publicats el 2017 i 2019 respectivament:
En la crònica de la visita pastoral que va realitzar el bisbe Josep Morgades i Gili a Taradell, la primavera de 1884 i que es troba recollida al Boletín Oficial Obispado de Vich, es fa esment del cor o capella de música de Sant Genís. Explica que en els tres dies justos que durava la visita, el bisbe i la seva comitiva van ser obsequiats amb diverses atencions i el cant hi va ser present en diferents moments. Gràcies a l'important i ben conservat Arxiu Històric de la cobla Lluïsos que es guarda a la Biblioteca de Taradell podem tenir coneixement de l'activitat cantora, sobretot en el seu apartat de música religiosa: misses, goigs, rosaris, cants eucarístics, per al temps de Quaresma i Pasqua, per Nadal i altres com trisagis, completes, laudes, mes de Maria, diades especials de sants patrons de les Filomenes o filles de Maria o dels Lluïsos, viacrucis, etc. La Societat del Casino La Societat del Casino es va fundar el 17 de desembre de 1907 i des del 25 de desembre de 1907 fins a 1918 tenia el local situat a la carretera de Balenyà, en uns terreny on ara hi ha la fàbrica Cassany. El 1918 es van establir al local, també a la carretera de Balenyà, que s'ha anomenat fins a l'actualitat el Casino. Enmig d'una gran rivalitat entre el Centre Catòlic i el Casino, l'any 1916 una part dels integrants dels Lluïsos van crear una nova orquestra anomenada popularment els Cangics. En aquest local social d'esbarjo s'organitzava per als seus socis futbol, frontó, cafè, teatre, cinema, fins i tot toros i música. També hi havia una cooperativa de consum. Una fotografia de finals dels anys 20 amb un nombrós grup de vilatans preparats per cantar caramelles ens dona una idea de la seva magnitud i aporta també, informació original del grup del Casino amb un estendard on figura la inscripció “Colla caramelles cassino frontón”. Segons sembla, Isidre Solagran n'era el director musical però l'ànima de la societat recreativa va ser el Dr. Josep Escarda Senosiaín. En relació a l'activitat musical del cant en grup només coneixem la seva contribució a la festa de Pasqua amb les cantades de caramelles. A banda, era coneguda la seva activitat teatral i els seus membres tenien qualitats tant per al cant com per a la dramatització. L'Orfeó Taradellench El vicari Pere Portell és qui va crear i posar en marxa l'Orfeó Taradellench que va arribar a comptar amb 125 cantaires. Es va estrenar per la festa major d'estiu de l'any 1921. Un esdeveniment que està molt documentat, és la benedicció de la senyera de l'Orfeó, acte d'afirmació del grup de cantaires i, en aquest cas, de la seva adscripció al Centre Catòlic. Aquest va tenir lloc a Taradell el 24 de juny de 1922. La vida de l'Orfeó Taradellench va ser tant llarga com l'estada del seu fundador a Taradell. Mn. Portell va marxar a finals del 1923 i el 25 de març del 1924 l'Orfeó va fer el seu darrer cant de conjunt. Els anys de la República i de la Guerra Civil, no es tenen referències de cap grup. L'Escola Coral Parroquial amb Mn. Ramon Vidal i Pietx Després de la Guerra Civil es va constituir l'Escola Coral Parroquial de la qual en va ser l'ànima el llavors vicari Mossèn Ramon Vidal i Pietx (1912-2003), destacat poeta i músic que més tard va dirigir l'Orfeó Vigatà. Es va fer càrrec de l'activitat dels grups de cantaires entre el 1941 i el 1948 i va fer diversos concerts de can coral, va tenir secció de ballets regionals i altres activitats de tipus lúdic i cultural. Des de llavors, Taradell sempre ha tingut un cor parroquial. L'Escolania Parroquial de la Mare de Déu de Montserrat amb Mn. Jaume Mugosa L'any 1948 Mn. Jaume Mugosa (1922-1966) va crear l'Escolania Parroquial de la Mare de Déu de Montserrat que comptava amb 25 escolans. Segons Antoni Pladevall en el llibre ‘L'orgue de l'Església Parroquial de Sant Genís de Taradell (2006) “no va ser mai una gran escola de música però sí una brillant realització parroquial per a formació, esplai i companyonisme d'infants, a la vegada que donava un bonic relleu a totes les grans funcions religioses parroquials”. Mn. Jaume Mugosa va ser destinat a Taradell el 1948 i s'hi va estar fins al 1957. En el camp de cant amb l'escolania havia participat en actes des de l'ordinari litúrgic fins a les caramelles i altres festes populars. La Coral Ginesta als anys 70. La Joventut Unida de Taradell, vinculada a la Parròquia de Taradell, es va formar el 1969. Immediatament van desplegar un programa impressionant: cinefòrum, teatre, classes d'idiomes, conferències, cursets d'aspectes de relació de parella, problemes socials, esports, etc. i també un grup coral que es formar a mitjans del 1971 i va estar en actiu durant deu anys amb una mitjana d'entre 25 i 30 cantaires. Van ser dirigits en primer lloc per Mn. Ramon Vidal, després Mn. Ramon Codina, pel mestre Lluís Rovira i Masnou i finalment per Josep Maria Casals i Guiu. El seu repertori abastava el fons tradicional que ja cantaven les corals al nostre país, amb arranjaments acadèmics comuns a tot el món coral. També van promoure les festes litúrgicopopulars com les caramelles, Nadal o Cap d'Any, entre d'altres. Grup Taradellenc de noies. Amb aquest nom es formà un grup de noies entre els anys 1979 i 1980 que foren dirigits per Diana Alemany i participaren activament amb cants en les celebracions i actes comunitaris de l'Església. La Coral l'Arpa La iniciativa de formar un grup coral a Taradell la va tenir Jordi Espinàs i Boquet que durant la seva estada a l'Escola de Música de Vic, i seguint els cursos de solfeig per a adults va aconseguir engrescar a Benet Camps i Marsals per ser-ne el director. Era a principis del 1993 i fins llavors la coral continua plenament en actiu. De seguida es van apuntat a la coral més de 40 cantaires procedents del poble i d'altres punts de la comarca i es van associar a la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC). La seva estrena va tenir lloc a la Capella de Santa Llúcia d'aquell mateix any. Des de llavors és molt nombrós el llistat de llocs i poblacions on han portat els seus cants, sobretot a Catalunya. En el seu fons hi tenen més de 500 partitures. Anna Sanabra i Valle, Jordi Solé i Pons, Ruth Sánchez i, l'actual, Pere-Mateu Xiberta n'han estat els seus directors. Tastet de Gospel La formació Tastet de Gospel va néixer el 2007 quan uns pares de l'Escola de Música de Taradell van decidir oferir un concert de gospel als seus fills. El director des dels seus inicis fins a l'actualitat és Guillem Prat i Serra, de Taradell. En el repertori de Tastet de Gospel hi ha des de temes clàssics fins a gospel modern i sobretot treballen temes de compositors actuals des l'àrea anglosaxona però també catalans que mantenen la participació del públic i incorporen tendències musicals variades, des de jazz fins al blues, el soul i el pop. A banda dels concerts en directe, també han gravat dos CD's: Tastet de Gospel (2012) i Gospelbreathe (2018). L'any 2014 també van participar al programa de TV3 Oh! Happy day!
Cor o Capella de música de Sant Genís de la Joventut Catòlica.
