'El dia que vaig marxar', nou llibre d'Albert Om
Es publicarà el mes de març.
Univers publicarà aquesta primavera El dia que vaig marxar d'Albert Om. En aquesta llibre, el tararadellenc recorda un dels moments de la seva vida quan, a prop de fer 50 anys, un dia va decidir que volia desaparèixer d'ell mateix, deixar-ho tot i marxar un temps a França, a aprendre francès, la llengua que quan era petit significava per als seus pares la del país de la llibertat i que ara havia estat arraconada per l'omnipresent anglès. Om se'n va anar uns mesos a Aix-en-Provence, on es va trobar amb ell mateix i amb el plaer de viure amb calma. Compleix així un somni que molts tenim: el de fer un canvi de vida.
El seu darrer llibre publicat va ser l'any 2015 amb A la carta: retrats que ens retraten.
«(...) volia asseure'm a la terrassa d'un bar, demanar un Pastís, treure la llibreta i transcriure lletres de cançons en francès de Serge Gainsbourg, de La Grande Sophie, de Benjamin Biolay o de Dominique A, i fer el que fem tots, subratllar aquelles frases que sembla que ens donin la raó en les decisions que acabem de prendre: marxar un temps a França quan tens els 50 anys a tocar, quan veus que els teus pares comencen el camí d'anar-se'n i tu, que no tens fills, decideixes anar-te'n abans, per lleugeresa, per por o potser per reunir una mica de coratge pels anys que vindran: «la vie n'est pas finie, la vie n'est pas passé». Ho cantava Dominique A i ho subratllava jo: la vida no s'havia acabat. Aquell temps, a França, ho volia fer tot cada dia i no sabia per on començar.»