La taradellenca Gemma Codina exposa la seva obra de fi de carrera (Tècnic Superior en Arts Plàstiques i Disseny de Ceràmica Artística) a l'Escola d'Art de Vic. Es tracta de Gràvida. Dit de la dona embarassada. Dit de l'úter quan conté un embrió o un fetus en la qual buscava captar el canvi de la dona quan queda embarassada i aquesta nova situació de canvis radicals; tenir l'oportunitat de deixar-ne registre fent palpable aquest parèntesi de nou mesos i treure'n el motlle ja que ha treballat sobre una panxa real. En aquest sentit, Codina explica que "vaig començar a plantejar-me el fet de fer panxes quan les dones mes properes del meu voltant, la dona del meu germà, la Raquel, i la meva germana, l'Anna, es van quedar embarassades". Afegix que "penso que es fascinant tot el que passa en aquesta panxa i com canvia la dona físicament i emocionalment". Assenyala que "tots aquests canvis que es produeixen en la femella, són encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, així mateix una panxa no deixa de ser un contenidor, un niu, un habitacle que seria el concepte que he utilitzat més durant aquests anys a l'escola, ja sigui en l'obra final del cicle de terrisseria que vaig presentar: els nius d'insecte, les larves i els ous d'artròpode en els diferents bols que he anat realitzant, les meduses, la seqüència repetitiva de les banyeres del projecte El manicomi i d'altres treballs". Seguint aquest fil conductor comenta que va seguir "jugant, experimentant i empastifant panxes". Conclou dient que "el fet de treballar sobre una panxa real et porta a crear un objecte propi i intransferible d'aquest moment i d'aquesta dona" i que "la raó d'aquest projecte és transferir un volum efímer a un volum perdurable".
