Carta d'Antoni Pladevall i Arumí i la Comissió Premi Solstici: Tristesa sobre tristesa
Nota de plany i agraïment en la mort de dos amics.
En temps del maleït coronavirus, que no de coronavirus, hem perdut molt seguides, sense ni tan sols tenir el temps de fer-ne el dol per separat, dues persones molt estimades que estaven estretament vinculades a la nostra Biblioteca: en Josep Miret (18 març) i la Roser Oller de Capell (24 març).
Eren dos taradellencs d'adopció de luxe. En Josep, natural de Cervera, residia al poble des de l'any 1994, i la Roser, que era de Barcelona, hi havia passat tots els estius de la seva vida. L'un i l'altra s'estimaven molt Taradell i participaven activament del batec associatiu i cultural de la vila. Els separaven més de trenta anys, però compartien el somriure fàcil, el tarannà generós, la sensibilitat artística i el compromís infatigable envers la llengua, la cultura i la llibertat de Catalunya.
En Josep era enquadernador de llibres, membre destacat del Grup de Recerca Local de Taradell (GRLT), articulista al digital Taradell.com, col·laborador habitual de Ràdio Taradell i un investigador rigorós i apassionat sobre la història de les víctimes de la Guerra Civil, tasca molt pacient que l'havia menat a diferents arxius civils i militars i li havia permès de localitzar els expedients judicials d'un centenar de taradellencs represaliats per la dictadura franquista. La seva acusada bonhomia rebaixava sempre el dramatisme comprensible dels familiars quan els lliurava la documentació corresponent.
La Roser, al seu torn, havia estat mestra de música, fundadora de l'escola Nabí de Vallvidrera i promotora, d'ençà de 1974, del Premi de Lectura Jordi Capell de Taradell, el qual, convocat in memoriam del seu marit, darrerament s'ha adaptat i dóna nom a la categoria infantil dels premis Solstici que atorga anualment la Biblioteca. Exdiputada al Parlament de Catalunya (1992-1996), era la mestressa de les masoveries el Pla de Vinyaclosa, Can Sentinella i Can Moltures, del veral de Mont-rodon, i sempre deia que no es cansava mai d'escoltar la saviesa antiga dels pagesos.
Els agraïm moltíssim les seves generoses col·laboracions i la seva gran amistat. El dol se'ns acumula, certament, però mirarem que la companyia del seu record entranyable pugui fer-nos més resistents davant el terrible embat contra la salut que vivim aquests dies.
Antoni Pladevall i Arumí i Comissió Premi Solstici
