El Grup de Recerca de Taradell participa a les jornades de Cultura Viva
Dilluns, 21/11/2016
La quarta edició de la Recerca etnològica a la Catalunya Central, organitzada pel Museu del Ter i el Museu de la Torneria, es va fer dissabte a Torelló. Per segon any consecutiu el Grup de Recerca Local de Taradell va ser present a les Jornades de Cultura Viva, una iniciativa de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i que té com a objectiu "la promoció del treball que fem sobre la recerca" tal i com va explicar Carles García, del director del Museu del Ter, que va afegir que "era un punt de trobada" i alhora "un espai per obrir i compartir estratègies de comunicació". En el mateix sentit, Verònica Guarch, responsable del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular, va animar a seguir treballant en aquests projectes i en l'execució dels programes de recerca de cultura popular i tradicional. A l'acte de benvinguda també hi va assistir l'alcalde de Torelló, Santi Vivet, que va agrair el fet de pensar en Torelló per ser "el punt de trobada de la jornada".
En total es van fer deu xerrades sobre diferents temes de recerca. La intervenció del grup de Taradell va ser la novena i va anar a càrrec d'Eva Leucó i de Laia Miralpeix, que van començar la seva intervenció explicant què era i com es va formar el Grup de Recerca. Per no repetir la intervenció de l'any anterior, però, van basar la seva explicació amb el web del grup estrenat el gener del mes passat, comentant-ne els seus continguts i destacant-ne l'apartat de protagonistes i els monogràfics. Per altra banda, a través d'un dels seus darrers audiovisuals, el de La festa del carrer Sant Sebastià, van explicar com es treballa i quin és el procediment que fa servir el grup des que decideix treballar un determinat tema. Finalment van projectar un resum d'aquest audiovisual.
A banda de la ponència del Grup de Recerca de Taradell també hi van intervenir Maria Ocaña que va explicar La base etnogràfica en l'arqueologia experimental. El cas de l'Esquerda de Roda; Gerard Verdaguer amb La dona tornera a la Vall del Ges; Glòria Fluvià i Jordi Ballús amb Desvetllem la memòria de Roda de Ter; Santi Molera i Jordi Campàs amb El cosidor digital 2.0. Estudis històrics, antropològics i patrimonials de la Vall del Ges; Els camins de dones. De la masia a la fàbrica amb Marina Cirera; Janina Subirana amb Anàlisis del fenòmen turístic a Ripoll durant el període 1907-1936; La fàbrica de cadires de Tona amb Xavier Cateura, i El ball del Ciri a Manlleu amb Joan Arimany.
El Grup de Recerca Local de Taradell (GRLT) va néixer l'any 2009 amb l'objectiu de donar a conèixer com era la vida quotidiana al nostre poble al darrer segle a partir de la recollida de testimonis, experiències i vivències dels seus protagonistes. El Grup es coordina des de la Biblioteca Antoni Pladevall i Font i el formen un grup de persones interessades en la història local i en la preservació de la memòria oral, vinculades a la vida cultural de la població: historiadors, arxivers, mestres, periodistes i membres d'entitats culturals. Davant la necessitat de recollir els records i vivències dels taradellencs el Grup de Recerca Local elabora el projecte Fent Memòria: records i vivències de la vida quotidiana a Taradell, un projecte basat en la realització d'entrevistes a la gent més gran de la població i que té com a objectiu la creació d'un arxiu de la memòria oral que permeti recollir, preservar i difondre tots aquests testimonis.
A banda de les entrevistes, el grup també elabora diferents audiovisuals segons els temes tractats. Fins a l'octubre de 2016 s'ha realitzat: Jordi Coll, l'escloper de Taradell (2009); Pere Cantal, una vida a pagès (2009); Els jocs dels nostres avis (2010); La vinya a Taradell (2010); L'escola del Gurri (2010); L'escola de les monges. Històries viscudes (2011); Fem mató amb la Cèlia Santigosa (2012); La fira de Santa Llúcia (2012); La matança del porc a Taradell (2013); La fàbrica tèxtil de Can Costa (2014); L'escola rural del Colomer (2014); La festa del carrer Sant Sebastià (2015), i En Mingo Poiós: de personatge popular a personatge de llegenda (2016).
