Diumenge, s'acaba la pena d'inhabilitació per a Francesc Homs

Un any i un mes després, diumenge, Francesc Homs acabarà de complir la pena d'inhabilitació per a càrrecs públics a què el va condemnar el Tribunal Suprem pel procés participatiu del 9-N. L'exconseller de la Presidència i excap de files del PDECat a Madrid, que també va haver de pagar 30.000 euros, ha estat el primer membre del govern d'Artur Mas condemnat per desobediència a complir el càstig d'inhabilitació perquè va ser directament jutjat pel Suprem —i per tant amb sentència ferma— per la seva condició de diputat al Congrés quan es van jutjar els fets. En canvi, Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, van recórrer contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i esperen la vista del Suprem.

Segons explica El Punt Avui, fonts pròximes a Homs assenyalen que l'exdiputat i exconseller no té previst tornar a la primera línia política i que continuarà centrat en la seva professió d'advocat i vinculat a l'àmbit del dret, en un context de judicialització de la política en què els dos àmbits es barregen diàriament. La direcció del PDECat va encarregar a Homs la coordinació de la defensa dels encausats del partit pel procés d'independència, una tasca que el manté en permanent contacte amb els consellers empresonats a Estremera, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

En paral·lel al compliment de la pena dictada pel Suprem pel procés participatiu del 9-N, Homs, així com Mas, Ortega i Rigau, està pendent del procediment comptable obert al Tribunal de Comptes. Un procés pel qual els van embargar provisionalment els domicilis per fer front a la resta de la fiança de 5,2 milions d'euros que no es va cobrir amb la caixa de solidaritat i que s'havien de dipositar com a garantia de cobriment de les responsabilitats a les quals podrien ser condemnats. De fet, la setmana passada, la Generalitat del 155 va demandar Mas i la resta d'exconsellers per reclamar-los els 5,2 milions amb què calculen que es va pagar la votació.