El grup de recerca presenta un documental sobre l'escola d'El Colomer
El grup de recerca local de Taradell Fent Memòria presentarà aquest dissabte l'acte anual en el qual es repassa la feina feta en el darrer any. Aques 2014, a banda del documental sobre els quinze anys del Centre Cultural Costa i Font i d'una vuitena d'entrevistes de vida, també s'ha elaborat el documental L'escola d'El colomer que repassa els 19 anys d'aquesta escola rural que va tenir com a responsable a Josefa Lleopart, filla del Colomer. Aquest vídeo s'ha realitzat gràcies a una trobada d'exalumnes que es va fer a El Colomer a finals del mes de setembre organitzada des del grup de recerca amb la col·laboració de la família Lleopart. En ella hi van participar una vintena d'exalumnes, de diferents generacions, que van explicar les seves vivències, experiències i anècdotes que recordaven de la seva estància a l'escola del Colomer. També hi va participar Teresa Mirambell, filla de Pepeta Lleopart.
L'escola del Colomer (1942-1961)
L'escola privada de primera ensenyança anomenada col·legi Colomer estava situada al Mas Colomer va néixer l'any 1942 per solucionar el problema que plantejava la distància entre les masies veïnes, interessades a rebre classes particulars. No va ser fins el 1945 que Josefa Lleopart i Prat va entrar una instància a l'Ajuntament de Taradell per legalitzar-ne el funcionament. L'escola havia de ser només per a nenes però des de bon principi sempre va ser mixta. Com que assistien a classe alumnes de diverses edats, les classes s'organitzaven en grups. Es feia l'Ensenyament obligatori fins als 12 anys i l'horari era de les 9 del matí a les 12 del migdia i de 2, a 5 de la tarda. Segons la distància del mas, o les condicions meteorològiques, alguns alumnes es quedaven a dinar. També hi havia classes nocturnes per a aquells que durant el dia treballaven. Encara que la majoria de nens anaven a l'escola fins als 12 anys, alguns podien allargar els estudis cursant el Batxillerat. El nombre d'alumnes era força elevat: de 40 a 50 nens i joves, cada curs. Les classes finalitzaven al juny però qui ho volia, podia continuar anant a classe durant l'estiu. Aquests mesos, per evitar les hores fortes de calor, es modificava l'horari i les classes començaven a les 5 del matí. A part de l'activitat acadèmica, es preparaven obres de teatre que es representaven davant de pares i familiars. També es feien excursions i per poder-les finançar, els alumnes anaven per Pasqua a cantar caramelles per les cases de pagès de la zona. I a les hores lliures no hi faltaven els jocs i el futbol. Els alumnes convivien amb la família Lleopart, amb qui establien un gran vincle i una estreta relació.
Josefa Lleopart havia obtingut el títol de magisteri l'any 1942 i el 1944 va fer les oposicions. Paral·lelament, va estudiar infermeria i es va treure el títol de practicant. Va treballar com a practicant amb la plaça interina fins al novembre de 1957, moment en què es va presentar a les oposicions a Madrid i va obtenir la plaça. L'any 1961 l'escola es trasllada a Tona, al carrer José Antonio, número 56. És l'inici del que més tard serà l'escola Parroquial de Tona. I se'n va fer càrrec el senyor Francisco Peralta. Amb aquest trasllat i després de 19 anys, tancava l'escola d'El Colomer. Josep Prat va fer de practicant a Tona fins a la seva jubilació el 1983. El maig de 1995 es va fer una trobada d'exalumes al Colomer.
Foto: Miquel Vilardell
